query_builder 15 setembre 2023 20:44
event_note Nota de premsa
El conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal i Farreras, ha participat avui en la inauguració de l’exposició “Joan Oró a la cerca de l’origen de la Vida”, a l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) amb un ampli recull de textos i materials relacionats amb la vida i els principals assoliments científics de l’investigador lleidatà en commemoració del centenari del seu naixement. La mostra, que romandrà a l’IEI fins al 5 de novembre, està organitzada per la Fundació Joan Oró amb la col·laboració del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, i s’emmarca dins del programa de l’Any Joan Oró.
En la seva intervenció, el conseller Nadal ha parlat del repte de fer “que la ciència sigui competitiva, reconeguda i apreciada, i que els joves se centrin atrets per la feina científica i tinguin la garantia que la podran desenvolupar amb normalitat”. També ha manifestat la voluntat “d’ampliar i millorar la infraestructura que va a ajudar a crear i a la qual va donar nom Joan Oró a l’Observatori del Montsec”. Finalment, el titular de Recerca i Universitats ha destacat que “la vessant científica i humana de l’exposició permetrà al públic descobrir la doble dimensió científica i humana del propi Joan Oró”.
Per la seva banda, el president de la Fundació Joan Oró, Francesc Oró, ha considerat que l’exposició respon a un dels objectius principals de l’entitat, “transmetre a les noves generacions el testimoni que Joan Oró ens ha deixat com a persona curiosa i autodidacta, com a científic rigorós i tenaç, com a impulsor de la ciència i el coneixement, com a comunicador planer i assequible, com a català compromès amb el futur del seu país i com a advocat de la solidaritat i la pau al nostre món”.
El comissari de l’exposició i de l’Any Joan Oró, Joan Anton Català, ha afirmat que “l’exposició que presentem pretén guiar el visitant a través d’un recorregut que permet reviure algunes de les escenes més emotives i impactants de la vida de Joan Oró”.
“Joan Oró a la cerca de l’origen de la Vida” constitueix l’exposició més completa organitzada mai al voltant del gran científic, i és alhora una de les propostes més ambicioses de l’Any Joan Oró, que commemora el centenari del naixement del bioquímic català. La mostra presenta, per primera vegada al públic, una gran quantitat de documentació relativa a tota la seva vida, tant professional com personal. És previst que a partir del 2024 la mostra viatgi també a la resta de demarcacions catalanes.
L’exposició inclou panells explicatius amb fotografies (la majoria del fons de la Fundació Joan Oró) relacionades amb la vida i trajectòria professional de l’investigador, des de la infància a la seva etapa professional als EE.UU., incidint també en el seu llegat com a promotor de sistemes d’investigació i innovació que han ajudat a desenvolupar la ciència a Catalunya; objectes diversos (llibres de joventut, blocs de notes, instruments de laboratori, cartes oficials, meteorits...) i píndoles audiovisuals en les quals experts en l’àmbit científic expliquen la importància del treball i dels descobriments del científic.
Igualment, a la mostra es poden visionar sengles audiovisuals centrats, en primer lloc, en la diversitat de la vida a la terra; en segon lloc, en entrevistes televisives que en els seu dia es van fer a Joan Oró i, finalment, en el testimoni de joves professionals (enginyers, físics, biòlegs) que expliquen fets inspiradors que els van impulsar a treballar en els àmbits de la ciència i tecnologia.
A més a més, l’exposició presenta dos jocs interactius, el primer sobre l’ADN i el segon amb preguntes sobre Joan Oró plantejades com un repàs dels continguts de l’exposició.
L’Any Joan Oró
L’exposició s’ajusta als quatre grans objectius de l’Any Joan Oró, és a dir, donar a conèixer la figura i l’obra l’investigador, des del punt de vista dels assoliments científics però també des de la perspectiva dels seus valors personals; acostar el tema de l’origen de la vida al públic en general; incentivar vocacions científiques entre els més joves, i “celebrar aquest fet complicat i extraordinari que és la vida”, segons el mateix Català.
A banda d’aquesta gran exposició itinerant, l’Any Joan Oró inclou una cinquantena d’activitats com són conferències; la producció de llibres (inclosos un còmic i un conte) i audiovisuals; la creació de material educatiu adreçat a educadors, alumnes i famílies; actes institucionals d’homenatge; mostres temàtiques o fins i tot el llançament d’una sonda de recollida de dades atmosfèriques per part d’un grup d’estudiants.
En el marc d’aquesta programació s’ha posat en marxa la Ruta Joan Oró, un itinerari turístic i científic al voltant de diversos espais de la geografia lleidatana relacionats amb el científic i/o amb l’origen de la vida, mentre que les edicions d’enguany de la Setmana de la Ciència de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació o del festival al Parc Astronòmic del Montsec estan dedicades també a la figura de Joan Oró. Totes aquestes activitats es recullen en el web oficial www.anyjoanoro.cat
La figura de Joan Oró i Florensa
Joan Oró i Florensa (Lleida, 1923 - Barcelona, 2004) fou un bioquímic català, considerat com un dels científics més importants del segle XX pels seus estudis sobre l’origen de la vida a la Terra i la cerca de vida en altres planetes. En aquest àmbit, va realitzar contribucions cabdals que han inspirat generacions posteriors de científics. El descobriment, culminat l’any 1959, de com una Terra primitiva podria haver fabricat adenina (un dels principals components de l’ADN i també crucial en els processos cel·lulars de generació d’energia) el va convertir en una figura de reconeixement mundial. Aquesta recerca li va obrir les portes a la NASA com a assessor en els projectes Apol·lo a la Lluna i molt especialment en el disseny de les missions Víking a Mart i la correcta interpretació dels resultats que es van obtenir.
La commemoració de l’Any Joan Oró està impulsada pel Departament de Recerca i Universitats i la Fundació Joan Oró, i compta amb un ampli suport entre els quals destaca la col·laboració de l’Ajuntament de Lleida, la Universitat de Lleida, la Fundació ‘la Caixa’, Ferrocarrils de la Generalitat i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, entre d’altres.
