Des d’avui Sabadell compta amb una placa commemorativa en record del militant antifranquista Cipriano Martos a la plaça Vall d’Aran. Es tracta d’una iniciativa conjunta del Memorial Democràtic i l’Ajuntament de Sabadell que s’ha inaugurat aquest dissabte en un acte d’homenatge amb entitats i representants de la societat civil i familiars de Martos. El distintiu forma part de la Xarxa d’Espais de Memòria de la Generalitat de Catalunya.

La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i Gonzàlez, ha subratllat el compromís de Martos amb la llibertat: “volem que quan les persones quedin a la plaça de Cipriano Martos, sàpiguen que en aquest barri va viure una persona que ho va donar tot en la lluita contra la dictadura, perquè recuperar la memòria de la resistència antifranquista és també un exercici de pedagogia ciutadana i democràtica”.

La consellera també ha afirmat que la placa, un dels elements de la Xarxa d’Espais de Memòria, “és un element pedagògic en un moment en el qual l’onada reaccionària global vol instaurar el negacionisme històric”. Ubasart ha clos la intervenció dedicant unes paraules d’agraïment a la família i a les entitats memorialistes, així com a “totes aquelles persones que continuen lluitant perquè els crims del franquisme i del postfranquisme no caiguin en l’oblit i les persones que van lluitar siguin dignificades”.

La Xarxa d’Espais de Memòria és un conjunt d’indrets que constitueixen el patrimoni memorial català de la lluita per aconseguir els drets i les llibertats democràtiques, des de la proclamació de la Segona República fins a la transició. A més, articula una voluntat comuna perquè els espais es recuperin, es conservin i difonguin tant com sigui possible entre la ciutadania.

Qui era Cipriano Martos?

Cipriano Martos Jiménez va ser un obrer i sindicalista espanyol d’origen andalús que va néixer l’any 1942 al poble Huétor-Tajar de Granada. Va emigrar, cercant feina, a Morón de la Frontera i, després, a Terol, Sabadell, Terrassa i Reus. Va tenir diversos oficis: jornaler, miner, treballador al tèxtil i, finalment, paleta. Es va afiliar al sindicat OSO (Oposición Sindical Obrera), va ser militant del PCE M-L (Partido Comunista Español Marxista-Leninista) i membre del FRAP.

La Guàrdia Civil el va detenir, el 25 d’agost de 1973, després que dugués a terme una acció de propaganda política a Igualada, i el va portar a la caserna de Reus, acusat de propaganda il·legal i de pertànyer al FRAP. El van interrogar i torturar, i dos dies després, el 27 d’agost ‒com a resultat de la ingesta d’un líquid corrosiu conegut com a líquid de la veritat, combinació d’àcid sulfúric i gasolina‒, el van traslladar a l’Hospital de Sant Joan de Reus (actual Hospital Universitari Sant Joan).

El 29 d’agost, tot i el seu estat de salut pèssim, el jutge li va prendre declaració. La Guàrdia Civil va impedir que la família el pogués visitar. El 17 de setembre de 1973, a les 22.15 h, va morir a conseqüència d’una hemorràgia interna. La defunció es va registrar el 19 de setembre al Registre Civil de Reus, i les despulles van ser inhumades en secret el 20 de setembre de 1973, en un servei de beneficència propietat de l’Ajuntament de Reus, a la fossa 11-67 nord del Cementiri de Reus, sense permetre que la família assistís al sepeli ni que s’emportés el cos a la seva terra d’origen, Granada.

Tasques arqueològiques i identificació de Cipriano Martos

Les tasques d’intervenció arqueològica per recuperar les restes de Martos van començar el passat mes de desembre com a part del Pla de fosses 2020-2022 de la Generalitat de Catalunya.

El 10 de gener l’equip arqueològic va confirmar que, dels quaranta-un individus exhumats, un era compatible tant amb les característiques físiques de Cipriano Martos (sexe, edat, dimensions, ferides) com amb les espacials de la fossa (columna de la fossa i profunditat). Les despulles es van traslladar al laboratori per iniciar els estudis antropològics i genètics per extreure’n mostres genètiques i encreuar les dades amb les dels familiars inscrits al Programa d’identificació genètica. Els resultats de les proves genètiques i antropològiques van ratificar que les restes es corresponien amb les de Cipriano Martos.

Així, Martos ha esdevingut la vintena persona exhumada identificada a Catalunya des de la creació del Programa d’identificació genètica, el 2016. Finalment, el 3 de juny les restes identificades van ser inhumades novament al seu poble Huetór-Tajar (Granada), d’acord amb els desitjos de la família Martos.