- D’acord amb el mètode del flux-monetari, el saldo negatiu va arribar a 20.772 MEUR el 2020 i a 21.982 MEUR el 2021, un màxim històric, que representen un 9,8% i un 9,6% sobre el PIB, respectivament.
- En aquests dos exercicis, Catalunya va aportar més del 19,3% i el 19,2% dels ingressos de l’Estat, respectivament, mentre que la despesa de l’administració central a Catalunya va quedar en el 13,7% i el 13,6%.
- Consellera Mas Guix: “Allà on l’Estat pot escollir on fa la despesa, Catalunya sistemàticament en surt mal parada”
El dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat va escalar fins els 20.772 milions l’any 2020 i fins els 21.982 milions el 2021, un nou màxim històric. Aquestes xifres equivalen al 9,8% i el 9,6% del PIB català, respectivament, uns dels registres més alts des del 1986, que és des de quan hi ha dades.
Aquests són els principals resultats de la balança fiscal de Catalunya per als anys 2020 i 2021, que elabora el Departament d’Economia i Hisenda i que s’han presentat en una roda de premsa a la seu del Districte Administratiu de la Generalitat. La balança analitza la diferència entre les despeses que el sector públic central (l’Estat) realitza a Catalunya i els ingressos generats per l’Estat en aquest territori.
La consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas Guix, ha assegurat que “allà on l’Estat pot escollir on fa la despesa, Catalunya sistemàticament en surt malparada”. Al seu entendre, les dades fetes públiques avui demostren que “quan l’Estat té marge de decisió, opta per penalitzar econòmicament Catalunya i la seva ciutadania”, ha denunciat. Mas Guix ha qualificat el dèficit fiscal de Catalunya de “sostingut, perquè fa més de 35 anys que patim aquesta situació” a més d’“injust i deliberat”, ja que aquest desequilibri es manté “governi qui governi” al govern espanyol.
El dèficit fiscal, ha destacat la consellera, “representa el 50% dels comptes de la Generalitat per a aquest any” i suposa “uns recursos equiparables al pressupost dels departaments de Salut, Educació i Drets Socials junts”. En termes per càpita, a més, representa “gairebé 3.000 euros de pèrdua de recursos per cada ciutadà”.
Mas Guix ha destacat la “feina ingent” que ha hagut de fer l’equip de la conselleria “per aconseguir una fotografia al més acurada possible” de la balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central, a causa de “la política deliberada d’opacitat i de no-retiment de comptes de l’Estat”. Tot i les reiterades demandes d’informació per part del Govern català, l’Estat no ha facilitat les dades necessàries per elaborar el càlcul de les balances. “Des de la Generalitat responem a l’opacitat de l’Estat amb treball, rigor i transparència”, ha reblat.
Diferència entre ingressos i despeses
El dèficit fiscal de Catalunya al 2020 i 2021 és el resultat d’haver aportat el 19,3% i el 19,2% dels ingressos de l’Estat i, en canvi, haver rebut el 13,7% i el 13,6% del total de despesa de l’Estat, respectivament. Quan els recursos aportats en un territori superen les despeses que s’hi destinen, hi ha una sortida neta de recursos (dèficit fiscal).
El càlcul s’ha efectuat segons el mètode del flux-monetari, que és el que mesura l’impacte econòmic directe generat per l’activitat del sector públic en un territori.
L’última actualització de la balança –de la qual hi ha dades des del 1986– constata que, durant aquests dos anys, Catalunya va aportar més ingressos del que representa el seu PIB en el conjunt estatal (19%) mentre que, en canvi, va rebre una despesa inferior al seu pes demogràfic a l’Estat (16,4%) En els dos exercicis, el diferencial entre ingressos aportats i despeses rebudes va ser de 5,6 punts percentuals.
La despesa discrecional, principal responsable del dèficit fiscal
Els resultats empitjoren si s’exclouen les operacions de la Seguretat Social. Per les seves característiques, la Seguretat Social no fa una despesa territorial en funció de criteris polítics, atès que les prestacions que paga no poden fer distinció entre comunitats autònomes.
Així doncs, excloent la Seguretat Social el pes dels ingressos aportats per la Generalitat i les despeses rebudes augmenta substancialment. Tant el 2020 com el 2021, Catalunya va aportar el 19% dels ingressos, però tan sols va rebre el 9% de la despesa de l’Estat.
Noves fonts d’informació per suplir la negativa a entregar les dades
La balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central s’ha calculat seguint la metodologia acordada pel Grup de Treball constituït pel Govern l’any 2013 i d’acord amb el principi del flux-monetari, segons el qual els ingressos s’imputen al territori on es localitza la capacitat econòmica sotmesa a gravamen i la despesa s’atribueix al territori on es realitza.
La imputació dels ingressos s’ha fet segons la metodologia d’aquest Grup de Treball i igual que els anys anteriors. Pel que fa a les despeses, s’ha comptat amb informació que ja era pública de la liquidació dels ingressos de l’Estat, les inversions de les empreses públiques a Catalunya, els ingressos d’Enaire i Ports de l’Estat a Catalunya i els ingressos i les despeses territorialitzades de la Seguretat Social.
Tanmateix, no s’ha pogut disposar de les dades sobre territorialització de despesa de l’Estat ni dels seus organismes autònoms, ja que l’Estat fa anys que no publica ni tramet aquesta informació al Departament d’Economia i Hisenda tot i les reiterades peticions perquè s’entreguin les dades.
En aquest cas, la Generalitat ha fet una tasca addicional per cercar noves fonts d’informació sobre la distribució territorial de transferències, com ara les publicacions del Butlletí Oficial de l’Estat o les referències del Consell de Ministres.
La mitjana dels últims 28 anys: un 19,4% aportat i un 13,9% rebut
La desproporció entre el pes dels ingressos aportats i el de les despeses rebudes és una constant històrica que es manté independentment de quina sigui la situació financera del Govern central. Aquesta desproporció és la responsable del saldo fiscal territorial negatiu de Catalunya. En aquest sentit, l’informe constata que, des de l’any 1986 i fins al 2021, la contribució de Catalunya als ingressos de l’Estat ha estat del 19,4% de mitjana, mentre que la despesa rebuda durant tots aquests anys s’ha situat en el 13,9%.
Si, a més, s’exclouen les partides de la Seguretat Social, l’Estat ha obtingut de Catalunya una mitjana d’un 19,6% del total dels seus ingressos en el període de 28 anys, però només hi ha destinat el 10,6% de les despeses.
Entre els anys 1986 i 2021, el dèficit fiscal de Catalunya, segons el flux-monetari, es manté en un interval entre el 6,7% i el 10,1% del PIB i una mitjana constant del 8,1% del PIB. Els màxims es produeixen l’any 1993 i el 2002, amb dèficits superiors al 10% del PIB. Els anys 2020 i el 2021 es van situar, per tant, com a tercer i quart any amb un dèficit fiscal més gran en percentatge del PIB.
Les xifres mínimes de dèficit fiscal van ser el 1996, el 1998 i el 2001, amb dades inferiors al 7% del PIB. La sèrie històrica de la balança fiscal permet constatar que, els últims 28 anys, l’economia catalana ha rebut un impacte contractiu continuat com a resultat del dèficit fiscal.
3
Imatges
2
Fitxers adjunts
