El conseller Saura ha assegurat que amb l’acte “homenatgem les víctimes de tots els bàndols i recordem especialment els qui van ser represaliats per defensar la llibertat i no van ser mai honorats” i ha recordat que “Catalunya és l’única comunitat que ha aprovat una llei de fosses, impulsada pel govern plural d’esquerres”
Des d’avui, un miler de noms de víctimes de tots els bàndols, un monòlit i un monument honoren els qui van perdre la vida durant la guerra i la dictadura i van ser inhumats a les fosses comunes del cementiri de Lleida
El conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, i l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, han presidit avui l’acte de dignificació de les fosses comunes del cementiri de Lleida i l’homenatge a totes les víctimes de la Guerra Civil. Després d’un recorregut per les fosses del cementiri, ara senyalitzades i dignificades gràcies a un projecte de l’ajuntament i el Memorial Democràtic de la Generalitat, tots dos han fet una ofrena floral i un parlament
El conseller Saura ha assegurat que l’actuació al cementiri de Lleida representa una demostració del sentit de la Llei de Fosses, pionera a tot l’Estat, i de l’objectiu de la Generalitat de dignificar i treure de l’oblit les fosses comunes de Catalunya. Saura ha dit que “també serveix perquè tothom sàpiga què va passar i perquè, i que siguin conscients del dolor i el sacrifici que va costar aconseguir la llibertat, la pau i la democràcia, que gaudim avui”.
Saura ha destacat que amb l’acte d’avui es dignifiquen les fosses amb “víctimes de tots els bàndols: soldats, víctimes de la reraguarda, de la repressió franquista i dels bombardejos” i “recordem especialment els qui van ser represaliats per defensar la llibertat i la democràcia, mai no van ser honorats i van ser víctimes del silenci i de l’oblit”. També ha explicat que la dignificació d’avui “és possible gràcies a la Llei de Fosses, l’única d’aquestes característiques de tot l’Estat que obliga l’Administració a impulsar la recuperació de les fosses i, si s’escau, a la seva exhumació”.
El conseller ha explicat que aquesta no és una actuació aïllada: “hem impulsat una quinzena de dignificacions de fosses arreu del país: Cervera, Romadriu, València d’Àneu, Tarragona i Alpicat ja han inaugurat la senyalització”. També ha recordat que, en aplicació de la llei, la Generalitat continua ampliant el mapa de fosses de Catalunya, que ja inclou 179 fosses, 64 a Lleida i 20 a la demarcació de l’Alt Pirineu i Aran.
Per la seva part, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha assegurat que “aquest és un acte important per a Lleida, la primera ciutat que després de l’aprovació de la normativa de fosses homenatja les víctimes dels dos bàndols” i ha conclòs que “no és un acte per obrir ferides sinó per retornar la dignitat a un poble i la identitat a les víctimes”.
La catedràtica de la Universitat de Lleida i responsable del projecte històric, Conxita Mir, ha explicat la investigació que ha facilitat aquest projecte. A més, han assistit a l’acte, la Directora General de Memòria Democràtica de la Generalitat, M.Jesús Bono; el delegat territorial del Govern de la Generalitat a Lleida, Miquel Pueyo, i el director dels Serveis Territorials a Lleida del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Pere Blasco.
Dignificació de les fosses del cementiri de Lleida
L’actuació projectada per l’ajuntament, el Memorial i la Universitat de Lleida, consta de diverses actuacions de senyalització (2 faristols i 2 cartelleres) i dignificació:
1. A la fossa on es troben enterrades bona part de les víctimes de la violència revolucionària que tingué lloc entre 1936 i 1938, des d’avui es poden llegir els noms de les 500 persones que hi van ser inhumades.
Una cartellera al Departament de Sant Josep explica que el moment més tràgic va ser l’estiu i la tardor de 1936, però també es van produir morts durant l’any 1937 i 1938. En les primeres setmanes van haver assassinats en ple carrer, en camins i cunetes. En un mes es van produir quatre execucions massives d’empresonats: al camp escolar, al camp de Mart i dos al cementiri. Bona part de les més de 500 víctimes documentades van ser enterrades en la fossa del cementiri. La majoria eren de la ciutat de Lleida, tot i que també van ser-hi afusellats veïns de localitats properes i militars o sacerdots d’altres punts de l’Estat. Després de la guerra, les autoritats franquistes van desenvolupar una intensa política de memòria i homenatge als seus màrtirs: l’any 1941 es va inaugurar un monument format per un obelisc amb una gran creu a la tàpia on van tenir lloc aquests afusellaments i el 1954 un gran mausoleu sobre la fossa.
2. Un mur amb 500 noms gravats i els seus municipis de procedència recorda també des d’avui les víctimes de la repressió franquista, inhumades en una segona fossa.
Un faristol situal al carrer Almeria també explica que a primers de gener de 1939, completada l’ocupació de la ciutat de Lleida, soldats i civils víctimes de les adversitats de postguerra i de la repressió franquista, van començar a ser enterrats en les diverses fosses comunes obertes al cementiri municipal. A la tàpia de l’originari Departament de Sant Cristòfol, van ser afusellades (entre 1939 i 1945) centenars de persones, sotmeses a consell de guerra per haver-se significat en favor de la República.
3.També s’ha dignificat amb un monòlit la fossa que acull una part important de les víctimes del bombardeig feixista del 2 de novembre de 1937 sobre Lleida.
D’aquesta acció en van resultar uns 250 morts, entre ells una cinquantena de víctimes procedents de les aules del Liceu Escolar. Entre el 27 de març de 1938 i l’ocupació franquista, la ciutat tornaria a patir una nova sèrie de bombardejos que van produir fins a 400 noves víctimes.
4. Un monòlit recorda des d’avui les víctimes civils i militars dels dos bàndols.
Des d’avui, una cartellera gran al departament de Sant Miquel també relata la història de les 4 grans fosses del cementiri: la que acull les despulles de víctimes de la repressió franquista, la que acull víctimes de la violència revolucionària, la fossa on van ser inhumats els morts en els bombardejos i la gran fossa militar que va acollir centenars de soldats dels dos exèrcits, morts al front o per ferides. L’any 1965, després de les exhumacions realitzades per traslladar 502 despulles al Valle de los Caídos, en compliment de les ordres de Franco, l’espai va esdevenir una zona verda que persisteix avui dia.
El cementiri de Lleida s’integra a la Xarxa d’Espais de Memòria
Gràcies a la senyalització de les fosses del cementiri, aquests espais s’integren a la Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya que impulsa el Memorial Democràtic. Es tracta d’una xarxa que ja inclou més de 70 rutes, centres d’interpretació i vestigis de la II República, la guerra i la lluita antifranquista que han estat recuperats i senyalitzats.
El cementiri de Lleida passa a forma part de la xarxa amb una itinerari de memòria que recorre les fosses del cementiri, els llocs per on s’introduïen les víctimes d’un i altre bàndol i els punts on es cometien les execucions.
Aplicació de la Llei de Fosses
L’actuació a les fosses del cementiri de Lleida s’emmarca en l’aplicació de la Llei de Fosses, un text pioner a tot l’Estat, que preveu, entre altres actuacions, la dignificació i senyalització de les fosses de Catalunya i la seva integració en la Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya que impulsa el Memorial Democràtic.
En aplicació de la llei, el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació (Direcció General de Memòria Democràtica) ha impulsat una quinzena de dignificacions de fosses comunes arreu de Catalunya i d’aquí a 10 dies dignificarà la del cementiri de Girona. A banda, continua treballant per ampliar el mapa de fosses de Catalunya, que identifica 179 fosses a tot el país (64 a la demarcació de Lleida i 20 a l’Alt Pirineu i Aran).
