{"name":"2023/09/20/11/48/64bff3cb-328d-4503-a486-14c1ec7ca53e.JPG","author":"Departament d'Economia Hisenda","type":"0","location":"0","weight":3166004}

El Govern de la Generalitat i l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) han signat un conveni de col·laboració per accelerar la transició cap a un sistema de mobilitat terrestre sostenible a Catalunya.

L’organització internacional, amb la participació de l’administració catalana i de tots els agents i actors de l’ecosistema de la mobilitat, farà una diagnosi de la situació actual i proposarà solucions per aconseguir que el transport terrestre de persones sigui neutre en emissions de diòxid de carboni. És a dir: que la mobilitat a Catalunya mantingui un balanç zero entre les emissionsde gasos amb efecte d'hivernacle i la seva absorció natural.

L’objectiu és redissenyar el sistema de transport terrestre de manera que els mitjans de transport sostenibles com caminar, anar en bicicleta, el transport públic i altres serveis de transport compartit facilitin l'accés arreu del territori i es converteixin, així, en els mitjans escollits pels ciutadans per fer la majoria dels seus desplaçaments. Aquesta transformació ha de millorar la qualitat de vida de la població, inicidint en la millora de la salut gràcies a un aire més net, menys soroll, més espais verds i més activitat física, entre d’altres.

El projecte, que s’ha presentat aquest dimecres al matí en un acte al Palau de Pedralbes de Barcelona, s’emmarca en el context de les agendes compatides de l’Estratègia d’Especialització Intel·ligent (RIS3CAT) 2030, i es basa en l’experiència del primer estudi realitzat per l’OCDE per a la transformació de les polítiques en el sector del transport a Irlanda.

{"name":"2023/09/20/11/52/0618c519-faa7-406d-bd8c-a6f12ca80636.JPG","author":"Departament d'Economia i Hisenda","type":"0","location":"0","weight":1897746}

La consellera de Territori, Ester Capella i Farré, ha recalcat que amb aquesta col·laboració “afrontem el repte de l’emergència climàtica i la millora de la qualitat de l’aire garantint l’accessibilitat sostenible arreu del país” perquè “volem que Catalunya sigui de nou pionera trobant solucions davant el desafiament actual”. Ha afegit que “estem fent una bona feina però l’hem d’intensificar i per això ens cal identificar i prioritzar polítiques amb un alt potencial transformador, que prioritzin el canvi cap a modes de transport col·lectiu i mobilitat activa”.

Per a la titular de Territori "Catalunya és referent internacional en polítiques de mobilitat i volem que ho segueixi sent". "Per això ens cal identificar i prioritzar polítiques amb un alt potencial transformador, que prioritzin el canvi cap a modes de transport col·lectiu i de mobilitat activa invertint la piràmide actual. Volem ser pioners davant el desafiament actual", ha insistit.

{"name":"2023/09/20/11/53/d024b8a5-17b3-42ec-a564-87bc674e40b0.JPG","author":"Departament d'Economia i Hisenda","type":"0","location":"0","weight":1298116}

Per la seva banda, la consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas Guix, ha posat en valor “l’enorme transcendència” del conveni amb l’OCDE i el fet que hagi escollit Catalunya per fer el seu segon cas d’estudi després d’Irlanda: “No és habitual que una organització d’Estats com l’OCDE signi un conveni amb un territori com Catalunya. Això ens ha d’enorgullir com a país i ens indica que som un territori de referència per a les institucions internacionals més rellevants”.

Per a Mas Guix la mobilitat sostenible és un repte compartit globalment, però que Catalunya ha d’abordar a escala local amb les seves particularitats com a país i buscant la col·laboració de les administracions públiques, la societat civil, els agents del coneixement i el món empresarial. “Aquest conveni va de com passar de la consciència col·lectiva que ja tenim respecte al canvi climàtic a la construcció d’agendes compartides per portar a terme una acció transformativa. De construir noves maneres de col·laborar per assolir objectius que a priori poden semblar llunyans o massa ambiciosos, però que és possible materialitzar amb la implicació de tothom”, ha reblat.

A l’acte també hi ha participat el secretari d’Afers Econòmics i Fons Europeus, Miquel Puig; i el secretari de Mobilitat i Infraestructures, Marc Sanglas. I en representació de l’OCDE: Aimée Aguilar Jaber, cap del programa Pensament Sistèmic i Canvi Transformatiu de la Direcció de Medi Ambient; i Mariana Mirabile, analista de política sènior del programa Pensament Sistèmic i Canvi Transformatiu de la Direcció de Medi Ambient. També hi ha assistit una nodrida representació de les principals institucions i organitzacions acadèmiques, econòmiques i socials de Catalunya en matèria de mobilitat

El transport suposa actualment un 32% del total de les emissions de gasos d’efecte hivernacle que es generen a Catalunya. El compromís de la Generalitat es haver reduït en un 51% les emissions de gasos d’efecte hivernacle l’any 2030. Amb el desenvolupament d’aquest projecte, el govern pretén assolir el compliment d’aquests objectius.

Treball de camp

L’OCDE analitzarà la mobilitat en quatre territoris diferents de Catalunya: l’àmbit metropolità de Barcelona, el Camp de Tarragona, l’Alt Pirineu i Aran i la Costa Brava. La metodologia consistirà en visites a les diferents zones, a més d’entrevistes i tallers amb centres de recerca, entitats ecologistes o col·legis professionals.

Recomanacions pel Govern

A partir d’aquesta anàlisi, l’OCDE elaborarà un informe pel Govern que es publicarà durant la tardor del 2024, d’aquí un any. L’estudi inclourà una anàlisi de les dinàmiques actuals de mobilitat i recomanacions per introduir sistemes i polítiques per avançar cap a la neutralitat en emissions.

La RIS3CAT, un projecte europeu

Les RIS3 són estratègies promogudes per la Unió Europea perquè els estats i les regions transformin la societat i l’economia a través de la innovació i el coneixement, i en base a un model més verd, digital, resilient i just. Aquestes estratègies s’emmarquen en un context de grans reptes globals, com el canvi climàtic, la digitalització, el malbarament de recursos, la desocupació persistent, l’increment de les desigualtats, l’envelliment de la població i la pandèmia de la COVID-19. Són reptes que demanen respostes urgents i ambicioses dels governs europeu, estatals, regionals i locals, així com de la resta d’actors de la societat.