- La mesura s’emmarca amb la política del Govern d’integrar tota la infraestructura pública de generació renovable i unificar-ne la gestió
- Salut invertirà 27,8 milions d’euros en plaques solars en els edificis del SISCAT
- L’ICS, el proveïdor més gran del sistema de salut, instal·larà plaques fotovoltaiques en 277 centres sanitaris i també al seu Centre Corporatiu
El conseller de Salut, Manel Balcells i Díaz, i el d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort i Subiranas, han presentat avui a Barcelona la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques a quasi 280 centres sanitaris del sistema. Es tracta d’una de les iniciatives del Govern per potenciar la instal·lació d’energies renovables i baixar consums.
Salut invertirà 27,8 milions d’euros en la instal·lació de plaques solars en els pròxims anys. Això ho farà través de la Pluriennal d’Infraestructures.cat, que el Govern va aprovar el passat 5 de setembre. En aquest sentit, Salut destinarà entre el 2024 i el 2028 un total de 5M€ per a la instal·lació d’energies renovables a centres d’atenció primària i 10 M€ per a la instal·lació d’energies renovables a hospitals. I d’altra banda, 12,8 milions més s’inverteixen en plaques de l’Institut Català de la Salut (ICS).
A més, actualment, Salut, a través dels fons europeus del Programa d’Impuls a la Rehabilitació d’Edificis Públics de les Comunitats Autònomes, (PIREP), ja inverteix més de 40 M€ en la instal·lació de plaques fotovoltaiques i altres actuacions com aïllaments i millores energètiques a 18 centres d’atenció primària i 2 hospitals.
Paral·lelament, L’Energètica, l’empresa pública recentment autoritzada pel Govern té previst aprovar un PEA per a tots els departaments de la Generalitat pels anys 2023 i 2024 per canalitzar el desplegament d’instal·lacions d’autoconsum d’energies renovables a nivell de tota la Generalitat.
Des del centre d’atenció primària (CAP) Trinitat Vella de Barcelona, el conseller de Salut ha destacat l’aposta, des del Govern, per la sostenibilitat mediambiental i per les energies fotovoltaiques al voltant del sistema de salut i, en aquest sentit, ha remarcat que “estem contents de poder contribuir a la sostenibilitat mediambiental, de tenir cada vegada més capacitat autònoma de gestió, des el punt de vista energètic, sabent que és només una part”.
Manel Balcells també ha informat que la inversió global del Departament és de 67,8 M€ repartits en diverses partides i ha afirmat que “ajudarem a la sostenibilitat del medi ambient i a l’estalvi energètic. Amb les plaques instal·lades a l'ICS, que té el 80% de la primària, tenim quantificat un estalvi de 7,6M€ que els podrem destinar a la cura dels malalts i de la ciutadania, uns recursos molt necessaris”.
Per la seva part, el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, ha subratllat que “L’Energètica assumirà la titularitat de tots els projectes que ja estaven en marxa de fa mesos, i a més promourà nous projectes en les cobertes dels edificis de la Generalitat fins a aprofitar tot el seu potencial. Per als anys 2023 i 2024 ja disposa de 58,9 milions d’euros de pressupost per fer-ho”.
Salut comptarà amb una de les plantes solars fotovoltaiques més grans amb la instal·lació a l’ICS
L’Institut Català de la Salut (ICS), el proveïdor més gran del sistema de salut, invertirà 12,8 M€ en instal·lar plaques fotovoltaiques en més de 277 centres sanitaris (la gran majoria centres d’atenció primària però també als hospitals de l’ICS), i també al seu Centre Corporatiu. En total, suposarà un estalvi de 7,6 M€ a l’any.
Aquest conjunt de mesures s’emmarquen amb la política del Govern d’integrar tota la infraestructura pública de generació renovable i unificar-ne la gestió.
La instal·lació de les plaques solars s'està realitzant en tres fases i de forma progressiva. En la primera fase, que ja es va executar, es van instal·lar 15 cobertes de plaques en diferents CAP com a prova pilot. La segona fase, actualment en execució, està previst que finalitzi aquest mes de setembre, i incorpora plaques a 131 edificis de CAP i també al Centre Corporatiu de l'ICS. La tercera fase, que es licitarà properament, es preveu que acabi el primer semestre de 2024 i preveu 124 CAP més. En total es planteja una actuació sobre 270 centres d’atenció Primària i un edifici administratiu de l’ICS, amb un total de 11 MW de potència instal·lats i una producció prevista de 15 GWh anuals, que suposen cobrir el 40% del consum.
Una fase posterior es planteja per als hospitals de l’ICS (Vall d’Hebron, Arnau de Vilanova, Bellvitge, Josep Trueta, Germans Trias i Pujol, Viladecans, i Joan XXIII), amb un desplegament de fins a 4,4MW, de manera que es pugui cobrir aproximadament el 7% de la demanda elèctrica d'aquests centres hospitalaris.
En total s’instal·laran 15,4 MW de potència fotovoltaica que produiran 22 GWh anuals, que suposen un 40% del consum elèctric dels centres d’atenció primària i un 7% del consum dels hospitals. Les instal·lacions estaran distribuïdes per tot el territori català, però si estiguessin concentrades en un sol lloc, seria una de les plantes fotovoltaiques més grans de Catalunya.
Aquestes actuacions seran possibles gràcies als Ajuts del Programa d'incentius lligats a l'autoconsum i emmagatzematge, amb fonts d'energia renovable i implantació de sistemes tèrmics renovables que concedeix l'Institut Català de l'Energia (ICAEN) amb recursos procedents dels fons europeus Next Generation.
El 100% de l’electricitat que utilitza l’ICS ja té garantia d’origen renovable, és a dir que es genera sense utilitzar recursos naturals que s’esgoten, com ara els combustibles fòssils o els minerals radioactius. Des de fa 5 anys, tota l’electricitat que s’hi consumeix disposa d’aquesta garantia que l'electricitat és generada a partir del sol, el vent o l’aigua, amb la qual cosa s’emeten zero grams de CO2 a l'atmosfera. Ara, l’ICS dona un pas més i comença a produir electricitat renovable en els seus propis centres, evitant les pèrdues que comporta el transport d’electricitat, contribuint a l’increment del percentatge global d’energia renovable i disminuint la dependència energètica de fonts externes.
Totes aquestes instal·lacions d’autoproducció d’energia elèctrica s’incorporaran a la cartera d’actius de L’Energètica, l’empresa pública catalana d’energies renovables, d’acord amb la política del Govern d’integrar tota la infraestructura pública de generació renovable i unificar-ne la gestió. A més, contribuiran a assolir l’objectiu que l’any 2030 ja s’estigui explotant per a usos fotovoltaics totes les cobertes aprofitables d’edificis i equipaments de la Generalitat.
L’Energètica, a més d’assumir tots els sistemes fotovoltaics existents, en curs d’execució o projectats en els immobles de la Generalitat, ha d’esdevenir el principal promotor per a la instal·lació de sistemes d’autoconsum. En aquest sentit, té la previsió d’invertir 58,9 milions en aquests tipus d’equipaments fins a finals del 2024.
L’autoconsum és una pràctica en auge a Catalunya, i que està directament relacionada amb la transició cap a un nou model energètic més net, sostenible i participatiu. A més de potenciar l’ús d’energies renovables, l’autoconsum també contribueix a incrementar l’estalvi i l’eficiència energètica, i també redueix de manera directa la factura elèctrica dels usuaris. En l’actualitat, a Catalunya ja hi ha més de 84.000 instal·lacions en servei, que sumen més de 700 MW de potència (l’equivalent a dos cicles combinats de gas natural).
Dins del programa de fons europeus REACT, s’està duent a terme l'ampliació de 15 centres d’atenció primària amb sistemes Industrialitzats i Prefabricats, amb uns estàndards d’eficiència energètica NZEB (“Near Zero Energy Building”), amb ratis de consum d’energia primària per sota de 40kWh/m2 per any. Aquests centres es posaran en servei a finals del 2023 i principis del 2024. Suposen una superfície total de 12.500m2.
També s’està dotant els centres de l’ICS de sistemes de control “Building Management System”. Aquests sistemes de control d’edificis permeten conèixer el model de consum energètic de l’edifici i actuar remotament per augmentar eficiència i disminuir consums. Aquesta iniciativa permetrà fer comparatives de consums dels centres i optimitzar globalment l’energia que es consumeix.
Per estructurar tota aquesta millora contínua en matèria d’energia s’està implantant a tots els centres un Sistema de Gestió Energètica que, a finals de 2023, es certificarà segons els requisits de la Norma ISO 50.001.
Totes aquestes actuacions formen part de l’estratègia de descarbonització de l’ICS, per aconseguir que les emissions de carboni a l’atmosfera associades a la seva activitat siguin zero. Per assolir aquest objectiu, és imprescindible la substitució dels dispositius de gas natural per sistemes elèctrics, que l’ICS portarà a terme progressivament en els propers anys.
Més enllà de la gestió de l’energia, l’ICS treballa en altres línies de sostenibilitat i millora del medi ambient com és l’estalvi de paper o la gestió dels residus sanitaris amb la signatura digital automàtica. També, s’ha marcat com a objectiu que per al pròxim 2023, 19 centres més obtindran la certificació EMAS, assolint un total de 186 centres.
Els centres d’atenció primària de l’ICS treballen en la millora contínua del seu comportament ambiental a través d’un Sistema de Gestió Mediambiental certificat amb els requeriments del Reglament Europeu EMAS, una de les Normes de qualitat ambiental més exigents que existeixen. Durant el 2023, 19 centres més obtindran la certificació EMAS, assolint un total de 183 centres.
Tota la informació de la gestió ambiental de l’ICS es pot consultar a: https://ics.gencat.cat/ca/lics/responsabilitat-social-corporativa/gestio-ambiental/