- Els departaments de Presidència i d’Igualtat i Feminismes han organitzat una jornada per promoure la implementació d'aquesta assignació econòmica
- L’acte forma part de la commemoració del 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans
- Hi han participat persones expertes i activistes dels drets humans i la Sindicatura de Greuges de Catalunya
L’Oficina del Pla Pilot per Implementar la Renda Bàsica Universal del departament de Presidència i la Direcció General per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans del Departament d’Igualtat i Feminismes han organitzat aquest dimecres 20 setembre la jornada “La Renda Bàsica Universal, un Dret Humà Emergent” al Districte Administratiu.
La jornada s’ha realitzat amb l’objectiu de reivindicar la Renda Bàsica Universal (RBU) com a un dret humà emergent. L'acte ha inclòs diverses taules rodones per analitzar la implicació d'aquest dret a diferents àmbits com el medi ambient, la infància i l’adolescència i la sostenibilitat de les ciutats.
L’acte ha començat amb la ponència de l’adjunt general al Síndic de Greuges de Catalunya, Jaume Saura, i ha comptat amb altres experts com la presidenta de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, Montserrat Tafalla, la politòloga, antropòloga i activista de drets humans, Julie Wark, i Pablo Scotto, professor de Filosofia del Dret a la Universitat de Barcelona. També han intervingut membres de l’equip tècnic de l’Oficina del Pla Pilot per Implementar la Renda Bàsica Universal del Govern. La jornada ha sigut oberta al públic en general.
A la cloenda de l'acte, la Secretaria General del Departament d’Igualtat i Feminismes, Georgina Oliva Peña, ha afirmat que “aquesta celebració del 75è aniversari de la Declaració ens ha de servir per a fer una revisió d’aquells compromisos, amb una mirada del segle XXI, per continuar avançant en la garantia dels drets de totes les persones.”
“El potencial emancipador de la Renda Bàsica Universal, d’un coixí econòmic mínim per a tothom, dona l’oportunitat a tothom de deslliurar-se de situacions de dependència econòmica i d’explotació laboral en les que es puguin trobar, que sovint es poden veure agreujats per situacions de partida diferents, condicionades pel nostre gènere o el nostre origen entre d’altres. La RBU pot ser doncs un element essencial per avançar cap a la igualtat de totes les persones que viuen al nostre país” ha destacat la Secretaria General.
A més, ha afegit que "La renda o és feminista o no serà. La renda contribuirà a erradicar la feminització de la pobresa a casa nostra, però hem d’estar alerta perquè no suposi la perpetuació d’altres desigualtats com que el treball de cures continuï recaient sobre les dones."
La secretària general del Departament de la Presidència, Núria Cuenca, ha assenyalat a l’inici de la seva intervenció la necessitat d’actes com aquest davant “la política de titulars” i que permeten “debatre, parlar, formar-nos i contrastar opinions”. “El món gira cada vegada més ràpid i, per tant, és important que puguem visualitzar el futur i fer propostes transformadores” com la de la renda bàsica universal, ha afirmat Cuenca.
"Molts dels drets que avui tenim assumits i donem per descomptat en el seu moment van començar a construir-se en espais de debat, en espais de lluita, també en espais de molta feina i dedicació”, però si han arribat a consolidar-se ha estat “perquè algú ha visionat, li ha donat continguts i ha lluitat al llarg dels anys perquè finalment fossin mundialment acceptats”, ha afegit la secretària general tot refermant el compromís de l’executiu amb el “benestar de la seva ciutadania”.
El cap de l’Oficina del Pla Pilot, Sergi Raventós, ha avançat que les aportacions realitzades durant la jornada quedaran recollides “en un document que publicarem properament”, i, després de destacar la coordinació entre els dos departaments del Govern a l’hora de realitzar l’acte, ha recordat que en els pròxims mesos s’organitzaran actes per “abordar què podria suposar una renda bàsica universal en àmbits com la cultura, en un acte que farem el 10 d’octubre a Girona, o la joventut, en un acte el 16 d’octubre”, entre d’altres.
Un any d’actes per celebrar el 75è aniversari de la DUDH
La jornada d’avui forma part del conjunt d’activitats que la Direcció General per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans del Departament d’Igualtat i Feminismes ha organitzat per celebrar el 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH), aprovada l’any 1948. L’objectiu és apropar la DUDH i els Drets Humans a la ciutadania en la seva lectura més contemporània, reivindicar-ne la vigència i conscienciar sobre la necessitat de garantir-los.
El tret de sortida a aquestes celebracions es va donar a l'abril amb l’acte "Dret a la Memòria" a Flix. Al juny, es va fer a Igualada l’acte “Dret a la Pau”, i fins a finals d’any, es preveuen una desena d’actes més. Alguns dels més destacables són la jornada “Els Drets Humans en l’era de la intel·ligència artificial” que s’organitza el proper 29 de setembre a Girona, o l’acte "Dret a la (bona) alimentació” que tindrà lloc el 10 d’octubre a Lleida, moderat per Tomàs Molina.
També destaca la jornada que es farà el 24 d’octubre a Sant Adrià del Besós sobre el dret a la participació política de les persones migrades, conduïda per la periodista Mònica Terribas, i l’acte del 10 de novembre a Vic, sobre els drets culturals que conduirà el periodista Carles Solà i que comptarà amb la participació de la directora del Museu d’Art Contemporani de Barcelona MACBA, Elvira Dyangani Ose, i del dramaturg Sergi Belbel, entre d'altres.
El punt culminant de la commemoració del 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans tindrà lloc el Dia Internacional dels Drets Humans, el 10 de desembre, amb la inauguració al Palau Robert de Barcelona de l'exposició "Deixem-hi empremta" sobre els Drets Humans emergents.
Els actes de commemoració del 75è aniversari de la DUDH formen part de l'Estratègia de Drets Humans de Catalunya aprovada pel Govern el passat mes de febrer i que pretén reforçar la defensa i promoció dels drets humans en tots els àmbits competencials de la Generalitat. Els seus objectius principals són avaluar el compliment del Pla de Drets Humans de Catalunya 2020-2023 i redactar el Pla estratègic de Drets Humans del 2030.
