Educació ha reduït les ràtios per aula i ha posat en marxa les noves escoles Minerva, a Balàfia, i Ramon Perelló, a Vilagrassa
El curs escolar 2023-2024 ha a començat amb plena normalitat i marcat pel descens de l’alumnat derivat de la menor natalitat en els darrers anys. Tot i així, Educació no ha reduït grups sinó que ha optat per reduir les ràtios d’alumnes per aula, i, a més, els centres educatius de la vegueria guanyen 350 dotacions de professorat, un 7,5% més que el curs anterior. Aquest curs no s’ha tancat cap centre educatiu.
Infantil i Primària sumen 31.577 alumnes, 975 menys que el curs passat. Aquesta disminució es reparteix entre 462 alumnes menys als tres cursos d’Infantil, 150 dels quals a I3, i 513 a Primària, on es perden 11 grups. A Infantil, malgrat la pèrdua d’alumnat, la reducció de la ràtio ha fet que es guanyin 3 grups. A I3, la ràtio és de 17 estudiants per grup i a I4, de poc més de 18. A Lleida ciutat Infantil i Primària han retrocedit en 439 alumnes i l’ESO, en 134. Les projeccions de naixements a la vegueria indiquen encara menys alumnes d’I3 per al pròxim curs. Els 2.839 d’enguany es veuran reduïts en una cinquantena. Tot i que el nombre tornarà a remuntar lleument el curs 2025-2026, la tendència apuntarà a la baixa els propers anys.
L’ESO compta aquest curs amb 17.273 alumnes. A 1r curs d’ESO s’han registrat 4.135 matrícules. És el primer cop que en aquest curs hi ha un descens d’estudiants (-185) respecte al curs anterior, però només s’ha perdut un grup perquè s’han disminuït ràtios. Val a dir, però, que en el conjunt de l’etapa de Secundària són 163 alumnes més, arribant a 17.273, dels quals 12.834 van a un centre educatiu públic i 4.439, a una escola concertada.
A Batxillerat s’ha produït un augment del gairebé 5,1% de matrícules, que arriben a les 3.882. S’ofereixen 4.923 places, 141 més que el curs anterior. Ha crescut un 4,5% el nombre de grups, que han arribat a 140.
Pel que fa a la Formació Professional, l’oferta de places és d’11.192, prop d’un 5% més. La plantilla de docents d’FP en centres públics ha augmentat aquest curs amb 52, un 10,6%, i se situa en 541. També s’ha produït un increment d’oferta d’FP amb 8 nous ensenyaments: Instal·lacions elèctriques i automatismes (INS Escola del Treball); Audiologia protètica, Cultius cel·lulars i Assessoria d’imatge personal i corporativa (INS Torre Vicens); Forneria i brioxeria artesanals (INS d’Hoteleria i Turisme); Auxiliar de suport a les persones en activitats socioesportives (IE Torre Queralt), i Educació infantil i Activitats domèstiques i neteja d’edificis públics (INS Ronda).
Més professorat
Amb l’increment de 350 dotacions de professorat, aquest curs el nombre total de mestres i professors és de 5.040. A Infantil i Primària, l’augment és de 5,5%; a les escoles rurals, un 9,2%; als instituts escola, un 4,3%; als instituts, un 8,7%; en els centres de formació d’adults, un 6,6%; a les escoles oficials d’idiomes, un 3,3%; un 18,5 a l’Escola d’Arts d’Ondara, un 18,5% i a les escoles especials, un 27,7%.
Cal destacar també que aquest curs començarà la primera fase del programa de residència inicial docent (SENSEI), a través del qual una vintena de mestres rebran un aprenentatge immersiu. Ho faran en 6 centres educatius i amb 19 mentors. A més, 11 centres s’han afegit al nou programa de prevenció de la violència masclista i hi haurà 2.000 panells digitals de nova dotació en centres educatius.
Dos nous centres i una unificació
Aquest curs, tots els estudiants de l’antiga escola Cervantes de Lleida, ara denominada Seu Vella, estaran al mateix edifici al carrer Canyeret, després de la unificació en una sola seu del col·legi. Fins al curs passat els alumnes de cicle mitjà i superior del centre estaven escolaritzats a l’edifici del carrer Cavallers.
El curs presenta la nova escola Minerva, a Balàfia, nascut de la fusió del col·legi Pinyana i el Balàfia, ubicat en un edifici antic. Aplega 420 alumnes. També s’estrena la nova escola Ramon Perelló de Vilagrassa, amb 74 alumnes i 10 mestres, distribuïts en cinc aules. La inversió en els dos nous centres ha estat de prop de 7,5 milions d’euros.
Per altra banda, els alumnes del nou institut de Secundària d’Alcarràs, el segon del municipi, han iniciat el curs, provisionalment, a les escoles velles, a l’espera que Educació enllesteixi la instal·lació dels mòduls pre-fabricats i adeqüi el pati del nou centre, ubicat a la zona del Parc del Saladar. L’endarreriment en l’arribada d’aquests mòduls ha fet que l’institut no s’hagi pogut enllestir a temps. El nou centre ha començat amb 60 alumnes de 1r d’ESO i 11 docents. Cada any s’anirà obrint una nova línia fins a completar tota l’etapa escolar.
Un total de 33 centres de la vegueria han tingut reformes aquest estiu, amb una inversió global de gairebé 1,4 milions d’euros. La Generalitat té previst invertir 467.070 euros en la climatització d’espais d’ús comú en 11 centres, essent prioritaris els instituts i les llars d’infants. Així, Educació està ultimant el procés de climatitzar l’institut escola Torre Queralt i el de Magraners, els instituts La Mitjana, Maria Rúbies, Alcarràs i Tremp, el col·legi La Mitjana (Lleida), i les llars d’infants La Faldeta i Arrels (Cervera) i els centres d’educació especial Esperança i Siloé (Mollerussa). Segons ha explicat el director dels Serveis territorials d’Educació a Lleida, Claudi Vidal, és el primer cop que el Govern destina diners al Pla de xoc per a les altres temperatures. També es destinaran 4,1 milions d’euros en diferents actuacions de millora d’eficiència energètica en 12 centres.
Integració de 9 escoles bressol rurals a Educació
Aquest curs s’ha efectuat la integració als Serveis Territorials d’Educació de Lleida de les escoles rurals a Juncosa, Sant Ramon, Verdú, el Soleràs, l’Espluga Calba, l’Albagés, Torrelameu, Sidamon i la Sentiu de Sió. A la vegueria ja en són 37 les escoles rurals adscrites. Segons el pla d’integració establert per la Generalitat, els municipis de menys de 2.500 habitants poden incloure la llar d’infants dins l’escola i els ajuntaments han d’aportar un màxim de 5.000 euros a l’any (abans podia arribar entre els 20.000 i els 30.000 euros) i Educació passa a finançar la major part de les despeses, com ara el sou del tècnic/a d’educació i del mestre/a. Claudi Vidal ha destacat que amb aquest pla d’integració de les escoles rurals es pretén que “els municipis més petits disposin del màxim de serveis possibles i per contribuir a fixar-hi la població i a que la gent es plantegi el seu projecte de vida al territori”.
