El Govern ha analitzat avui l’informe que ha presentat el Departament de Territori sobre les incidències que registra el sistema de Rodalies de Catalunya, el creixement que s’ha produït en els últims anys i les conseqüències negatives que estan causant en les persones usuàries i en el conjunt del sistema de transport públic. Així, el document recull que durant l’any passat, Rodalies de Catalunya, incloent-hi els serveis de rodalies de Barcelona i els de Regionals, va sumar 831 incidències que van superar els 100 minuts de retard acumulat i que són atribuïbles a la infraestructura o als trens. De mitjana, resulten més de 2 incidències al dia i en total van afectar més de 22.500 trens.

Els incidents greus han anat augmentant en els últims anys: 797 el 2019, 631 el 2020, 706 el 2021 i els 831 esmentats el 2022. Una altra dada rellevant que assenyala l’informe és que els minuts de retard acumulats s’han gairebé doblat en els últims 10 anys, dels 200.000 minuts de l’any 2011 als prop de 400.000 el 2022. I, pel que fa a aquest any, les dades disponibles (de gener a agost, un total de 243 dies) indiquen que només 44 dies han estat lliures d’incidències al sistema de Rodalies. Són dades provisionals, atès que Adif ha deixat de proporcionar-les a la Generalitat.

En concret, durant juliol i agost, s’ha produït una incidència atribuïble a la infraestructura o el material rodant cada dos dies; concretament, 26 incidències greus relacionades amb el subministrament elèctric, avaries tècniques de trens, descarrilaments o fallades en el sistema de senyalització.

D’altra banda, l’informe posa en relleu que la comunicació de les incidències per part de l’operadora Renfeno arriba amb prou temps ni transparència a les persones usuàries. A més de les hores perdudes i dels perjudicis que causen als usuaris i a l’activitat econòmica, la manca de fiabilitat i de puntualitat del servei de Rodalies de Catalunya tensa el sistema de transport públic. En aquest sentit, l’informe analitza l’impacte de les incidències en els autobusos interurbans, que reben una demanda derivada de Rodalies amb poc marge de temps i una capacitat de per si molt menor que la del tren, tot i els reforços que la Generalitat està implantant.

En alguns corredors, l’increment de demanda derivada està sent desproporcionada, com al bus exprés entre Barcelona i Vilafranca del Penedès, amb augments que poden arribar al 30%, i en aquells corredors no afectats per incidències recurrents o causades per obres la política de gratuïtat tarifària que ha aplicat l’Estat fa que baixi la demanda de l’autobús interurbà o altres operadors de transport públic, desestabilitzant el sistema i dificultant que l’oferta s’adapti adequadament a la demanda real.