- A la zona hi viuen dues espècies en perill d’extinció, l’àliga cuabarrada i el turó
- L’activitat era prèvia a la creació del parc però mantenia els seus drets d’explotació
El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha comunicat l’extinció de la concessió minera a les empreses titular i arrendatària de l’activitat extractiva del Mas Blanc, popularment coneguda com a Pedrera d’Ullà (Baix Empordà). Així ho ha explicat aquest dimecres la directora dels serveis territorials del departament, Elisabet Sánchez i Sala, que també n’ha informat els alcaldes dels dos municipis on s’ubiquen els terrenys on hi ha les instal·lacions de l’extractiva i el dipòsit de runes que té associat, Ullà i Torroella de Montgrí.
Inactiva des de fa 10 anys
D’aquesta manera, la pedrera, part de la qual es troba dins de la superfície del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, no podrà seguir l’activitat. La Generalitat ha comprovat que es trobava inactiva des de l’any 2013,per decisió de l’empresa explotadora, mentre que la normativa estableix que la concessió s’extingeix als dos anys sense mantenir l’activitat.
El passat mes de juny, arrel d’uns moviment a la zona, Acció Climàtica hi va fer una inspecció i es va trobar que s’hi estaven fent treballs de desbrossada, neteja i moviment de terres. Uns treballs que la Generalitat va fer paralitzar a través d’un requeriment fins a final de juliol per la protecció de l’avifauna i va posposar qualsevol voladura fins passat l’estiu, amb la necessitat d’un reconeixement previ per part del departament per evitar efectes negatius sobre la nidificació d’algunes espècies. Ara, després d’haver estudiat el cas i de comprovar la inactivitat de l’explotació, l’activitat podrà quedar aturada.
Alt impacte sobre la biodiversitat
L’activitat de la pedrera, que va començar l’any 1977, és prèvia a la declaració del parc natural, l’any 2010. El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur i Chiaraviglio, ha celebrat que, finalment, aquest terreny pugui assolir els objectius de protecció que es deriven de la Llei de declaració del parc natural i de la declaració com espai de la Xarxa Natura 2000 (zona d’especial conservació –ZEC- i zona d’especial conservació per a les aus ZEPA), ja que les activitats extractives suposen una pèrdua total de l’hàbitat per pèrdua permanent del sòl i del substracte geològic, no recuperable a curt i mitjà termini. A més, durant desenes d’anys s’hauria continuat produint un elevat impacte sobre el parc i el seu entorn amb el soroll, la contaminació del sòl, l’emissió de pols, un major risc d’atropellament de fauna protegida i amenaçada o la pertorbació del cicle vital d’algunes espècies, com l’àliga cuabarrada (Aquila fasciata), en perill d’extinció. En l’àmbit del parc actualment hi viu una parella. Finalment, hagués quedat compromesa la connexió biològica terrestre d’espècies protegides o altres que a més, també es troben amenaçades a Catalunya, com és el cas del turó (Mustela putorius), que manté les principals poblacions catalanes a la plana empordanesa.
Recuperació d’hàbitat
A partir d’ara, l’empresa titular de l’activitat haurà de revisar el seu pla de restauració. Fins el moment s’havia plantejat aportar runes com a pla de restauració paisatgístic, força orientat a la generació d’ingressos per la recepció i tractament de runes, amb uns possibles impactes durant l’execució molt més intensos i greus sobre l’espai protegit que la pretesa millora de la integració paisatgística. Acció Climàtica s’està plantejant la conveniència de modificar el projecte de restauració per adequar-lo a l'estat de conservació actual de l'espai. Es podrien preveure accions com la creació de punts d'aigua, l'eliminació de plantes exòtiques invasores o d'altres que permetin potenciar les funcions biològiques i de paisatge de l'espai.
De forma paral·lela, l’ajuntament d’Ullà s’ha compromès a regular l’activitat de matxuca de pedres que l’empresa té autoritzada a través d’una llicència municipal.
2
Imatges
