{"name":"2023/10/06/15/52/49934268-ff20-4ad0-9d30-b53274b3fb6e.jpeg","author":"FP","type":"0","location":"0","weight":121017}

El Govern dona un altre impuls a la formació professional amb l’objectiu que l’acreditació i formació de 800.000 professionals previstos en els propers anys sigui d’acord amb les necessitats actuals i futures de l’economia productiva.

En aquest sentit, el Govern fa un pas endavant en la planificació de la formació professional per als propers anys amb la participació dels consells sectorials en la Conferència Prospectiva 2023-26, que ha tingut com a finalitat esdevenir un motor per establir els criteris de planificació dels tres Serveis Bàsics del Sistema FPCAT que configuren la formació, l’orientació i l’acreditació.

Per primera vegada el Govern reuneix de forma presencial les persones membres dels 10 consells sectorials i organitza un procés d’aquestes dimensions per aprofundir en la situació concreta dels diferents sectors productius. La posada en marxa dels consells sectorials representa la culminació del desplegament de la governança de la Llei 10/2015 de 19 de juny 2015, de formació i qualificació professionals.

La Conferència Prospectiva 2023-26 ha comptat amb la participació institucional de la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà Pons, el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent i Ramió, la consellera d’Educació, Anna Simó Castelló, el president executiu de l’Agència FPCAT, Fabian Mohedano, i el president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó.

Per part de les organitzacions sindicals i empresarials més representatives, hi ha participat el secretari de Treball i Economia de CCOO Catalunya, Ricard Bellera; la secretària d’Igualtat i Formació Professional de la UGT de Catalunya, Eva Gajardo; el president de la Comissió de Formació de Foment del Treball Nacional, Manuel Rosillo; i la directora de l’Àrea de Treball de PIMEC, Sílvia Miró.

A la trobada hi ha assistit més de 250 persones representants dels diferents sectors productius del país agrupats en els 10 Sectors FPCAT. Durant la jornada, les persones convidades han consensuat i validat les dades aportades en base a la metodologia de treball aplicada pel servei de prospecció, que quedaran recollides en l’Informe General de Prospectiva 2023-2026. L’Informe veurà la llum a finals d’aquest any i ajudarà a la planificació del proper període.

Segons la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà Pons, que ha inaugurat la jornada “som en el camí que necessita el país per transformar l’estructura de qualificació professional” i fer les empreses més productives “per convertir Catalunya en la regió més competitiva del sud d’Europa”. La titular de la Presidència, també ha recordat que per qualificar 800.000 persones abans de 2030 per reduir la baixa qualificació a menys del 15% “la política pública de formació i qualificació professionals és i serà clau en els propers anys”.

Durant la conferència, el president de l’Agència FPCAT, Fabian Mohedano, ha presentat els instruments utilitzats per a l’elaboració de l’Informe General de Prospectiva 2023-2026 i ha afirmat que “el cicle de prospecció, planificació, orientació i avaluació del Sistema FPCAT permetrà caminar cap a una formació professional més eficient” perquè incrementarà la competitivitat del teixit productiu, millorarà la qualificació de les persones i generarà més i millor ocupació en termes de capacitat d’inserció i d’estabilitat per a les persones treballadores.

La consellera d’Educació, Anna Simó Castelló, ha destacat el prestigi creixent de la formació professional i ha posat en valor el resultat dels canvis fets en la preinscripció dels cicles formatius per part del Departament d’Educació: “Hem arrencat el curs amb més alumnat i més professorat que mai, tot l’alumnat d’FP ha pogut començar el curs des del primer dia gràcies a l’avançament en els terminis de preinscripció, hem tingut plena assignació de l’alumnat de continuïtat de grau mitjà, i hem agilitzat la gestió de la llista d’espera per l'adjudicació de vacants”.

La jornada ha estat clausurada pel conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent i Ramió, que ha apuntat és “bàsic disposar d’una metodologia i un sistema integrat per nodrir d’informació el sistema d’FPCAT. Fins ara teníem antenes de prospecció diverses i calia més eficiència, eficàcia, coordinar i aprofitar recursos”.Aquest pas “permetrà avançar en un doble objectiu: oferir més i millors oportunitats professionals a les persones ocupades o en recerca de feina i enfortir el teixit empresarial amb treball de qualitat i adaptat a les seves necessitats”.

Instruments per a l’elaboració de l’Informe General de Prospectiva 2023-2026

Els instruments utilitzats per a l’elaboració de l’Informe General de Prospectiva 2023-2026 han estat els següents:

Per tal de disposar i analitzar conjuntament la informació relativa tant del Sistema FPCAT com del mercat de treball, s’ha portat a terme la coordinació amb els diferents actors que desenvolupen serveis del Sistema FPCAT i amb altres organismes que elaboren i disposen de dades estadístiques rellevants. Aquesta tasca ha permès disposar del coneixement sobre l’estat actual del Sistema FPCAT i del mercat de treball per fer una previsió de com seran els escenaris de futur.

Per tal d’aprofundir en la situació concreta dels diferents territoris, s’ha realitzat una consulta territorial a la qual han donat resposta el 47% dels municipis de Catalunya i els consells comarcals i/o territorials de formació professional o equivalents, en què destaca la participació del 97% dels municipis de més de 20.000 habitants.

Així mateix, i per aprofundir en la situació concreta dels diferents sectors productius, s’ha fet una enquesta a tots els consells sectorials en què s’han recollit les aportacions de 193 membres d’aquests consells. L’objectiu de l’enquesta era fer una valoració dels canvis en el sector, la previsió de necessitats de persones treballadores qualificades i les propostes de noves qualificacions professionals del Catàleg FPCAT, o la seva modificació, així com de l’oferta formativa del sistema FPCAT.

Per altra banda, s’han dut a terme entrevistes del teixit productiu català que ens han aportat informació relacionada amb la qualificació professional de les persones treballadores, els perfils professionals de difícil cobertura o les necessitats formatives futures de les empreses.

S’ha realitzat un contrast amb els referents de les polítiques sectorials en els diferents departaments i organismes dependents de la Generalitat de Catalunya per tal de recollir els estudis i/o informes elaborats sobre la identificació de les necessitats d’ocupació del mercat de treball, així com les competències i qualificacions requerides dels professionals dins dels sectors d’activitat de la seva competència.

I finalment s’esperen abans de finalitzar l’any els resultats de l’Enquesta de Clima Laboral que fa l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) que en la seva darrera edició ha inclòs un mòdul específic sobre formació professional.