La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González, ha remarcat la necessitat de construir col·lectivament la memòria democràtica des d’una perspectiva integral i polièdrica, que inclogui sobretot la formació professional dels diferents operadors jurídics. “No podem quedar-nos en el terreny del record, cal eixamplar el perímetre de les polítiques de memòria cap a l’àmbit jurídic”. Així ho ha afirmat durant l’acte la clausura de la III Trobada d’Història Jurídica Comparada: “La democratització de la justícia en les transicions polítiques”, queha organitzat la Facultat de Dret de la Universitat Pompeu Fabra en col·laboració amb la Direcció General de Memòria Democràtica..

En aquest sentit, la titular del Departament ha insistit, per una banda, que ha arribat el moment d’obrir processos judicials contra els crims del franquisme i, per l’altra, en la implicació imprescindible de les institucions en aquest tipus de causes. “Cal la recerca sobre la justícia i l’obertura i participació del Govern de la Generalitat en els processos judicials relacionats amb els crims del franquisme, així com la participació en la construcció de la prova en aquest àmbit”, en tant que “és necessari fixar un relat jurídic sobre aquells episodis per a satisfer el dret a la veritat i el dret a la reparació”.

En aquesta línia, ha recordat que la Generalitat s’ha personat com a acusació popular en el cas de les tortures a Carles Vallejo, a Via Laietana. “Es tracta d’una personació que esperem que sigui seguida per moltes altres d’acord amb la nova llei de memòria democràtica”, ha asseverat.

En acabar, la consellera ha felicitat els participants i assistents de les jornades per abordar “un tema clau”, com ho és la democratització de la justícia en les transicions polítiques: “necessitem del debat acadèmic, de la rigorositat metodològica i de la recerca comparada perquè només així podem trencar amb el provincialisme que ens ha fet creure que les millors transicions són aquelles que es fan de la ley a la ley a partir de l’oblit del passat”.

Per tot, la Trobada d’Història Jurídica Comparada, que s’ha celebrat durant tot el dia d’ahir i avui ha comptat en aquesta tercera edició amb la participació activa d’experts provinents de sis països diferents que han posat especial atenció al cas espanyol però també a la segona postguerra europea, concretament a Alemanya i a Itàlia, i a les transicions brasilera, argentina i portuguesa. L’objectiu global ha estat plantejar en un espai de debat científic la qüestió de fins a quin punt la rellevància pública de la justícia pot connectar-se a la reconfiguració del poder judicial en el trànsit de les dictadures a la democràcia.