query_builder 9 octubre 2023 13:58
event_note Nota de premsa
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha reivindicat aquest matí el “compromís del Govern” en la defensa de la llengua i la cultura catalanes. “Cada atac que es produeix contra la llengua i la cultura catalana en qualsevol territori dels països catalans és un atac al conjunt. I això ha de reforçar l'activitat i el compromís polític que se'n deriva”, ha assegurat.
Així ho ha dit en l’acte d’inauguració de la doble exposició sobre Joan Fuster que ha presidit aquest matí al Palau Robert de Barcelona i que coincideix amb la celebració de la Diada del País Valencià.
En el seu discurs, Aragonès ha reivindicat els lligams entre tots els territoris de parla catalana i ha assegurat que “com més forts siguin els llaços que puguem vestir en l'àmbit cultural, intel·lectual, acadèmic, literari, social, econòmic i també polític, millor serà el futur del nostre poble, dels nostres països compartits, dels països catalans”. Per aquest motiu, ha subratllat que, davant els atacs, el Govern “obre els braços a tots els activistes”, així com al sector de la literatura i la cultura en general, “per enfortir des de Catalunya tot allò que algunes institucions i altres territoris intentin afeblir”.
En moments com l’actual, en què “el dogmatisme i el simplisme emboiren la conversa pública”, el president també ha reivindicat el llegat i la vigència del “pensament complex” de Joan Fuster, “que fugia del dogmatisme i es basava en uns sòlids principis humanistes que defensen la plena llibertat de les persones i dels pobles”. Un erudit que feia que “la seva activitat intel·lectual fos el combustible” perquè, des de l’àmbit acadèmic fins al de la cultura popular, passant també per activistes i polítics “treballessin per transformar i millorar els països catalans”. “Avui som molts els que volem, a partir d'aquest llegat intel·lectual, continuar amb el seu compromís polític amb la ciutadania de tots els territoris de parla catalana”, ha afegit el president.
Per la seva banda, la consellera de Cultura ha destacat que, a més de ser un gran escriptor, Joan Fuster “va ser el principal impulsor dels Països Catalans com a projecte col·lectiu”. “Un humanista compromès, capaç d’actualitzar els valors de la cultura, la raó i el diàleg com a eines en la lluita contra el dogmatisme, la irracionalitat i l’opressió; un intel·lectual que encara avui ens demostra que la paraula autor va de bracet de la paraula pensador”, ha assegurat. Garriga ha afegit que aquestes dues exposicions mantenen viu l’Any Fuster, que es va celebrar el 2022 i que “va ser tot un èxit perquè la gent se’l va fer seu.”
Doble exposició
Des d’avui el Palau Robert acull a les sales 1 i 2 una doble exposició dedicada a l’escriptor i activista valencià Joan Fuster, que es podrà visitar, de manera gratuïta, fins al 19 de novembre. La primera, Joan Fuster en el seu temps, proposa un recorregut per la seva trajectòria vital i professional, mentre que la segona, Joan Fuster – Josep Pla: una conversa infinita, il·lustra la intensa relació que l’autor de Nosaltres, els valencians, va mantenir amb l’escriptor empordanès Josep Pla.
Joan Fuster en el seu temps és una producció del Palau Robert, la Institució de les Lletres Catalanes i el Consorci de Museus de València, amb la col·laboració de l’Espai Joan Fuster i l’Ajuntament de Sueca. En són comissaris Francesc Pérez Moragón i Edelmir Galdón Casanoves. És una adaptació de la mostra que es va poder veure al Centre Cultural del Carme de València entre novembre de 2022 i març de 2023.
La mostra presenta la trajectòria vital de l’autor, des dels primers anys a Sueca, la seva consciència valenciana, les seves obres, les seves relacions amb bon nombre de personalitats de la seva època i els seus compromisos amb el país, la llibertat, la llengua i la cultura.
Joan Fuster – Josep Pla: una conversa infinita és una producció de la Fundació Josep Pla, comissariada per Antonio Martí Monterde, i dissenyada per Carles Fargas. Pla i Fuster són els dos prosistes més decisius de la literatura catalana del segle XX. Al marge de les diferències generacionals o ideològiques, la seva manera d’entendre la literatura i el país no només són complementàries, sinó que mostren unes grans afinitats: referents literaris compartits, preocupacions semblants, dedicació paral·lela al periodisme, editors en comú.
A partir d’una primera trobada el 1959, una tarda plujosa a Sueca, i havent-se llegit prèviament, els dos autors van mantenir una relació d’amistat que es va concretar en nombroses trobades posteriors, correspondència creuada i una confluència d’interessos que va permetre estrènyer els llaços entre el Principat i el País Valencià.
