Encapçalat per Carles Campuzano, ha comptat amb l’assistència de Ramon Espasa, Antoni Comas, Irene Rigau, Anna Simó, Carme Figueras, Carme Capdevila, Josep Lluís Cleries, Neus Munté, Dolors Bassa, Chakir el Homrani i Violant Cervera
El periodista i escriptor Joan Safont ha explicat la tasca que van desenvolupar els consellers de la Generalitat durant la República i que ha estat la base de l’actual conselleria de Drets Socials
S’ha lliurat una litografia que representa Catalunya i que és una metàfora artística de la varietat i la riquesa de la seva gent
El Departament de Drets Socials celebra els seus 35 anys d’història, de feina i servei a la ciutadania, i ho ha commemorat amb un acte institucional a l’Auditori del Palau de la Generalitat amb tots els consellers i conselleres que durant aquests anys han estat al capdavant del Departament. L’actual conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, ha encapçalat l’acte destacant que en aquests 35 anys “s’ha fet molta feina” però que “encara en queda molta per fer”. En aquest sentit, el conseller ha assenyalat l’envelliment, l’emancipació dels joves i la cronificació de la pobresa com alguns dels reptes principals que entoma el Departament avui.
Va ser Antoni Comas, ha recordat Campuzano, qui va tirar endavant tot el sistema propi de l’àmbit del benestar social des d’una conselleria pròpia,fruit d’una idea política consolidada que ha anat canviant de nom amb els governs, però que s’ha preservat com a molt necessària. Al llarg d’aquest temps el Departament s’ha anomenat Departament de Benestar Social (1988-2001), Departament de Benestar i Família (2002-2005), Departament d’Acció Social i Ciutadania (2006-2009), Departament de Benestar Social i Família (2010-2015), Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (2015-2020) i Departament de Drets Socials (2021-Actualitat).“El seu actual nom, Drets Socials, és un bon canvi per reconèixer àmpliament tots els drets socials dels catalans”, ha dit el conseller, i ha afegit que “amb independència de les opcions polítiques que han governat el país, des de la diferència ideològica, hi ha un fil roig conductor al voltant d’una idea compartida de justícia social”
Campuzano ha destacat que al llarg d’aquests 35 anys, el Departament de Drets Socials ha evolucionat com l’efectiva tercera pota del nostre Estat del benestar, consolidant-se també com el tercer departament del Govern amb major pressupost.
El conseller ha lamentat “la llosa” de l’infrafinançament crònic per part de l’Estat espanyol, que dificulta, per exemple, la revisió i adaptació necessària dels sistemes de gestió de la dependència, i ha explicat que des del Departament es treballa cap a una menor institucionalització de les persones i cap a més autonomia personal.
Totes les persones que han estat titulars del Departament, presents a l’acte
L’acte, conduït per la periodista Montse Virgili Treig, ha comptat amb la presència de totes les persones que han estat titulars del Departament: Violant Cervera i Gòdia (2021-2022), Chakir el Homrani Lesfar (2018-2021), Dolors Bassa i Coll (2016-2017), Neus Munté i Fernández (2012-2016), Josep Lluis Cleries i González (2010-2012), Carme Capdevila i Palau (2006-2010), Carme Figueres i Siñol (2006), Anna Simó i Castelló (2004-2006), Irege Rigau i Oliver (1999-2003) i Antoni Comas i Baldellou (1988-1999). També hi ha assistit qui va ser conseller a l’època de l’expresident Josep Tarradellas, Ramon Espasa.
Campuzano ha agraït la feina de totes les persones que durant 35 anys han treballat i ho segueixen fent per garantir l’Estat del benestar a Catalunya, en àmbits com la infància, la joventut, les famílies, la discapacitat, la gent gran o les persones sense llar.
Durant l’acte, el periodista i escriptor Joan Safont i Plumed ha glossat la tasca que van desenvolupar els consellers de la Generalitat durant la República i que ha estat la base de l’actual conselleria de Drets Socials. També hi ha intervingut Matilde Sala, que fa 42 anys que treballa al Departament i n’és per tant una de les treballadores més veteranes.
Música, vídeo i litografia de record
El grup vocal ‘In Crescendo’, un dels guanyadors del programa de TV3, ‘Oh Happy Day’ s’ha encarregat de posar la música a l’acte, durant el qual s’ha projectat un vídeo elaborat expressament per a l’ocasió en què els consellers i conselleres que han estat al capdavant del departament en diferents èpoques, reflexionen sobre la tasca que es va fer en cada moment durant aquests 35 anys.
Com a record, s’ha lliurat una litografia que representa Catalunya, la imatge de la qual és una metàfora artística de la varietat i la riquesa de la seva gent. Puntejats blaus que signifiquen el pas i el moviment i un sol cordill que uneix el seu tot i que sobresurt perquè Catalunya abraça a tothom.
35 anys treballant pel progrés dels drets socials
Una de les prioritats de la Generalitat de Catalunya ha estat sempre la de progressar en drets socials; assolir que tota persona, que totes les ciutadanes i ciutadans de Catalunya visquin en plenitud de drets i llibertats. I és que el Govern té clar que quan es donen situacions de risc d’exclusió o vulnerabilitat, cal una política social on totes les persones comptin com a essencials per l’esdevenir col·lectiu.
Així, una de les primeres mesures del Govern, sorgit de les eleccions al Parlament de Catalunya de març de 1980, va ser la creació d’un Departament de Sanitat i Seguretat Social. Durant l’etapa compresa entre els anys 1980 i 1988 es van negociar i assolir el traspàs de competències exclusives en matèria de serveis socials, es va aprovar una primera legislació reguladora dels mateixos i es van assentar les bases per a la creació, l’any 1988, del Departament de Benestar Social, que, a hores d’ara es denomina de Drets Socials.
L’acció de govern ha viscut en aquests 35 anys grans transformacions socials, canvis substancials en drets d’abast internacional i un context que, més enllà dels nous paradigmes emergents, ve marcat per una herència històrica que cal recordar, com una llei i una acció estatal que no ha comportat un increment substancial del finançament i sí una major burocràcia en la gestió o un greu dèficit en el finançament de l’estat espanyol que, a més, en el cas de Catalunya, s’ha demostrat com a greuge històric donada la discriminació en el traspàs de recursos respecte altres Comunitats Autònomes.
Com a contrapunt en aquest dèficit i greuge històric en el finançament estatal dels serveis socials, aquestes més de tres dècades han vist com emergien nous paradigmes en la comprensió de la salut i el benestar, així com en els drets, que en els àmbits de la infància, la discapacitat i l’envelliment estan tenint un impacte profund.
Una de les accions prioritàries en la configuració de les actuals polítiques socials ha estat que les persones amb discapacitat puguin fer una vida plena en societat. També la concepció i promoció de l’envelliment actiu i saludable configura una nova forma d’entendre el fer-se gran, amb el que això suposa per a les polítiques socials.
Així mateix, inspirades en la Declaració Universal dels Drets Humans, s’han aprovat Convencions Internacionals tant importants com la de la Infància o la de la Discapacitat. Aspiracions i anhels tant essencials com la prioritat en el desenvolupament harmoniós dels infants o la llibertat per fer una vida independent en comunitats inclusives, avui dia son drets que no sols inspiren sinó que obliguen les polítiques socials del país.
2
Imatges
