La consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre i la directora general de Migracions, Refugi i Antiracisme, Eunice Romero Rivera han presentat avui el conjunt de mesures que integren el Compromís del Govern de la Generalitat de Catalunya per un país lliure de racisme. 70 mesures per a la transformació social i institucional. El pla d’acció aborda el racisme de forma transversal i recull les accions específiques que tots els departaments del Govern de la Generalitat de Catalunya implementaran abans d’acabar el 2024.

{"name":"2023/10/10/18/32/053eb300-a69e-4004-a7e4-6326e821019f.jpg","author":"Igualtat i Feminismes","type":"0","location":"0","weight":137729}

Per primera vegada, el Govern de la Generalitat de Catalunya es compromet a combatre activament el racisme. “No n’hi ha prou amb no ser racista, cal ser antiracista”, ha explicat Verge parafrasejant Angela Davis. “Aquest pla d’acció és necessari per no deixar ningú enrere, per no tolerar cap discriminació, per no generar vides de primera i de segona. I només ho podrem fer amb la implicació de tota la societat i l’exemplaritat dels poders públics.”, ha dit. “Com a societat hem après, gràcies a la lluita del moviment feminista, que el patriarcat és un sistema d’opressió estructural que vulnera els drets humans de les dones en tots els àmbits. Cal tenir ara una conversa similar sobre el racisme” sentenciava la consellera. “Davant l'auge de l’extrema dreta i dels discursos i delictes d'odi amb motivació ètnico-racial arreu del món i també al nostre país, el compromís amb l’antiracisme és indissociable de la defensa dels drets humans, la cohesió social i la democràcia, tant a Catalunya com a nivell global”.

El Compromís del Govern per un país lliure de racisme s’ha elaborat a partir de les conclusions que es van poder recollir fruit del procés participatiu de l’avanprojecte de Llei contra el Racisme. Durant el 2022 es van celebrar gairebé 30 sessions, amb més de 700 participants, arreu del territori per identificar les diferents manifestacions del racisme social, estructural i institucional. Fruit d’aquest procés d’escolta es van detectar necessitats que requereixen una resposta immediata, i per això des del Departament d’Igualtat i Feminismes, sota l’impuls de la Direcció General de Migracions, Refugi i Antiracisme, s’ha dut a terme un intens treball amb tots els departaments del Govern per definir actuacions que corregeixin les desigualtats i vulneracions de drets que comporta el racisme.

Aquest pla d’acció s’organitza en tres eixos:

1- Accés equitatiu als drets i a les condicions materials de vida (32 mesures)

Per garantir l’accés als drets i els serveis al conjunt de la població, sense cap mena de tracte discriminatori, posant al centre la dignitat de la persona i tenint especialment en compte les condicions materials de vida.

2- Memòria democràtica, coneixement del racisme i reparació (22 mesures)

Per reconèixer el racisme, incloent-ne les arrels històriques com les expressions actuals, detectar-lo i generar mesures preventives, correctives i de reparació, amb acompanyament a les víctimes.

3- Transformació de les administracions (16 mesures)

Per assegurar una actuació exemplar de les administracions públiques en el tracte amb la ciutadania, en la planificació de les polítiques públiques i en la seva capacitat d’esdevenir agents de canvi social.

70 mesures, 14 departaments

“A Catalunya el risc de pobresa o exclusió social és més del doble entre la població estrangera que entre la població amb DNI.”, ha explicat la directora general de Migracions, Refugi i Antiracisme, Eunice Romero Rivera. “Així de cru és l’impacte del racisme en les condicions materials de vida de molts dels nostres conciutadans i conciutadanes”, ha reblat. “El racisme és estructural i està tan estès en tots els àmbits que l’hem normalitzat i massa sovint ens resulta invisible perquè forma part de la quotidianitat.” De fet, per conèixer en profunditat l’estat de la discriminació a Catalunya i disposar de més dades, el pla preveu la realització d’una macroenquesta pionera sobre discriminacions, amb una mostra de fins a 8.000 persones, que recollirà dades imprescindibles per a l’orientació de les polítiques públiques que abordin la prevenció i la reparació del racisme.

{"name":"2023/10/10/18/33/2379ae50-13d4-4d19-b4fa-705c29a3b6aa.jpg","author":"Igualtat i Feminismes","type":"0","location":"0","weight":64000}

Les setanta mesures que incorpora el document tenen un objectiu molt clar: millorar la vida de totes les persones en igualtat de drets i oportunitats en el seu dia a dia, sense cap mena de discriminació. Així, en l'àmbit de la salut, s'estudiarà l’impacte del racisme en la salut mental per poder revisar-ne els models d’intervenció. També s’incorporarà el racisme en l'anàlisi de les conductes autolítiques i la prevenció del suïcidi i es farà una prova pilot per a la creació de nous espais de cura de salut mental i benestar emocional per a les persones joves racialitzades.

Pel que fa a la garantia al dret a l’habitatge, el Govern incorporarà les mediacions en casos identificats de racisme immobiliari i tramitarà aquestes denúncies com una qüestió de vulneració de drets fonamentals i no només des de la perspectiva de consum. També es durà a terme una experiència pilot a les comarques gironines amb agents immobiliaris per combatre el racisme en l’accés a l’habitatge. A més, es farà una campanya de sensibilització sobre racisme immobiliari dirigida als col·legis professionals d’APIS (Agents de la Propietat Immobiliària) i personal de les administracions de finques. I per garantir el dret al treball digne es reforçaran les vies de denúncia de la Inspecció de Treball davant de situacions de racisme i explotació laboral.

En l’àmbit de l’educació, es concreten diverses mesures com l’elaboració de materials sobre antiracisme o la incorporació de les violències racistes i la perspectiva antiracista en el protocol d’actuació davant l’assetjament escolar i altres tipus de violència en l’àmbit educatiu. També s’han previst actuacions en l’àmbit de l’esport com ara l’elaboració de protocols, treball amb l’esport de base i campanyes de sensibilització contra el racisme en aquest àmbit.

El pla també inclou l’obertura de les convocatòries de places dels cossos de seguretat i emergències a nous perfils, posant en valor, el coneixement de llengües estrangeres amb l’objectiu que aquests cossos s’assemblin més a la societat a la qual serveixen. Alhora, es reforçarà la formació i sensibilització dels cossos de seguretat en l'àmbit de l'antiracisme i es milloraran les eines per prevenir biaixos discriminatoris en les identificacions.

Pel que fa a la seguretat privada, s’elaborarà un Protocol per a la prevenció, detecció i gestió de situacions d’odi i discriminació i es formarà al personal d’aquestes empreses que gestionen, entre d’altres, els accessos als locals d’oci nocturn. A més, en els transports públics que comptin amb la participació de la Generalitat de Catalunya, es preveu la inclusió de mesures en la contractació de les empreses de seguretat privada, relatives a la formació del seu personal per prevenir discriminacions.

Dret a la reparació i transformació de les administracions

El Compromís del Govern de la Generalitat de Catalunya per un país lliure de racisme fa especial atenció a la reparació i l’acompanyament a les víctimes que es vehicula principalment a través de l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació. L’Oficina tramita les denúncies per via administrativa, presta suport i assessorament jurídic a les persones que hagin patit discriminació i vetlla per la reparació efectiva de les víctimes, tal com preveu la Llei 19/2020, de 30 de desembre, d’igualtat de tracte i no-discriminació. El pla també preveu que es presti assessorament jurídic gratuït a les persones i entitats defensores dels drets de les persones migrades, refugiades o racialitzades que pateixin atacs per part de grups antidrets. A més, el Govern assumirà les despeses de les intervencions mèdiques no incloses en la cartera de serveis bàsics de salut en casos d’agressions motivades per delictes d’odi, incloent-hi el racisme. També incorpora els fets delictius motivats per odi o discriminació com a supòsit que permet la personació dels serveis jurídics de la Generalitat de Catalunya com a acusació popular en els processos penals.

El racisme té una dimensió simbòlica que el pla aborda per tal d’iniciar un procés de memòria democràtica amb perspectiva antiracista. N’és un exemple la retirada dels murals colonials del Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya, la commemoració del 275è aniversari de la Gran Batuda contra el Poble Gitano o la recuperació de la memòria de les dones gitanes a Catalunya. El pla també preveu actuacions en l’àmbit cultural com la creació d’exposicions i espais de memòria, itineraris als museus i activitats en els centres educatius. A més es realitzaran accions amb els fons patrimonials dels museus pel Dia Internacional contra la Discriminació Racial. També s’elaborarà un estudi per part del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts sobre el tractament de la diversitat cultural a les institucions catalanes i s’incrementarà la presència de persones racialitzades en l’àmbit audiovisual, especialment a través de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. 

El pla situa les administracions com a agents de canvi i inclou un conjunt mesures destinades específicament a la transformació de les institucions. En aquest sentit, es preveu l’elaboració de guies metodològiques, continguts i recursos pedagògics i dur a terme formacions en perspectiva antiracista a tot el personal de l’Administració pública, incloent-hi l’àmbit local i especialment a professionals de l’àmbit de la justícia i l’execució penal, els cossos de seguretat, personal de l’àmbit de joventut, educació, cooperació al desenvolupament, i de la xarxa de serveis del departament d’Igualtat i Feminismes com els serveis especialitzats en violències masclistes (SIE), els Serveis d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD), els Serveis d’Atenció Integral LGBTI+ (SAI) i els Serveis de primera acollida a les persones migrades i refugiades.