1. Milloren les matemàtiques i l’anglès a sisè de primària i quart d’ESO; el català remunta a primària i baixa a secundària
2. Catalunya és dels pocs territoris que després de la pandèmia ha continuat amb l’avaluació i la publicació dels resultats de les proves de competències bàsiques i l’únic territori que les ha seguit fent a tot l’alumnat
3. Milloren els resultats en els centres de més complexitat i es redueix la diferència de resultats entre centres
4. Disminueix la bretxa de gènere a secundària en matemàtiques i llengua anglesa
5. El Departament continuarà impulsant les mesures de compensació que va presentar el curs passat i, amb la Inspecció educativa, durà a terme una campanya d’assessorament individualitzat als 200 centres amb més marge de millora

{"name":"2023/10/11/12/46/0d751ddf-b8e1-4f16-9bae-81f67b8d226d.jpeg","author":"Departament d'Educació","type":"0","location":"0","weight":58773}

El Departament d’Educació ha presentat avui els resultats de les proves de competències bàsiques de primària i secundària del curs passat, que mostren l’inici de la reversió de la tendència a la baixa en els resultats educatius de l’etapa postpandèmia. Així ho han explicat en roda de premsa el secretari de Transformació Educativa, Ignasi Garcia Plata, i el president del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, Carles Vega.

Les proves, dutes a terme pel Consell Superior d’Avaluació a l’alumnat de sisè de primària i de quart d’ESO, constaten que l’alumnat ha millorat les competències en matemàtiques i en anglès tant a primària com a secundària, i en català, lleugerament, a primària. Destaca especialment la millora en llengua anglesa a l’ESO, de més de 5 punts respecte de l’edició anterior. En canvi, baixen les puntuacions en coneixement del medi natural (a primària) i llengua castellana (a primària i secundària).

Garcia Plata ha valorat positivament els indicis de millora, però destaca que encara queda camí: “Valorem el fet que puguem revertir la tendència a la baixa en l’avaluació de competències, però són uns resultats que no ens satisfan i que hem de millorar. Som conscients que revertim, però tenim un marge de millora indiscutible”. En aquest sentit, ha remarcat que “hem de posar en valor la feina dels centres i dels docents que en situacions de complexitat poden revertir aquestes situacions i obtenir una bona resposta del seu alumnat”.

La mitjana de Catalunya en les diferents proves d’avaluació del curs 2022-2023 és la següent:

Millora l’equitat entre els centres

Les proves d’avaluació evidencien una millora des del punt de vista de l’equitat, atès que incrementen els resultats en els centres de complexitat. A sisè de primària és, en els centres de complexitat més alta, on hi ha una major recuperació d’aprenentatges, una circumstància que ja es va donar el curs passat, però que enguany ha estat encara més marcada. A quart d’ESO, la diferència de puntuació entre complexitat alta i baixa disminueix o no incrementa en les competències que milloren globalment: llengua anglesa i competència matemàtica.

El secretari de Transformació Educativa ha destacat que “en els àmbits on millorem ho fem en equitat, i veiem que millora tot el sistema educatiu alhora, sobretot en els centres amb major complexitat de l’alumnat. Per això hem de continuar dotant de suport i recursos als centres més vulnerables per seguir avançant”.

Garcia Plata també ha explicat la importància de la complexitat socioeconòmica de l’alumnat en l’anàlisi dels resultats, sent Catalunya el segon territori de l’Estat amb major vulnerabilitat. “El nostre sistema educatiu té molta mobilitat, un fet que també suposa una complexitat de gestió pel centre, pel grup aula i en l'àmbit pedagògic, una situació que es dona durant tot l’any”.

A banda, a l’avaluació de secundària destaca la disminució de la bretxa de gènere en els resultats de la competència matemàtica i en llengua anglesa. I pel que fa a la competència cientificotecnològica, millora i se situa en nivells prepandèmia.

L’avaluació en el context internacional

En relació amb el context internacional, on els estudis apunten que s’està produint una davallada contundent en el rendiment de l’alumnat a causa de la pandèmia i que la recuperació no serà ràpida, els resultats de Catalunya mostren una baixada menys pronunciada que en la mitjana a escala global. Se segueix demostrant, doncs, la correlació entre la baixada de rendiment i la durada del tancament dels centres escolars.

Pel que fa a la comparativa amb la resta de territoris de l’Estat, cal recordar que, des de la finalització del confinament, només Catalunya ha avaluat de forma censal i ha publicat dades de competències en tots els cursos i per primària i secundària com a exercici de transparència. Les dades inexistents o incompletes en l'àmbit estatal i internacional no permeten fer una comparativa acurada entre territoris. L’aposta per l’avaluació censal –en lloc de fer-ho a través d’una mostra com fan a la resta de territoris que avaluen– permet obtenir la màxima informació possible per poder prendre les decisions per a la millora educativa.

Mesures per a la millora

El Departament ha presentat diferents mesures de millora dels resultats –algunes ja endegades el curs passat- adreçades a diversos punts del sistema educatiu, sobretot pel que fa a les competències que segueixen una tendència a la baixa, especialment lingüística i matemàtica.

Es farà una campanya d’assessorament individualitzat a càrrec de la Inspecció a tots els centres, però de forma més intensiva als 250 centres amb més marge de millora. A més, des dels Serveis Educatius aquest curs s’inicia un acompanyament integrat entre els equips d’assessorament psicopedagògics (EAP), equips de llengua i cohesió (LIC) i centres de recursos psicopedagògics (CRP). Es proporcionarà materials d’autodiagnosi a 200 centres triats segons criteris de resultats en les competències, context i estat del projecte de centre.

Es millorarà la formació docent en matemàtiques, llengües i usos del català i llengua anglesa. En matemàtiques, per exemple, algunes de les mesures són: acords amb els Instituts de Ciències de l’Educació per tal que aquest curs es creïn 1.000 noves places en cursos de matemàtiques; creació de 700 noves places de formació en situacions d’aprenentatge per a l’ESO i el batxillerat; i la reactivació del programa AraMat de formació en didàctica matemàtica, amb més de 700 places.

En llengües i usos del català es passa de 390 places anuals a 4.150 places per a l’obtenció del nivell C2 de català el curs passat, i 5.000 de noves per al curs actual. Es posa en marxa el Programa de millora de la competència lectora, i al gener s’iniciarà el programa d’orientació i capacitació a 200 centres per a la millora en aquest àmbit, amb l’objectiu d’acompanyar a 600 centres en 3 anys.

Pel que fa a la llengua anglesa, el 2023 s’incrementa el pressupost per a les activitats d’immersió en llengua anglesa a centres públics fins als 400.000 euros, un increment de 300.000 euros respecte del 2022. I s’incrementa la formació de i en llengua anglesa per al professorat amb més de 5.000 places en curos de metodologia per a l’ensenyament de l’anglès, entre altres mesures.

El Departament d'Educació també impulsarà mesures per millorar la formació inicial docent, com ara la coordinació amb les universitats per a la millora dels plans d’estudi dels graus d’Educació Infantil, Educació Primària i Màster de Secundària; o l’oferta de 800 places en activitats formatives per capacitar els tutors i mentors de pràctiques.

També cal afegir el finançament d’actuacions en els centres de més complexitat que formin part del Pla de millora d’oportunitats educatives PMOE-PROA+. S’ha finançat amb fons europeus un total de 750 centres de màxima complexitat per impulsar activitats palanca de millora competencial.