Barcelona, 13 d’Octubre de 2023
L’11 d’octubre de fa un any assumia la direcció de la Conselleria de Justícia, Drets i Memòria. És un honor poder servir el país, i també una gran responsabilitat. Reitero l’agraïment al president Pere Aragonès i als membres del Govern per la confiança.
El primer gran repte al Departament va ser construir equip. Calien persones competents en la matèria i amb projecte sectorial compartit. Vam assajar un equilibri virtuós entre professionals procedents de l'administració pública (sobretot de Justícia) i de l'àmbit universitari. Ràpidament, les individualitats van anar encaixant en un engranatge compartit. I hem anat treballant -també amb càrrecs intermedis i altres servidors públics- en un marc de confiança i respecte, de deliberació i escolta mútua que ha donat els seus fruits. I no menys important ha estat el treball conjunt amb altres departaments de la Generalitat: a problemes complexos, solucions complexes.
En aquest sentit, impulsem un pla d'actuació per fer un salt endavant en el sistema d'execució penal català. El proper 28de desembre farà 40 anys que es va signar el traspàs de competències i és l'única política pública en la qual Catalunya ha construït en paral·lel a l'Estat un model propi. Ha estat gràcies al treball de responsables polítics i tècnics, de professionals i entitats, que s'han anat consolidant les característiques que fan de la nostra política pública un exemple a nivell europeu. Avui, però, ens cal fer una aposta com a país per assumir nous reptes i seguir dibuixant l'execució penal des d'un punt de vista humanista, garantista i com una peça a comprendre dins de l'aposta de país per l'estat del benestar.
En concret, doncs, hem treballat en tres línies:
- Avancem en la intensificació del tractament, activitats i formació per a les persones internes en centres penitenciaris o educatius. I ho fem adaptant-nos als nous perfils. Un millor clima als centres facilita els processos de reinserció i ofereix més seguretat i garanties a persones internes i treballadores.
- Treballem per prioritzar les mesures penals alternatives i el medi obert en l'execució penal. Els valors i l'evidència empírica ens empenyen cap aquest camí. Més temps d'internament no vol dir millor reinserció. Amb el marc legal actual hi ha marge de millora: operadors jurídics, entitats socials i la pròpia administració podem contribuir a avançar.
- Acompanyem en la transició de l'execució penitenciària a la llibertat. Hi ha dos aspectes a treballar amb les persones penades: elements conductuals i estructurals. Oferir oportunitats de futur és la via necessària en molts casos: habitatge i feina (i en casos d'estrangeria, papers)
Un bon funcionament del sistema judicial ens farà avançar cap a una societat més cohesionada i amb major seguretat jurídica. Treballem per avançar en agilitat, proximitat i especialitat del sistema. Atès que les competències són enormement fragmentades (Ministeri, CGPJ i Departament) i els recursos escassegen, ens cal afinar la coordinació i cooperació entre operadors jurídics i institucions. Alguns elements destacables:
- Desencallem la construcció d'edificis judicials que són demandes històriques: Fòrum de Tarragona, Martorell i Santa Coloma de Farners. I la reforma integral de Sabadell. Impulsem un pla de les sales de víctimes amb perspectiva de gènere per tal que a totes les seus judicials hi hagi espais i circuits adaptats.
- Treballem amb el desenvolupament del Pla de Justícia Digital, un instrument que ens ha de permetre completar l'expedient digital a final de mandat així com també incorporar noves perspectives tecnològiques que aportin eficiències al sistema.
- Impulsem les Unitats de Valoració Forense Integral (UVFIs) per a dur a terme un acompanyament forense comprensiu en el marc dels delictes en violències masclistes.
- Avancem en el català amb un Pla de foment amb 100 mesures i pendents de l'esperada reforma de la LOPJ que faci del català requisit i no només mèrit per a poder exercir al país.
D'altra banda, l'aplicació del dret ha de tenir present el dret propi: en dret civil català hem presentat un projecte de llei que actualitza el Codi Civil alhora que estem acabant un nou text sobre suports a la discapacitat en la línia de la Convenció de l'ONU de 2006, que suposarà un gran canvi en aquesta matèria.
Amb tot, hem de ser conscients que no podem deixar la resolució de conflictes només en mans dels jutjats. Catalunya fou pionera en l'impuls de la mediació amb la creació, el 2009, del Centre de Mediació de Catalunya, que ha estat recentment guardonat amb el Premi ADR European Awards de la Federació Europea d'Advocats. Hem de continuar avançant en la creació d'una cultura de la convivència que impregni el conjunt del Govern de la Generalitat, institucions públiques, teixit social i comunitari. En aquest sentit, 1) Impulsem amb un text legislatiu la mediació i els altres ADR a fi que aquestes pràctiques esdevinguin quotidianes i prioritàries en la resolució de conflictes comunitaris, familiars i empresarials. 2) Treballem en la construcció d'un Pla Nacional de gestió adequada de conflictes amb diversos objectius i accions que suposin un salt d'escala com a país. 3) Musculem el servei de justícia restaurativa tot posant les bases per a la universalització futura tant en justícia juvenil com d'adults.
La darrera peça del departament és la memòria democràtica. Lluny d'entendre-la com a exercici de nostàlgia, l'hem de veure com a instrument per a la construcció d'un present i futur més fraterns, amb l'objectiu principal de consolidar una cultura cívica democràtica. Transitar una lectura històrica del present per aprofundir en la cultura de la pau i la justícia social. Catalunya ha estat pionera en polítiques memorials, bo i instaurant el Memorial Democràtic via llei el 2007. Avui treballem per donar-li un nou impuls, estenent les actuacions en el terreny educatiu, en l'ampliació de la Xarxa d'Espais de Memòria (sobretot en el període del tardofranquisme que és on menys senyalització s'ha fet), avancem en la consolidació del banc de la memòria i enfortim els llaços de cooperació amb el món local, les entitats i les universitats.
Acompanyem la tramitació parlamentària de la llei de memòria democràtica de Catalunya. Un text òmnibus de la legislació prèvia i amb importants innovacions en el camp dels arxius, de les intervencions arqueològiques, en la categorització de víctima-supervivent. L'emmarquem en el dret internacional de drets humans i la situem en un context post-transicional com l'actual. Conjuntament amb aquesta legislació, ha arribat l'hora d'explorar al màxim la interacció entre dret i memòria. És necessari poder iniciar procediments que fixin un relat jurídic sobre les greus vulneracions de drets de la dictadura. Cal tenir en compte també que aquests processos judicials poden tenir un enorme valor reparatiu a nivell individua li col·lectiu. Des del Departament treballem en aquesta direcció i per aquest motiu el Govern s'ha presentat com acusació popular en el Cas Vallejo, una iniciativa pionera al conjunt de l'estat que neix del convenciment que una bona política pública de memòria passa pel compromís del Govern amb les víctimes.
Seguim empenyent, seguim treballant per la Catalunya sencera!
Gemma Ubasart i González
Consellera de Justícia, Drets i Memòria
