{"name":"2023/10/16/12/29/22a4dc9b-c082-4300-a0bc-cac6b2198d10.jpg","author":"Rubén Moreno","type":"0","location":"0","weight":134698}

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha rebut aquest matí l’informe que ha elaborat el Consell Acadèmic per a l’Acord de Claredat, format per nou experts en dret penal i constitucional de les universitats catalanes, presidit per Marc Sanjaume-Calvet. El document, encarregat pel Govern, s’analitzarà avui a la reunió extraordinària del Consell Executiu.

L’objectiu de l’informe és explorar vies de resolució del conflicte. “Busca obrir l’horitzó de possibilitats, no pas marcar un sol camí o dictar una direcció concreta al Govern o als actors polítics”, ha destacat Sanjaume.

Ha afegit que els experts que l’han elaborat tenen “experteses acadèmiques diferents i punts de vista molt diversos sobre el conflicte polític”, per tant, “l’informe és un reflex sobre aquestes experteses però no és l’opinió individual, sinó, un treball col·lectiu”.

Contingut de l’informe

L’informe segueix la mateixa estructura que es va requerir des de la Generalitat, que desenvolupa cinc preguntes referents a les característiques d’un potencial acord; la política comparada d’aquesta mena de conflictes; els actors i institucions que hi haurien de participar; els mecanismes de resolució i les característiques específiques d’un potencial referèndum per aquest ordre.

Característiques

L’acord de claredat ha d’establir el conjunt de mecanismes per avançar de manera acordada en la resolució del conflicte sobre l’estatus polític de Catalunya, tot assumint que existeixen discrepàncies profundes pel que fa a la naturalesa del conflicte en el si de Catalunya i en el conjunt d’Espanya. A la vegada, l’acord ha de contemplar que la ciutadania de Catalunya i de la resta d’Espanya, i/o els seus representants, poden expressar interessos legítims que cal tenir en compte en la decisió sobre el futur polític de Catalunya.

L’acord hauria d’incloure dos elements diferenciats: a) la definició d’un mecanisme legítim d’expressió de les preferències en relació amb l’organització territorial, i b) les conseqüències polítiques i institucionals de les preferències expressades. Per tal de buscar la resolució del conflicte, els mecanismes haurien de permetre l’acomodació de la demanda de secessió i l’acomodació en el si de l’estat vigent. Aquestes dues maneres d’acomodació estan íntimament relacionades.

Política Comparada

L’informe fa una mirada al món i observa que els conflictes territorials són lents i complicats de resoldre, i no hi ha solucions úniques sinó que cada cas té variables pròpies que condicionen les potencials resolucions. Constata que la gestió dels conflictes sol ser més efectiva quan és fruit d’un procés que respecta el dret de les parts implicades a defensar les seves reivindicacions polítiques.

L’ús del referèndum és molt freqüent en els processos de resolució de conflictes territorials. El referèndum normalment se celebra en el territori secessionista i no pas al conjunt de l’estat per tal d’evitar una situació en la qual una majoria a escala estatal s’imposi sobre una minoria territorial, tot i que l’estat matriu sol participar en el procés mitjançant altres mecanismes, ben sovint a partir de la intervenció del govern o parlament centrals.

Actors i institucions

Els actors primaris, cridats a jugar un paper central en la resolució del conflicte, són els governs, els parlaments i la ciutadania. Tanmateix, també cal tenir en compte actors secundaris rellevants, com els ens locals, els ens supraestatals, la resta de comunitats autònomes i els tribunals; especialment, el Tribunal Constitucional.

En aquest sentit, malgrat que el Tribunal Constitucional ha tingut un gran protagonisme en aquest conflicte i que la seva jurisprudència obstaculitza la celebració de referèndums de sobirania i secessió, el tribunal podria revisar la seva jurisprudència o mantenir-se silent davant d’aquesta mena de referèndums si fossin fruit d’un acord entre Estat i territori subestatal. D’altra banda, no es descarta la participació de persones o institucions mediadores, una tendència a l’alça en les resolucions de conflictes.

A més, en el marc de les negociacions inicials sobre un acord de claredat, cal tenir en compte que existeix una tensió entre potenciar la inclusió de múltiples actors per incrementar la legitimitat de l’acord i les probabilitats d’arribar a pactes entre aquests, els quals són necessaris, no només en termes de legitimitat, sinó també de viabilitat. En general, tot i que una major legitimitat hauria de conduir a augmentar la viabilitat, no sempre allò més legítim és o esdevé allò més viable.

La funció del referèndum

Els referèndums són mecanismes amb una gran força política i àmpliament utilitzats per a la resolució de conflictes territorials, els quals permeten identificar les preferències de la ciutadania i, a la vegada, legitimar decisions mitjançant l’expressió del vot directe. Però els referèndums presenten limitacions a l’hora de resoldre els conflictes i s’han d’entendre en el marc d’un acord més general. Per complir aquestes funcions d’identificació de preferències i legitimació, cal que el referèndum sigui acceptat i reconegut des de posicions diferents.

Es poden identificar, a tall d’exemple, algunes possibilitats de referèndum que han estat proposades per diversos actors i s’estableixen dues categories: la possibilitat de celebrar referèndums d’inici o de tancament. Aquests referèndums es poden celebrar al territori subestatal o al conjunt de l’Estat. Aquests criteris mostren quatre opcions: un referèndum d’inici al territori subestatal, com el cas d’Escòcia; un referèndum de ratificació al territori subestatal; un referèndum d’inici al conjunt de l’Estat; i un referèndum de ratificació al conjunt de l’Estat.

Per últim, una cinquena opció podria combinar les anteriors, i seria un doble referèndum al conjunt de l’Estat i a Catalunya. Totes les opcions, si són degudament acordades i regulades, poden resultar vàlides per avançar en la resolució del conflicte. Tanmateix, l'informe recull que cal recordar que, especialment els referèndums al conjunt de l’Estat, són mecanismes que poden bloquejar la resolució pel fet de promoure una tirania de la majoria sobre la minoria territorial.

Si un acord de claredat no contempla cap referèndum, caldrà habilitar un mecanisme alteratiu, com un acord de representants i unes eleccions referendàries.

Característiques del referèndum

La pregunta sotmesa a referèndum ha de ser el més clara possible, fruit d’un acord polític que permeti a la ciutadania conèixer el contingut de les opcions i que, per tal de no generar confusió, hauria de ser binària, és a dir, contenir només dues opcions alternatives. Tot allò que formi part de la interpretació del resultatstambé hauria de formar part d’un acord previ: és a dir, les majories o els quòrums necessaris.

Finalment, l’informe recull que seria desitjable un acord previ sobre els efectes d’un potencial referèndum. Si el resultat del referèndum, acordat i legal, fos favorable a un canvi d’estatus territorial, que impliqués o no la independència, totes les parts haurien d’abordar la seva gestió posterior des dels principis esmentats. No fer-ho, tot i haver aclarit l’existència d’una demanda política majoritària, implicaria no respectar aquests principis i podria incentivar intents de satisfer-la per altres vies. Si el resultat fos contrari a aquest canvi, hauria de comportar l’acceptació per part dels actors implicats que aquesta aspiració no és majoritària i que, per consegüent, no s’hauria de supeditar la resta de l’activitat política a la consecució d’aquesta aspiració.