El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha destacat aquest matí que la seva aposta i la del Govern per resoldre el conflicte polític a Catalunya és "un referèndum a l'escocesa" votat "entre la ciutadania de Catalunya”. Una via que recull l’informe del Consell Acadèmic per l’Acord de Claredat que avui s’ha lliurat al Govern i que Aragonès ha subratllat que el document demostra que “no només és possible, sinó que també és viable, legal i pot ser la solució compartida al conflicte polític de Catalunya amb l'Estat”.

{"name":"2023/10/16/12/25/d7812ecb-985d-4780-a377-47f36af17424.jpg","author":"Rubén Moreno","type":"0","location":"0","weight":134698}

“És la manera més clara, més concloent i més diàfana de conèixer la posició i la decisió de la ciutadania de Catalunya” ha afegit el president, que ha insistit que l’informe també evidencia que un referèndum “no és una solució estranya, sinó que és una solució habitual en els conflictes de sobirania”.

Amb aquesta via, els ciutadans de Catalunya podrien votar “sí o no a la independència” i, a partir d’aquí, s'iniciaria el camí que ha de portar a terme la implementació del resultat. “La voluntat és que sigui acordat i que totes les parts intervinguin en les regles del joc” i també en decidir “quins són els camins que s'emprenen” un cop coneguda la decisió dels ciutadans a les urnes.

Els propers passos

Un cop rebut l’informe, el president ha anunciat que el proper pas serà encarregar un informe a l'Institut d'Estudis d'Autogovern per tal de “concretar els instruments jurídics” per fer possible el referèndum. I, en paral·lel, un cop acabin les negociacions per la investidura de la presidència del Govern espanyol, Aragonès convocarà una taula de partits catalans on exposarà les conclusions de l’informe amb l’objectiu d’“enfortir el consens existent a Catalunya”. “Hi ha una majoria àmplia, transversal, de la ciutadania de Catalunya que vol decidir el futur polític de Catalunya i hi ha un estat que hi està en contra. Per tant, cal abordar la naturalesa del conflicte i ho hem de fer més enllà del diàleg i la negociació entre els governs de Catalunya i l'Estat”, ha afegit.

Durant la seva compareixença davant dels mitjans, el cap de l’Executiu també ha volgut agrair el treball del Consell, la seva “mirada inclusiva”, així com el fet d’haver arribat a un “consens acadèmic”, tenint en compte les trajectòries i posicions diferenciades dels seus membres respecte la independència. “Han pogut posar-se d'acord en un camí, en uns principis i en uns criteris, i això que s'ha fet a nivell acadèmic ho hem de fer també a nivell de país i amb l'estat espanyol”, ha afirmat.

{"name":"2023/10/16/12/28/5d7e47e7-c983-4163-92f7-e051d8151cb1.jpg","author":"Rubén Moreno","type":"0","location":"0","weight":214619}

El Consell Acadèmic per l’Acord de Claredat ha lliurat al president el seu informe aquest matí, en una reunió que han mantingut al Palau de la Generalitat.Posteriorment, el Govern n’ha analitzat el contingut en una reunió extraordinària.

El Consell Acadèmic està format per Mar Aguilera Vaqués, professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona; Eva Anduiza Perea, catedràtica de Ciència Política a la UAB; Marco Aparicio Wilhelmi, professor de Dret Constitucional a la Universitat de Girona; Astrid Barrio López, professora de Ciència Política a la Universitat de València; Pau Bossacoma Busquets, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC; Elisenda Casañas Adam, professora de Dret Constitucional a la Universitat d'Edimburg; Lesley-Ann Daniels, investigadora a l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI); Josep Lluís Martí Màrmol, professor de Filosofia del Dret i Política de la UPF, i el professor lector de Teoria Política a la UPF, Marc Sanjaume-Calvet, que n’és el president.