- L’obertura de l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació i l’elaboració de l’Avantprojecte de llei contra el racisme en totes les seves formes i expressions són dues de les actuacions claus posades en marxa en matèria d’antiracisme
- Destaca la transversalitat amb la qual s’ha treballat, tant dins del Govern com amb les Administracions, ens locals, associacions i entitats, cooperació internacional i ciutadania
- El document Per un país lliure de racisme: 70 mesures per a la transformació social i institucional recull les accions específiques que tots els departaments del Govern hauran d'implantar abans d’acabar el 2024 per corregir les desigualtats i vulneracions de drets que comporta aquesta xacra
Dos anys i mig després de l’inici de la legislatura i tot just una setmana després de la presentació del pla d’acció Per un país lliure de racisme. 70 mesures per a la transformació social i institucional, avui el Consell Executiu ha fet balanç de la feina feta en matèria d’antiracisme i del pla d’acció que el Govern ha posat en marxa. El Pla de Govern de la XIV legislatura inclou l’antiracisme com a política central del cinquè eix, “Per un país feminista fonamentat en la garantia dels drets humans”. L’antiracisme requereix un treball transversal entre els diferents departaments del Govern, un treball impulsat i coordinat pel Departament d’Igualtat i Feminismes. Des de la seva creació, l’estructura d’aquest nou Departament es dota d’una Direcció General de Migracions, Refugi i Antiracisme, amb l’objectiu d’aportar expertesa i acompanyar el conjunt de departaments en el disseny i la implementació de polítiques antiracistes en els diferents àmbits sectorials.
Fruit d’aquest treball transversal i també en coordinació i col·laboració amb els ens locals i el teixit social del país, s’han dut a terme diverses actuacions:
Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació (OITND)
L’Oficina es va posar en marxa el març de 2022 amb l’objectiu de desplegar la Llei 19/2020, de 30 de desembre, d’igualtat de tracte i no-discriminació. L’Oficina tramita les denúncies per discriminació, presta suport i assessorament jurídic a les persones que hagin patit discriminació i vetlla per la reparació efectiva de les víctimes i la no repetició. Al llarg de l’any 2022, l’Oficina va rebre 127 denúncies per discriminació, 37 d’aquestes vinculades a situacions de racisme, i enguany les diverses formes de racisme són la discriminació més denunciada.
Així mateix, l’OITND impulsa la revisió i la millora de les pràctiques, normatives i polítiques públiques que puguin tenir efectes discriminatoris. Per exemple, pròximament es publicarà el Protocol d’atenció a les víctimes de discriminació, que desplega amb perspectiva antiracista l’article 40 de la Llei 19/2020, on es recull com ha de ser l’atenció especialitzada i multidisciplinària a les persones que hagin patit una discriminació.
Per conèixer en profunditat l’estat de la discriminació a Catalunya i disposar de més dades, l’Oficina, en col·laboració amb el Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya, ha dissenyat una macroenquesta pionera sobre discriminacions. Amb una mostra de fins a 8.000 persones, es recolliran dades imprescindibles per a l’orientació de les polítiques públiques que abordin la prevenció i la reparació del racisme.
Avantprojecte de llei contra el racisme
Al llarg de l’any 2022 va realitzar-se un procés participatiu molt ampli i descentralitzat amb 30 sessions arreu del territori. En total, més de 700 persones participants, incloent-hi persones a títol individual, representants de col·lectius, entitats i associacions vinculades a la població migrada i racialitzada i professionals de l’Administració pública local.
L’Avantprojecte de llei contra el racisme en totes les seves formes i expressions s’ha confegit mitjançat la participació activa i les aportacions sorgides del procés participatiu, per tal d’assegurar que l’abordatge de les preocupacions i les necessitats reals de les persones racialitzades i dels col·lectius afectats pel racisme quedaven reflectides i s’hi donava resposta. La llei no només aborda les qüestions de discriminació racial sinó que també estableix les bases per a la prevenció, la reparació i la promoció dels drets de les persones racialitzades. Això representa un pas endavant en la garantia de la igualtat i la justícia racial, en línia amb el marc internacional i europeu de referència.
El text de l’Avantprojecte de llei, que aviat iniciarà el tràmit perquè sigui aprovat pel Govern, suposa un posicionament a l’avantguarda normativa en l’àmbit dels drets humans i converteix Catalunya en un exemple pioner en la promoció i la protecció dels drets de les persones racialitzades i en la lluita contra el racisme.
Transversalització de la perspectiva antiracista
Fruit d’aquest procés d’escolta també es van identificar àrees crítiques, especialment pel que fa al racisme estructural que pot tenir lloc en l’àmbit de les institucions públiques i l’Administració. En aquest sentit, s’han dut a terme formacions als empleats i empleades dels diferents departaments de la Generalitat, Ajuntaments i ens locals, entre d’altres. Fins al moment, més de 2.500 persones han fet formació en igualtat de tracte i no-discriminació, 1.600 persones han fet accions formatives relacionades amb la perspectiva antiracista.
També s’ha proporcionat assessorament als diferents departaments de la Generalitat de Catalunya i s’han elaborat guies temàtiques o metodològiques en diversos àmbits, com educació, salut, abordatge de les violències masclistes o ens locals.
De fet, respecte a l'àmbit local, el Departament d’Igualtat i Feminismes ha multiplicat per 2,5 el finançament als ens locals per als serveis d’acollida a les persones migrades i refugiades, i actualment hi destina un import anual de 10 milions d’euros. Fer possible la transversalització de la perspectiva antiracista i generar eines d’abordatge efectives i reals s’ha concretat principalment en la contractació de professionals, la formació per a treballadors públics de l’àmbit local, o el finançament de serveis d’acompanyament per a les víctimes de racisme.
A més, atès que la discriminació per origen és una de les principals causes denunciades en les denegacions d’empadronament, des de la Direcció General per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans s’ha bastit una estratègia de suport als municipis anomenada L’empadronament, un dret i una obligació, per tal de garantir que cap veí o veïna quedi exclòs del padró.
Per sensibilitzar la societat en general i establir aliances amb actors clau, s’han realitzat diversos actes públics i s’ha col·laborat amb organitzacions, col·lectius i associacions que treballen contra el racisme i la discriminació racial. Un exemple és la signatura de l’Acord per a una campanya electoral lliure de discursos racistes i estigmatitzadors de les persones migrades o la campanya institucional “Jo no soc racista, però...”, de l’any 2021, executada amb motiu del Dia Internacional dels Drets Humans (10 de desembre). També es va participar en l’elaboració del documental "Negrers, la Catalunya esclavista", emès al programa Sense Ficció de TV3.
Pel que fa a les organitzacions, moviments, col·lectius i entitats que treballen contra el racisme i la discriminació racial, s’ha pogut materialitzar el suport, l’escolta activa i la coordinació tant mitjançant el procés participatiu com també amb la convocatòria de subvencions del Departament d’Igualtat i Feminismes, que ha reforçat els projectes i accions de lluita contra el racisme. L’any 2022, en la primera convocatòria del Departament d’Igualtat i Feminismes, es va finançar un total de 156 projectes, amb un import d’1.607.383,78 euros. En la convocatòria de subvencions per als exercicis 2023 i 2024, la xifra ascendeix fins als 9.864.818.80 euros.
A més, en l'àmbit de la cooperació internacional, durant el període 2021-2023 el Departament d’Igualtat i Feminismes ha fet un treball exhaustiu per establir una cooperació activa amb diferents agències i organitzacions en l’àmbit internacional. Concretament, col·labora amb el European Network Against Racism (ENAR) i el European Anti Poverty Network (EAPN), dues xarxes internacionals que treballen per la incorporació de la perspectiva antiracista a les polítiques públiques en l’àmbit de la Unió Europea.
L’acció exterior constitueix, de fet, una eina fonamental per fer front al racisme a través d’iniciatives regionals i globals que comparteixen l’objectiu de garantir la plena garantia dels drets humans per a totes les persones i de revisar les pràctiques internacionals que reprodueixin el racisme.
70 mesures per una Catalunya Antiracista
Pel que fa al futur de l’acció de Govern respecte a l’antiracisme, el Departament d’Igualtat i Feminismes va presentar la setmana passada el pla d’acció Per un país lliure de racisme. 70 mesures per a la transformació social i institucional. El document aborda el racisme de forma transversal i recull les accions específiques que tots els departaments del Govern de la Generalitat de Catalunya implementaran abans d’acabar el 2024.
Les setanta mesures que incorpora el document tenen un objectiu molt clar: millorar la vida de totes les persones en igualtat de drets i oportunitats en el seu dia a dia, sense cap mena de discriminació. Garantir l’accés equitatiu a drets com la salut, l’habitatge o el treball, transformar les administracions per assegurar una actuació exemplar o treballar en la memòria i reparació del racisme sistèmic són els eixos que estructuren el pla d’acció.
El document neix després que en el procés participatiu de l’Avantprojecte de llei es detectessin necessitats que requerien una resposta immediata. És per aquesta raó que des del Departament d’Igualtat i Feminismes, sota l’impuls de la Direcció General de Migracions, Refugi i Antiracisme, s’ha dut a terme un intens treball amb tots els departaments del Govern per definir actuacions que corregeixin les desigualtats i vulneracions de drets que comporta el racisme.
