1. El cap de l’Executiu assegura que aquest serà “un dels llegats que aquest Govern deixarà a final de legislatura”
2. El president Aragonès i el conseller d’Acció Climàtica , Alimentació i Agenda Rural s’han reunit amb tots els sectors implicats en la implantació d’energies renovables i els transmet la voluntat de seguir treballant conjuntament per lluitar contra l’emergència climàtica
3. En els darrers dos anys, i després d’una dècada de paràlisi, Catalunya ha donat llum verda a més de 100 instal·lacions d’energies renovables
4. El desplegament de les renovables s’està fent tenint en compte el respecte a la biodiversitat i la compatibilitat amb altres usos del sòl
5. L’autoconsum a Catalunya assoleix les 91.000 instal·lacions i ja suma 1.061 MW, la mateixa potència que una central nuclear

El president de la Generalitat, Pere Aragonès i Garcia ha assegurat avui que “Catalunya avança cap a un model energètic net, distribuït, respectuós amb el territori, que reforça el camí cap a la sobirania energètica i que ofereix un paper central a la ciutadania”, aconseguint fer realitat “un canvi de paradigma en l'impuls de la transició energètica”, que serà “un dels llegats que aquest govern deixarem a final de legislatura”.

Ho ha dit aquest migdia després que, juntament amb el conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort i Subiranas, s’hagi reunit amb tots els agents i sectors implicats en la implantació d’energies renovables a Catalunya, subratllant que serà “del tot determinant per la contribució de Catalunya en la lluita contra el canvi climàtic, però també per la viabilitat del nostre sistema productiu en termes de competitivitat i en termes de sostenibilitat”.

Davant els mitjans de comunicació i coincidint amb el segon aniversari de l’aprovació del Decret llei 24/2021, d’acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes participades, el cap de l’Executiu ha assegurat que “la transició energètica és inajornable, ho era fa dos anys i també ho és avui, quan la sequera que patim crec que evidencia que el canvi climàtic és una realitat que ens obliga a totes i a tots a prendre decisions”, ha dit. .

En aquest sentit, ha recordat que ja fa dos anys, es va fixar “un objectiu que era i és ambiciós d’arribar al 2030 amb un 50% d’energia verda i al 2050 amb la neutralitat d’emissions”. “Aquesta és la transformació verda que estem portant al nostre país” , ha insistit, és “un impuls d’un nou model energètic basat a aprofitar tota l’energia neta que com a país som capaços de produir”. “Un model, ha continuat “sostenible, que treballa per afavorir la cohesió territorial, més distribuït i més participatiu, que empodera també la ciutadania, afavorint l’autoconsum”, ha reblat.

El president ha explicat que a data d’avui “les instal·lacions d’autoconsum ja produeixen l’energia equivalent a una central nuclear i 92.000 llars i empreses que han instal·lat plaques solars generen la mateixa energia verda equivalent a l’energia d’una central nuclear”. “Un xifra que no para de créixer i que a finals d’any arribarà a 100.000 les instal·lacions d’autoconsum”, ha insistit.

A banda, ha deixat clar que, en l'àmbit estatal, Catalunya és el territori amb més instal·lacions d’aquestes característiques. En resum, ha afegit, “és un exemple del model energètic propi per a Catalunya que estem desenvolupant, que vol aprofitar tota la producció d’energia que siguem capaços de portar a terme”.

Per al president, “aquest canvi de paradigma” que hi ha hagut es nota també en “una posada en marxa de projectes de producció d’energia neta sense precedents arreu del país”.

Segons que ha explicat també, les noves eines i la nova normativa més àgil que s’ha impulsat des del Govern han jugat “un paper determinant” que fan compatibles les instal·lacions energètiques petites i de proximitat amb aquelles altres més grans, que “són imprescindibles per arribar a la neutralitat climàtica”.

Tot plegat ha permès “passar de 9 MW aprovats els darrers 10 anys a 1.600 MW autoritzats a dia d’avui, per tant, prop de 1.600, i arribarem als 3.000 a final de legislatura”. “És un salt extraordinari" que a més, ha fet notar, “s’han treballat perquè siguin aprovats amb el màxim suport del territori”.

El cap del Govern tampoc s’ha estat de destacar que s’han desencallat més de 100 projectes en aquesta legislatura i que la transició cap a un model d’energies renovables permetrà la creació de fins a 188.000 llocs de treball a Catalunya fins l’any 2030. “És també un sector d’oportunitats”, ha reblat.

El conseller Mascort ha valorat els mecanismes que inclou el Decret llei 24/2021 per incrementar la participació i el diàleg social en la implantació d’energies renovables. “Aquesta forma de trobar acords i de treballar conjuntament és la fórmula necessària per fer avançar la transició energètica a Catalunya”, ha resumit. El conseller també ha volgut reivindicar tota la feina que s’està fent al país per transformar el model energètic. “Estem canviant tot el model no només de generació d’energia, sinó també de com ens hi relacionem, consumint-ne menys i aprofitant-la més; i les xifres demostren que cada cop hi ha més implicació per part de la ciutadania i les empreses”, ha recordat Mascort. “Hem iniciat el camí, i ara agafarem més embranzida”, ha conclòs el conseller.

Avanç en el model de transició energètica

Des del maig del 2021, una de les grans prioritats d’aquest Govern ha estat la transformació del model energètic del país, amb la voluntat no només de substituir les energies d’origen fòssil per altres de renovables, sinó també de posar les persones al centre fent-lo més just i participatiu. L’objectiu és assolir la descarbonització de la societat catalana l’any 2050, fita que requereix incrementar significativament la instal·lació d’energies renovables, reduir el consum d’energia, augmentar l’eficiència energètica i electrificar tots els consums possibles.

L’aprovació del Decret llei 24/2021, d’acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades, l’octubre del 2021, va ser la primera de moltes actuacions que, dos anys després, ja han començat a donar resultats. En aquest període, i després d’una dècada de paràlisi en matèria d’energies renovables, s’ha atorgat l’autorització administrativa a 104 instal·lacions eòliques i fotovoltaiques que sumen 1.484,79 MW i l’acta de posada en servei a 6 instal·lacions que totalitzen 106,58 MW. A més, s’han posat en servei fins a 78.000 noves instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic, per assolir les més de 91.000 que avui dia funcionen a Catalunya i que sumen 1.061 MW de potència, l’equivalent a una central nuclear.

Més enllà de les mesures per afavorir el desplegament de les energies renovables, aquests dos anys també han servit per activar els instruments per fer més participatiu i just el model energètic català, i s’han establert les bases per convertir el sector energètic en un sector tractor de l’economia. La transició energètica pot generar, si s’avança al ritme previst, fins a 188.000 llocs de treball a Catalunya fins a l’any 2030.

Un marc normatiu més favorable per al desplegament de les energies renovables

El Decret llei 24/2021 ha estat el punt de partida per definir un marc normatiu més favorable per al desplegament intensiu de les energies renovables a Catalunya i, al mateix temps, perquè aquestes siguin compatibles amb els diferents usos del sol i que suposin el menor impacte possible sobre la biodiversitat, el paisatge i l’activitat humana. El Decret llei incloïa mesures com l’exigència d’acreditar l’acord amb el 50% dels propietaris i d’obrir a la població local un 20% del capital o del finançament del projecte, amb la voluntat d’afavorir una major interlocució dels projectes amb el territori.

Al mateix temps, incorporava mesures de simplificació administrativa per a l’autoconsum: les instal·lacions sense compensació d’excedents passaven a requerir només requereixen una declaració responsable, i reduïa la càrrega documental que exigeixen les distribuïdores i comercialitzadores elèctriques per garantir la compensació dels excedents d’instal·lacions d’autoconsum.

Al llarg d’aquests dos anys, el Govern ha avançat progressivament en aquesta línia marcada pel decret llei 24/2021. Així, s’han declarat d’urgència els procediments d’autorització de projectes de generació mitjançant energies renovables de potència igual o inferior a 5 MW connectats a la xarxa elèctrica de distribució de tensió igual o inferior a 25 kV, per reduir-ne els terminis de tramitació; s’han reduït els terminis d’informació pública per als projectes de més de 5 MW, sense vulnerar mai els drets per a la ciutadania que suposa el procediment administratiu, o s’ha modificat el Codi Civil Català per afavorir les instal·lacions d’autoconsum en habitatges plurifamiliars, entre d’altres.

A més, s’ha iniciat l’elaboració del Pla territorial sectorial per a la implantació d’energies renovables, que ha d’establir unes pautes i uns criteris d’equilibri territorial per a la implantació d’energies renovables, de manera que totes les parts del país hi contribueixin i que existeixin els mecanismes de diàleg necessaris per concertar-los.

Totes aquestes actuacions han d’acabar conformant un marc normatiu estable que, gràcies a estar construït sobre el diàleg i la negociació, ha de permetre assolir els objectius fixats per la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050, que calcula que caldrà implantar fins a 62.000 MW d’energies renovables a Catalunya des d’ara fins al 2050 per assolir la descarbonització de la societat catalana.

Accions, instruments i incentius per fomentar les energies renovables

La modificació del marc normatiu s’ha acompanyat de diferents accions i incentius que contribueixin a materialitzar aquesta implantació d’energies renovables. Aquestes mesures s’han encaminat tant a reforçar la mateixa administració com a impulsar instruments tant per incentivar aquest tipus de tecnologies com per buscar espais de consens entre les diferents parts implicades en la implantació d’energies renovables.

Per afrontar un repte tan majúscul com la transició energètica, el departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha incorporat fins a 141 persones vinculades a programes relacionats amb la transició energètica. Part d’aquest nou personal està directament relacionada amb la tramitació de projectes d’energies renovables, tant per la part energètica com per l’ambiental, i la resta està relacionada amb àmbits com la mobilitat sostenible o la pobresa energètica.

En aquest mateix sentit, i també amb l’objectiu d’agilitar la tramitació de projectes d’energies renovables, s’ha elaborat una guia exhaustiva que relaciona tota la documentació necessària que cal presentar amb la sol·licitud d’admissió a tràmit per a l'obtenció de l'autorització administrativa prèvia i de construcció, la declaració d'impacte ambiental i el projecte d'actuació específica en matèria d'urbanisme.

A més, paral·lelament a les reformes normatives s’ha treballat per avançar en l’equilibri territorial en la implantació d’energies renovables. En aquest àmbit, s’ha creat la xarxa d’Oficines Comarcals de Transició Energètica, amb la finalitat que cada consell comarcal pugui disposar de professionals qualificats per fer les seves aportacions al desplegament de renovables al país. I el Govern també ha impulsat la Taula del diàleg social de les energies renovables, un espai on més de 50 agents socials de tots els àmbits han pogut posar en comú i debatre solucions per a l’equilibri territorial a l’hora d’instal·lar energies renovables, i plantejar aspectes com mesures de compensació interterritorials.

De la mateixa manera, el Govern ha creat instruments per incentivar l’ús de les energies renovables. Per una banda, ha creat l’Energètica, una societat energètica pública centrada en la generació i comercialització d’electricitat d’origen renovable, amb l’objectiu de convertir la Generalitat en un agent actiu en aquesta transició energètica, capaç d’incidir en el mercat. Per l’altra, ha destinat més de 260 milions d’euros en línies d’ajuts relacionades amb l’ús d’energies renovables, ja siguin per a l’autoconsum, per a l’ús tèrmic en la indústria o per a la constitució de comunitats energètiques, entre d’altres.

La transició energètica, un sector econòmic de futur a Catalunya

La transició energètica, a més d’un repte i una necessitat per a la societat, és una oportunitat per a generar riquesa i activitat econòmica a Catalunya. La implantació d’energies renovables, però també de solucions d’estalvi i eficiència energètica en àmbits com la indústria, la mobilitat o l’habitatge comportaran tant l’increment de la demanda de determinats tipus de béns i serveis com l’aparició de noves ocupacions vinculades a aquestes activitats.

La Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (PROENCAT) estableix que la descarbonització de la societat catalana amb l’horitzó a l’any 2050 requerirà inversions per valor de 84.000 milions d’euros, dels quals 56.000 milions vinculats a les energies renovables. A més, s’estima que si la transició energètica avança al ritme previst per la PROENCAT, generarà 188.000 llocs de treball fins al 2030, dels quals més de 65.000 estan directament relacionats amb les energies renovables.

Totes les actuacions implementades pel Govern contribueixen a avançar en aquesta línia. A més, el Govern ha posat en marxa dos projectes de R+D+i en matèria de renovables per fer de Catalunya un punt atractiu perquè les empreses del sector de les energies renovables vinguin a testar i desenvolupar els seus productes en condicions de mercat. La plataforma PRIMA, que s’està desenvolupant a Gurb (Osona), i la plataforma PLEMCAT, que ha iniciat el tràmit per instal·lar-se al golf de Roses, han d’esdevenir un actor fonamental per a l’atracció de talent, la generació de coneixement i la creació d’activitat econòmica relacionada amb les energies renovables a Catalunya.