La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González, ha expressat el compromís del Govern en la defensa de la singularitat que suposen els jutjats de pau al país davant la reforma legislativa que preconitzava la supressió d’aquesta figura a nivell estatal. Ho ha fet durant la celebració del Dia de la Justícia de Pau que enguany s’ha fet al Teatre de l’Amistat de Mollerussa. Ubasart ha afirmat que els jutjats de pau són “una institució que funciona i que està fortament arrelada al teixit cívic i associatiu del país” i ha posat en valor la tasca que desenvolupen. “Vull destacar el valor afegit que heu aportat històricament els jutjats de pau i que són clau per pensar la transformació de l’administració de justícia i la resolució de conflictes i adaptar-la al segle XXI: l’aposta per una justícia de proximitat, per la mediació i la gestió alternativa de conflictes”, ha dit.

A Catalunya 898 dels 947 municipis disposen d’un jutge de pau. Aquests són escollits pels plens municipals, molts cops per unanimitat. “És indiscutible el vostre lligam amb la ciutadania del municipi i les seves institucions, una font de legitimitat en les actuacions”. Són la primera porta d’entrada del ciutadà al sistema de justícia, especialment en municipis petits o allunyats o allunyats de nuclis de població amb òrgans judicials de primera instància i instrucció. A més, la titular del Departament ha argumentat que “l’impuls de la mediació i la gestió alternativa de conflictes ens ha de permetre assolir majors cotes de democràcia, pau i cohesió social”.

Mediació entre veïns: pau social i bona convivència

El gruix de les tasques que desenvolupen els jutges de pau consisteix a resoldre, a través de la mediació i la conciliació, petits conflictes entre les persones físiques i jurídiques derivats de la convivència, evitant d’aquesta manera que els problemes del dia a dia dels veïns es judicialitzin o s’enquistin. El jutge de pau és una persona propera, que coneix la quotidianitat del seu municipi i la dels veïns, i que té una actuació basada sobretot en la solució dialogada dels problemes, fent de part imparcial. Contribueixen, per tant, a un canvi més profund de societat, basat en la cultura de la pau i un model de justícia més restaurativa i menys punitivista. A més, sovint, són la primera porta d’entrada del ciutadà al sistema de justícia, especialment en municipis petits o allunyats de nuclis de població amb òrgans judicials de primera instància i instrucció.

Justícia de proximitat a uns 900 municipis

A Catalunya, a diferències d’altre territoris de l’estat, la justícia de pau té una gran implantació territorial: 898 jutjats repartits en els 947 municipis del país, alguns de molt pocs habitants, però d’altres, com pot ser Calella, Salt, Castelldefels o Sant Cugat, amb milers d’habitants. És una figura que encarna la justícia d’arrel popular, que es va crear en ple bienni progressista (1855), es va mantenir durant el període republicà (1932-1939) i es va consolidar després del franquisme, ja en període democràtic, amb l’article 108 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

Els jutjats de pau són òrgans unipersonals amb jurisdicció al terme municipal i se situen en tots aquells municipis on no hi ha jutjat de primera instància i instrucció; d’aquesta manera, apropen la justícia a la ciutadania. Són escollits pel Ple Municipal per majoria absoluta i per a un període de quatre anys.