La directora de l’Agència de Residus de Catalunya, Genoveva Català, ha presentat aquest matí al CosmoCaixa, juntament amb el president del Gremi de Recuperació de Catalunya, Xavier Riba, la Guia de bones pràctiques per al reciclatge de metalls a Catalunya, un manual fruit del conveni de col·laboració entre l’Agència de Residus de Catalunya i el Gremi de Recuperació de Catalunya.

 

El reciclatge dels residus metàl·lics té cada cop més importància, a causa del continuat augment del preu de les matèries primeres i l’energia, d’una banda, i de la desacceleració d’activitats íntimament relacionades amb el sector dels metalls (com la construcció), de l’altra. Aquesta Guia vol ser una eina de consulta, reflexió i treball per als responsables d’aquestes empreses recuperadores, per tal que incorporin criteris ambientals en la seva gestió, així com per presentar oportunitats de prevenció de la  contaminació que puguin aplicar en el seu dia a dia.

 

Els residus fèrrics (fonamentalment el ferro, l’acer i els residus de la foneria) són molt valorats per al reciclatge, ja que estalvien, d’una banda, una gran quantitat d’energia (aproximadament el 62%) respecte a la producció amb el mineral del ferro, i, de l’altra, una gran quantitat d’aigua. L’acer és el material més reciclat del món, fins i tot, més que l’alumini, el plàstic i el vidre sumats. L’acer és completament reciclable al final de la vida útil del producte i podria ser reciclat un nombre il·limitat de cops sense perdre gaire qualitat, ja que es degrada molt poc. Per cada tona d’acer que es recicla, s’estalvia una tona i mitja de mineral de ferro, uns 500 quilograms del carbó que s’utilitza per fer el coc, un 70% d’energia i un 40% d’aigua.

 

Els residus no fèrrics (com l’alumini, el coure, el magnesi, el plom, l’estany, el zinc i el níquel) també tenen un gran valor econòmic, ja que la seva recuperació estalvia grans quantitats de matèries primeres que, en aquest cas, tenen un preu elevat i que són difícils d’extreure. En aquest grup de metalls el més reciclat és l’alumini, que es pot reciclar indefinidament i que, com més cops es recicla, menor és el consum energètic necessari per quilogram.

 

La Guia recull un conjunt d’oportunitats de millora orientades a minimitzar els possibles impactes ambientals que tenen les instal·lacions de reciclatge de metalls. Algunes de les propostes són la formació del personal, la certificació de sistemes de gestió ambiental, la minimització i eliminació de la pols generada en els processos de reciclatge, els controls de qualitat dels residus a l’entrada de la instal·lació, el manteniment i reglatge de la maquinària, la impermeabilització de les zones on hi hagi risc de vessament o contaminació, la implantació de sistemes d’aïllament per a les operacions de gran generació de soroll, l’avaluació dels riscos i l’aplicació de controls, la minimització o substitució dels materials agressius amb el medi ambient, etc.

 

La publicació d’aquesta Guia és, doncs, una aposta clara, tant de l’Agència de Residus de Catalunya com del Gremi de Recuperació de Catalunya, per modernitzar el sector i millorar la seva competitivitat, aplicant millores tècniques professionals, modernitzant les instal·lacions, i posant un  especial èmfasi a l’impacte ambiental de les activitats de recuperació. De fet, el marc de col·laboració entre l’Agència de Residus i el Gremi de Recuperació té una llarga trajectòria que data del 1998 i anteriorment ja s’han editat altres Guies de bones pràctiques, com la centrada en la recuperació de palets i embalatges de fusta, i la centrada en els vehicles fora d’ús.