El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, ha signat avui a la seu del Consell Comarcal del Baix Llobregat convenis col·laboració amb els Ajuntaments de Sant Boi, Gavà, Esparreguera, Santa Coloma de Cerveró, Viladecans, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Corbera, Sant Esteve Sesrovires, Molins de Rei, Martorell, Collbató, Olesa de Montserrat i Esplugues i amb el mateix Consell Comarcal per promocionar els recursos turístics intangibles autòctons.

 

 

Amb aquesta signatura, ja són 135 els municipis catalans que han subscrit acords de col·laboració per a la promoció dels respectius recursos intangibles. Aquests projectes s’emmarquen en el Pla d’Implementació dels Recursos Intangibles de Catalunya, que identifica prop de 2.000 recursos intangibles arreu de Catalunya. D’aquesta manera el Departament assenta les bases de la col·laboració amb el món local, per impulsar accions vinculades als recursos identificats en aquesta zona pel Pla i el Catàleg de Recursos Intangibles de Catalunya.

 

 

El Pla i el Catàleg de Recursos Turístics Intangibles identifiquen a la comarca un nodrit nombre de recursos intangibles que abasten la majoria de les èpoques de la història de Catalunya, des dels primers pobladors de Catalunya, fins a l’actual, passant pel Naixement de Catalunya, la Catalunya Rebel de bruixes i Bandolers, la Febre d’Or amb els orígens del moviment catalanista i anarquista, la República i el Franquisme.

 

Concretament, en el context històric dels “Primers habitants de Catalunya”, el Pla localitza i identifica al municipi de Gavà el recurs turístic del Parc Prehistòric de les mines de Gavà que contextualitza dins la subtemàtica de les coves prehistòriques, i a Collbató, les coves de Salnitre.

 

Dins el context de la Catalunya dels Ibers, Grecs, Romans i Visigots, i concretament en el període de la romanització, el Pla localitza al municipi de Sant Boi els recursos de les termes romanes, i de la festa romana “Ludi Rubricati”, i al de Martorell, el Museu jaciment de Santa Margarida i el Pont del Diable.

 

Així mateix, el Pla situa als municipis d’Olesa de Montserrat, Castelldefels i Cornellà de Llobregat recursos turístics intangibles vinculats al Naixement de Catalunya: a Olesa, el Camí de Sant Jaume; a Castelldefels i Cornellà, els castells medievals existents en cadascun dels municipis i que formen part dels anomenats Castells de Frontera.

La petjada de l’època de la Catalunya Rebel (1500-1750) a la comarca es pot trobar, segons el Pla, als municipis de Sant Boi de Llobregat, Castelldefels i Collbató. Concretament, el Pla identifica a Sant Boi el recurs intangible de la ruta de la Ruta per Sant Boi de Rafael de Casanovas, Can Barraquer i l’església de Sant Baldiri on està la tomba d’aquest personatge, en el context de la Guerra de Successió. De la seva banda, a Castelldefels situa el recurs intangible al voltant del Castell i les torres de guaita del municipi, vinculat a la temàtica dels pirates i corsaris, i a Collbató, les coves de Salnitre, vinculat al personatge del Mansuet i els bandolers.

 

L’època corresponent a la Catalunya que va de la Il·lustració a les Repúbliques (1750-1875) es present a la comarca, als municipis de Cornellà de Llobregat, Martorell i Collbató. El Pla identifica a Cornellà el recurs intangible al voltant del Museu Agbar de les Aigües (en el context de la Primera Industrialització: obrers i burgesos) i el Museu Palau Mercader (en el context dels Carlins, Liberals i Federals). De la seva banda, a Martorell, el Pla situa el recurs intangible al voltant de l’Enrajolada i la Casa Museu Santacana, en el context de la Primera Industrialització. A Collbató, el Pla identifica el recurs al voltant de les coves de Salnitre, en el context de la Guerra del Francès.

 

El Baix Llobregat va ser també un escenari destacat durant l’època de la Febre d’Or a Catalunya, amb els orígens del moviment catalanista i l’anarquisme. De fet, el Pla identifica a diversos municipis de la comarca intangibles vinculats amb aquest període. A Esparreguera, el Pla identifica el recurs intangible al voltant de la Colònia Sedó i del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica, en el context de les colònies industrials i de la industrialització al riu Llobregat. A Santa Coloma de Cervelló, el recurs intangible està vinculat a la Colònia Güell i a les festes del Modernisme, (recentment, declarades Festes d’Interès Turístic); a Martorell, els trens històrics dels FGC; a Esplugues de Llobregat, la Fàbrica Pujol Bausis, la Rajoleta i el Museu Can Tinturé; a Sant Boi de Llobregat situa el recurs intangible al voltant del palau i el parc de Marianao, (obra de Josep Fontseré i mostra de l’arquitectura indiana); i a Cornellà de Llobregat, el Museu Agbar de les Aigües, en el context del Modernisme i la Renaixença. En aquest mateix context, situa a Sant Esteve Sesrovires el recurs intangible al voltant dels Cellers Masia Bach.

 

D’altra banda, el Pla també identifica a la comarca recursos intangibles vinculats al període que va de la República al Franquisme; concretament a Cornellà i a Sant Boi. A Sant Boi de Llobregat identifica el recurs intangible al voltant del futur Centre d’Interpretació del Moviment Catalanista, i a Cornellà de Llobregat, el Centre d’Interpretació de la Lluita Obrera Antifranquista-els Sindicats Verticals.

 

Finalment, en el context de la Catalunya de la Creativitat i de les llibertats, el Pla identifica diversos recursos turístics intangibles a Viladecans, Sant Boi de Llobregat, Esparreguera, Olesa de Montserrat, Sant Esteve Sesrovires, Molins de Rei i Castelldefels, com el Canal Olímpic de Castelldefels, la ceràmica d’Esparreguera, la Fira de la Candelària de Molins, o l’estadi del RCD Espanyol, entre d’altres. 

 

En l’acte de signatura d’avui amb els municipis del Baix Llobregat, el conseller Huguet també ha formalitzat un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament bagenc de Monistrol de Montserrat per a la posada en valor dels seus recursos intangibles.

 

El Pla i el Catàleg identifiquen a Monistrol, el recurs turístic intangible del Monestir de Montserrat, vinculat a diferents contextos històrics: com a punt de referència del Camí de Sant Jaume, en el context del Naixement de Catalunya; també com a escenari destacat del barroc musical català en l’època de la Catalunya Rebel, i de la Guerra del Francès. Finalment, el Pla destaca com a recurs intangible el Museu de Montserrat, ubicat al Monestir, on s’exposen materials de les excavacions de les coves del Salnitre, corresponents a l’època dels romans.

 

 

 

 

 

Aquestes actuacions s’emmarquen en el Pla d’Implementació dels Recursos Turístics Intangibles de Catalunya, que ha impulsat el Departament i que identifica prop de 2.000 recursos intangibles arreu de Catalunya, tots ells amb potencial de ser posats en valor turístic. La realització del Pla i també del Catàleg de recursos turístics intangibles de Catalunya s’emmarca en del Pla Estratègic del Turisme a Catalunya 2005-2010, que ha impulsat el Departament a través de la Direcció General de Turisme, i que és el resultat de tres anys de treball en el qual hi han col·laborat diversos equips interdisciplinaris i prop una cinquantena d’especialistes.

 

En aquest sentit, la iniciativa té la voluntat de d’esdevenir un instrument útil, que impulsi la creació de productes turístics de referència, que sigui capaç d’integrar les ofertes disperses i consolidar la posició de Catalunya com a destinació turística integral de qualitat. D’aquesta manera es pot multiplicar de forma exponencial l’oferta del país en el camp del turisme cultural, tan de cara al turisme domèstic com respecte al turisme internacional. El Departament ha editat uns 500 exemplars d’aquest Pla, que també es pot consultar a través del web del Departament.