El vicepresident del Govern ha situat la Llei de l’occità, aranès a l’Aran com “un indicador de com valorem des del Govern la diversitat com un element enriquidor i positiu”. En aquest sentit ha volgut subratllar que no només oficialitza una “una llengua que parlen unes 5.000 persones a casa nostra”, sinó que a més converteix Catalunya, al costat de Luxemburg, en “l’únic país de la Unió Europea amb tres llengües oficials en el mateix territori”. “Ara com mai” s’han fet passos per protegir l’occità a Catalunya, ha sentenciat. En els mateixos termes s’ha expressat el síndic d’Aran, qui s’ha felicitat per l’aprovació d’una llei que “ha comportat temps, treball, esforç i il·lusió compartida” i qualificat la llei com “un acte de justícia històrica”.

 

Després de la reunió institucional, el vicepresident i el síndic d’Aran han presentat públicament el contingut de la nova norma a representants de la societat civil aranesa, en la qual també han participat el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, i el delegat del Govern a l’Alt Pirineu i Aran, Víctor Orrit.

 

 

 

Aprovada al Parlament de Catalunya el 22 de setembre passat, la llei regula l’oficialitat de l’occità a Catalunya i l’Aran, en aquest cas com a llengua pròpia, en compliment del mandat de l’Estatut que en el seu article 6.5 estableix l’oficialitat de l’occità a Catalunya i a l’Aran i en el seu article 50 determina que els poders públics han de protegir el català i l’aranès en tots els àmbits i sectors i n’han de fomentar l’ús, la difusió i el coneixement. La norma garanteix els drets lingüístics generals davant de totes les administracions al territori de l’Aran i de la Generalitat arreu de Catalunya.

 

La norma estableix que les administracions i les institucions araneses han d’emprar de manera general l’aranès i que els serveis i els organisme que depenen de la Generalitat a l’Aran han d’utilitzar-lo normalment en les seves relacions administratives i en la difusió d’informació a la ciutadania. A la resta de Catalunya es reconeix el dret dels occitanoparlants a utilitzar-lo en les relacions escrites amb la Generalitat i a ser atesos en aquesta llengua en les relacions orals. L’aranès serà també la llengua d’expressió normal de les activitats docents i administratives dels centres de l’Aran, mentre que als centres educatius de Catalunya s’inclouran continguts sobre la realitat lingüística de l’Aran i la seva relació amb la llengua i la cultura occitanes. En l’àmbit universitari, el Govern fomentarà la incorporació d’estudis filològics.

 

Regula també l’acció conjunta de la Generalitat i el Conselh Generau d’Aran per protegir la llengua en tots els àmbits i sectors i fomentar-ne l’ús social, la difusió i el coneixement. Les dues administracions, a més, podran subscriure convenis i acords amb l’Estat per garantir l’ús de l’aranès per part dels serveis estatals ubicats a l’Aran i fer així efectiu el dret d’opció lingüística de l’aranès. 

 

 

El vicepresident del Govern també ha realitzat una visita institucional a Tremp on ha fet un recorregut per les noves dependències del Govern, une instal·lacions ubicades al centre del municipi i que, segons el vicepresident, tenen "la dignitat, la utilitat i l’emplaçament" que persegueix l'administració. Amb aquest nou equipament, que substitueix les oficines de Talarn, ubicades a peu de carretera, la Generalitat fa “un altre pas” per donar cobertura a tot el territori i “apropar l’administració al ciutadà”. Josep-Lluís Carod-Rovira ha reiterat que l’Alt Pirineu i l’Aran “és un territori amb una geografia i orografia singular” i per això, ha afegit, “tot fa pensar que hi haurà més dependències com aquestes al servei de delegat i els ciutadans”, en ciutats com la Seu d’Urgell o Puigcerdà.