{"name":"2023/10/27/14/06/e29218cd-5251-437b-be80-34a7cb7cd33b.jpg","author":"DACC","type":"0","location":"0","weight":111570}

El conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort i Subiranas, ha presidit aquest divendres els actes de celebració dels 40 anys de la creació del Parc Natural del Delta de l’Ebre. El conseller ha aprofitat la visita per presidir també la Junta Rectora del Parc on ha explicat la posada en marxa del procés per redactar el Pla de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural el primer trimestre de 2024. “El Parc Natural del Delta de l’Ebre comptarà, doncs, amb un Pla de protecció específic, de la mateixa manera que el tindran tots els parcs naturals de Catalunya”, ha afirmat David Mascort.

El conseller ha explicat que “el Pla és el document que estableix les normes bàsiques d’accés, usos i gestió d’un espai natural protegit. Inclou aspectes, entre d’altres, com ara les actuacions detallades de conservació i gestió del medi natural, la regulació de la circulació motoritzada en espais sensibles, l’ordenació de l´ús públic i quins usos estan admesos o no en l’espai, i és indispensable per millorar la governança del Parc Natural”. “Fins ara, molts dels espais naturals ordenaven els seus usos sota el paraigua de normatives genèriques o sectorials amb la dificultat afegida que això comporta en el dia a dia de la gestió, però no disposaven d’un Pla propi. El Pla de protecció permet disposar d’una ordenança pensada ad hoc per a cada espai natural concret, tenint en compte la normativa ambiental i de conservació vigent, les necessitats del territori i la idiosincràsia i competències de cada parc natural”, ha afirmat Mascort.

El conseller ha explicat que tot plegat millorarà la gestió efectiva del espai i la farà més garantista. “En definitiva, es tracta d’endreçar i posar en negre sobre blanc, en un document formal, què es pot fer i què no es pot fer dins d’un espai natural protegit, incloure allò que ja s’ha anat consensuant i acordant fins ara i detectar les noves necessitats de futur”, ha manifestat Mascort. El conseller ha posat en valor la feina que durant tots aquests anys el Parc ha dut a terme sense tenir un pla propi, en què ha teixit consensos entre conservació, activitats tradicionals i desenvolupament econòmic, i ha assenyalat que aquest punt de partida permetrà avançar de manera més efectiva en la redacció del Pla.

“Hem de fer un pas endavant i superar les polítiques de preservació dels espais naturals merament declaratives dels darrers 20 anys. No n’hi ha prou de tenir espais naturals declarats, cal disposar d’eines útils per a la seva gestió, control i ordenació, i el Pla de protecció és indispensable en aquest sentit”, ha refermat el conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.

“El document es redactarà amb la implicació de tots els agents interessats i la gent que viu al delta, i, per això, iniciarem un procés participatiu per recollir totes les sensibilitats”, ha afirmat el conseller. Es preveu que participin en aquest procés, entre d’altres, ciutadania, ajuntaments, entitats ecologistes, sindicats agraris, comunitats de regants i món científic a través de sessions presencials i en línia mitjançant la web Participa Gencat. De tot plegat, en sortirà un document que es posarà a exposició pública i que aprovarà el Govern de la Generalitat mitjançant un decret.

Fins ara, només alguns espais com el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa o la zona terrestre del Parc Natural de Cap de Creus comptaven amb un Pla específic. “El del Delta de l’Ebre serà dels primers a començar a treballar-se l’any vinent, i continuarem amb els plans de protecció del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, el Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter i la zona del delta del Llobregat”, ha explicat Mascort.

40è aniversari del Parc Natural del Delta de l’Ebre

El conseller ha fet aquest anunci durant els actes de celebració del 40è aniversari del Parc Natural. El conseller ha participat en l’acte central que ha tingut lloc a l’Auditori d’Amposta, però els actes continuaran a la tarda amb un vermut científic on participaran alguns dels investigadors i científics que explicaran en un format amè i distès els principals projectes de recerca que s’han desenvolupat al Parc Natural. Prèviament, també es presentarà el llibre Lo pas de l’Ebre de Josep Bertomeu ‘Polet’, i la jornada es tancarà amb l’actuació musical del grup Llomillo.

Dissabte i diumenge hi haurà jornada de portes obertes a l’Ecomuseu i la Casa de Fusta, i diumenge també s’ha organitzat una activitat per observar els ocells de mar endins.

El Parc Natural del Delta de l’Ebre, de 7.805,8 hectàrees, constitueix la principal zona humida protegida de Catalunya i és una de les més importants d’Europa. Es va crear l’any 1983, però la seva història de protecció arrenca a començaments dels anys seixanta quan va ser inclosa a la Llista Bureau MAR de les zones humides d’importància internacional situades a Europa i l’Àfrica del nord. L’any 1979, el Consell Europeu va declarar el delta com a zona d’importància europea per la seua vegetació halòfila, amb un total de vuit espècies de plantes i 69 de fauna vertebrada protegides. No obstant, l’impuls definitiu per a la seva creació va estar la mobilització popular del mateix 1983 contra les dessecacions que s’havien produït al conjunt lacustre del Canal Vell. Exactament 39 dies després de la manifestació i com a conseqüència d’un seguit d’intenses negociacions entre l’Ajuntament de Deltebre i la Generalitat, el 4 d’agost de 1983, es va publicar el Decret del Parc Natural del Delta de l’Ebre, que en primera instància només protegia els espais naturals del marge esquerre del riu. Dos anys més tard, el Decret 332/1986 feia extensiva la protecció a les zones naturals del marge dret del delta.

El delta de l’Ebre constitueix l’hàbitat aquàtic més extens de Catalunya i presenta una rica diversitat d’ambients. Riu, mar, badies, platges, dunes, salobrars, bosc de ribera, llacunes costaneres, illes fluvials i ullals conformen el seu paisatge natural, i, juntament amb l’horta i els arrossars, acullen una gran biodiversitat. Hi viuen més de 760 espècies de flora, més de 350 d’ocells, 21 espècies de mamífers i un centenar d’espècies de peixos, entre d’altres.

Així mateix, en la seva àrea d’influència, conviuen més de 62.000 habitants repartits entre els municipis de Deltebre, Sant Jaume d’Enveja, Amposta, la Ràpita, l’Aldea, l’Ampolla i Camarles.