La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González, ha fet palès el compromís del Govern en la recuperació de la memòria dels brigadistes internacionals que van combatre durant la Guerra Civil a Catalunya: “El seu compromís antifeixista i internacionalista continua sent un far i un exemple per totes i tots nosaltres. Si la lluita de les brigades internacionals va ser la lluita per la llibertat, la seva memòria és la memòria de la llibertat”.

Ho ha dit a l’Alberg Jaume I de l’Espluga de Francolí Xanascat, on ara fa 85 anys es va homenatjar uns 2.000 brigadistes que havien de tornar als seus països. Ubasart ha agraït el compromís de milers de persones, que vingudes d’arreu del món, van lluitar en favor de la democràcia i dels valors republicans. “Va ser just aquest l’indret escollit per l’exèrcit de l’Ebre dirigit pel general Vicente Rojo per homenatjar i acomiadar-se dels milers de combatents que van venir a lluitar contra la barbàrie feixista. Elles i ells van entendre millor que ningú que la causa de la república era la causa de la llibertat d’Europa”, ha manifestat.

En el marc de la commemoració, la titular del Departament també ha remarcat la importància de commemoracions d’aquesta mena “en un moment d’ascens de l’onada reaccionària global”. “Cal reforçar la dimensió pedagògica de les polítiques de memòria, perquè les noves generacions que no van conèixer el franquisme i la lluita per la democràcia entenguin que darrere de cada dret i llibertat hi ha hagut qui ha lluitat pel seu assoliment”, ha afegit. Així mateix, ha subratllat la importància de les entitats memorialistes i els governs locals per recuperar la memòria democràtica.

L’homenatge s’emmarca dins de tot un conjunt d’actes per celebrar l’efemèride arreu de Catalunya organitzats aquest cap de setmana per la institució del Memorial Democràtic, diverses entitats memorialistes i altres agents que treballen la memòria democràtica. En paraules del director del Memorial, Jordi Font Agulló, “recordar les actituds d’aquests homes i dones compromesos en l’antifeixisme és un acte d’afermament democràtic en el present”. A més, també ha reblat que “vuitanta-cinc anys després continuen sent un exemple de responsabilitat cívica en un món actual en què proliferen l’autoritarisme i ideologies que preconitzen l’odi i les desigualtats”.

Mobilitzacions populars massives per acomiadar els brigadistes (1938)

Entre el 23 i el 25 de setembre es va retirar els internacionals que es trobaven a Catalunya, la majoria al front de l’Ebre, i es van concentrar en poblacions de la rereguarda del sud de Catalunya. Els primers dies d’octubre es van retirar aquells que eren a la zona central i sud, i es van concentrar a prop de València.

En diverses poblacions del sud de Catalunya es van organitzar festes per acomiadar-los. L’acte central d’aquest adeu va tenir lloc el 25 d’octubre a l’Espluga de Francolí, a la Conca de Barberà, on hi havia un balneari que havia servit com a hospital de guerra. L’acte va reunir el president Juan Negrín i els principals caps de l’exèrcit de l’Ebre i de les Brigades Internacionals, així com diversos fotògrafs i corresponsals i al voltant de 2.000 brigadistes, que hi van assistir en representació de totes les nacionalitats de les Brigades Internacionals.

L’acte polític de l’Espluga de Francolí va precedir el comiat popular que es va celebrar a Barcelona, el 28 d’octubre de 1938. Els supervivents de les Brigades Internacionals, excepte aquells que estaven hospitalitzats, van desfilar per la Diagonal i el passeig de Gràcia en una de les mobilitzacions més grans que va viure la ciutat durant la guerra. Malgrat la presència quotidiana dels bombardejos, entre 100.000 i 300.000 persones van sortir al carrer per veure desfilar els darrers brigadistes.