{"name":"2023/11/03/14/06/29a60d0e-5f0b-45e6-a464-9ab17d2caf22.jpg","author":"Arnau Pascual - Cultura ","type":"0","location":"0","weight":204806}

Avui, en un acte al Palau de Pedralbes de Barcelona, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, acompanyada de la directora general del Patrimoni Cultural, Sònia Hernández, del subdirector general d’Arxius i Gestió Documental, Joaquim Borràs i del president de l’Associació de professionals de l’Arxivística i la Gestió de Documents de Catalunya, Francesc Giménez, ha presentat al sector de l’arxivística catalana el pla estratègic Arxius 2030. Pla d’arxius i gestió documental de Catalunya. Un instrument transversal mitjançant el qual el Govern farà possible que els arxius i els seus professionals s’adaptin als canvis de paradigma de la societat actual amb l’avenç tecnològic, posant una mirada de futur, en el context de l’Agenda 2030. 

El pla, amb un marcat caràcter estratègic, va ser aprovat pel Govern de la Generalitat el passat el 25 de juliol. Impulsat pel Departament de Cultura, s’ha elaborat en col·laboració amb el Departament de la Presidència i els departaments competents en matèria de polítiques digitals, a més de la participació ciutadana i del sector professional. L’elaboració d’aquest s’ha fet mitjançant un procés participatiu obert als i les professionals i a les persones expertes, institucions i associacions de l’àmbit dels arxius i la gestió dels documents, tant en el sector públic com en el sector privat. 

Durant la presentació, la consellera Natàlia Garriga ha destacat que “amb aquest Pla hem volgut valorar els arxius en tota la seva magnitud, i posar-los a l’avantguarda tècnica i cultural” i ha afegit que treballar el Pla en consens amb el sector “ens ha permès capturar l’expertesa, les idees i la visió estratègica de tots els que formen part d’aquest àmbit”. Garriga ha afegit que “els arxius són la memòria del país. Els seus fons nodreixen constantment la nostra cultura i la nostra identitat des de molts àmbits. Són patrimoni de tota la ciutadania, un tresor de tots i totes”.

Per la seva banda, la directora general del Patrimoni Cultural, Sònia Hernández, ha posat en valor aquesta visió holística del Pla, el qual “abasta tots els aspectes de la gestió documental, des de la recopilació inicial fins a la preservació a llarg termini. Està dissenyat per assegurar que els nostres arxius estiguin ben organitzats, siguin accessibles i salvaguardin la història per a les futures generacions. Aquest pla no només és un marc per a la conservació i gestió dels documents, sinó també un compromís amb la innovació i la utilització de les últimes tecnologies per millorar els nostres serveis”.

Durant la presentació al sector, també s’ha posat en relleu el moment històric que està vivint la professió a Catalunya perquè aquesta aposta que fa el Govern amb Arxius 2030 coincideix amb la celebració del Congrés Internacional de l’Arxivística que es farà a Barcelona el 2025, un pas important cap al reconeixement i la internacionalització de l’arxivística catalana.

Per a l’elaboració del Pla, la qual es va iniciar a finals del 2018, s’ha estat treballant amb les persones professionals del sector i amb experts de diferents àmbits. Es van organitzar taules sobre diferents temes arreu del territori i va comptar amb la participació de prop de 350 persones. Els debats que es van celebrar en aquestes taules de treball es van sotmetre a consulta pública el 2022, mitjançant el portal Participa.cat, i amb totes les dades obtingudes esva poder aprofundir en la diagnosi del sistema d’arxius de Catalunya i elaborar les propostes que han definit el Pla que s’ha fet públic avui. 

El seu desplegament, amb l’horitzó posat el 2030, aspira a augmentar la rellevància dels arxius i els seus professionals a l’interior de les organitzacions públiques i privades i en el conjunt de la societat. Per fer-lo realitat s'implementaran dos plans d’actuacions quadriennals: un primer per al període 2023-2026i un segon per al període 2027-2030.Actualment, s’està treballant en el primer pla i la redacció del segon es concretarà a partir dels resultats obtinguts de la implementació del primer i dels informes de seguiment del seu compliment, incorporant actuacions complementàries i concretes per assolir els objectius fixats per al 2030.  

Pla d’actuacions 2023-2026

El primer pla d’actuacions consta de 8 eixos que inclouen 25 actuacions que es vehicularan a través de 80 accions que s’han de dur a terme abans del 2027 i han de permetre assolir la visió estratègica, és a dir, la modernització i millora del Sistema d’Arxius de Catalunya i el ple desplegament de l’administració digital. 

Els 8 eixos d’Arxius 2030 són:

1.Gestió documental, accés a la informació i privadesa

2.Preservació, conservació, restauració i digitalització del patrimoni

3.Difusió, comunicació i participació

4.Equipaments i infraestructures

5.Formació i carrera professional

6.Sistema i model de governança

7.Empresa i innovació 

8.Internacionalització

Del conjunt d’actuacions previstes en aquest primer pla quadriennal, destaca la voluntat d’elaborar la nova llei d’arxius que haurà d’evolucionar i posar al dia l’actualment existent, l’aposta per vertebrar el sistema d’arxius des d’una perspectiva global, posant a l’abast infraestructures digitals que responguin a les necessitats actuals o l’aposta per apropar-se als diversos sectors empresarials amb l’impuls d’un clúster. Tot això sense oblidar l’impuls de la recerca universitària i la formació acadèmica del sector professional de l’arxivística.

Per poder implementar el Pla d’actuacions 2023-2026, el Departament de Cultura hi destina 73,5 milions d'euros, una dotació econòmica important que s’ha de traduir en un impuls constant i sostingut en el temps. Aquesta xifra es destinarà a inversions en tots els objectius estratègics i també la dotació d’un Programa temporal que ja s’ha posat en marxa i proporciona els recursos humans necessaris per assolir la seva implantació.

El Consell Nacional d’Arxius i Gestió Documental

El document Arxius 2030. Pla d’arxius i gestió documental de Catalunya va ser aprovat pel Consell Nacional d’Arxius i Gestió Documental el 12 de juliol de 2022, pas previ i imprescindible per l’aprovació de Govern. 

El Consell Nacional d’Arxius i Gestió Documental, presidit per la consellera de Cultura, està format per representants professionals dels arxius procedents de la Generalitat, de les administracions locals, de l’àmbit de la recerca i de les entitats socials i culturals del país. La pluralitat dels seus components reflecteix la riquesa i complexitat de l’arxivística i la gestió documental actual així com el caràcter transversal de la funció dels professionals del sector. 

L’objectiu del Consell Nacional d’Arxius i Gestió de Documents és aconseguir polítiques arxivístiques de qualitat que contribueixin a millorar la gestió del patrimoni documental català. Algunes de les seves funcions són: proposar actuacions i iniciatives en matèria d’arxius i gestió documental; emetre dictàmens i programes globals d’actuació arxivística, projectes de disposicions, normativa tècnica; incorporar nous arxius al Sistema d’Arxius de Catalunya (SAC); incloure documents al patrimoni Documental de Catalunya i aprovar el Mapa d’Arxius de Catalunya i de les seves variacions.