{"name":"2023/11/08/13/58/928a6415-e76b-4afb-8cf4-6df27e4a69e8.jpg","author":"BSC","type":"0","location":"0","weight":114941}

El Ple del Parlament ha aprovat avui la designació en representació de la cambra catalana de set nous membres del Consell per a la Recerca i la Innovació de Catalunya (CORICAT), l’òrgan consultiu del Govern per prendre les grans decisions estratègiques de país en aquests àmbits. Aquests nomenaments s’afegeixen als set membres designats per part del Govern el passat mes de juliol i permeten seguir donant compliment al calendari previst de desplegament de la Llei de la ciència de Catalunya (LCC), aprovada per ampli consens parlamentari el desembre de 2022.

Els nous integrants del CORICAT, escollits entre representants rellevants del sistema de recerca, universitats i innovació, són els següents:

1. Nora Ventosa Rull, enginyera química i professora d'investigació de l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC).
2. Joan Elias García, catedràtic de Matemàtiques i exrector de la Universitat de Barcelona (UB).
3. Nuria Montserrat Pulido, biòloga i professora d'investigadora ICREA de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC).
4. Lluís Blanch Torra, doctor en Medicina i director de Recerca i Innovació del Consorci Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell.
5. Xavier Ferràs Hernández, enginyer de Telecomunicacions i professor d'Economia (Esade-URL).
6. Lluís Torner, físic i director de l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO).
7. Anna Maria Pla, doctora en Dret i professora de la Universitat de Girona (UdG).

La designació es fa per un període de cinc anys, renovable per cinc anys més, i amb efectes des de la data de constitució del CORICAT. Els representants ratificats avui pel Parlament s’afegeixen als designats pel Govern: l’arqueòleg i catedràtic de Prehistòria, Eudald Carbonell Roura; la física i cap del Laboratori de Materials Semiconductors de l’Escola Politècnica Federal de Lausana, Anna Fontcuberta Morral; la directora de l’Institut Arqueològic Alemany, Dirce Marzoli; l’oncòleg i director del Sloan Kettering Institute de Nova York, Joan Massagué Solé; l’enginyera en Telecomunicacions i doctora en IA pel Massachusetts Institute of Technology, Núria Oliver Ramírez; l’enginyer agrònom que va ser director general de Recerca de la Comissió Europea, José Manuel Silva Rodríguez; i la doctora en Informàtica, professora d'investigació a l'Institut de Robòtica (CSIC-UPC), Carme Torras Genís.

Desplegament de la LCC

La constitució el passat mes de maig de la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació (CIRI), l’òrgan col·legiat de coordinació dels departaments de la Generalitat en l’activitat en recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I), va donar el tret de sortida al desplegament de l'LCC. Posteriorment al ple de constitució de la CIRI, encapçalat pel president Pere Aragonès i Garcia, el Govern va aprovar a proposta del conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal i Farreras, el reglament de funcionament intern de la comissió.

La posada en funcionament de la CIRI va permetre activar la creació dels altres dos òrgans previstos a la llei: el CORICAT i el Consell del Mecenatge en Recerca, Desenvolupament i Innovació de Catalunya. Així mateix, també va permetre iniciar el desplegament dels quatre plans i estratègies contemplats a la LCC:

1. Pla estratègic universitari en recerca i transferència d’excel·lència. Aprovat pel Govern el 2 de juliol, destinat a les universitats i als seus departaments, als instituts de recerca propis i als centres adscrits amb activitat de recerca.
2. Estratègia d’igualtat de gènere a la ciència. Té com a objectiu promoure la paritat de dones i homes en tots els àmbits del sistema català de ciència i la incorporació de la perspectiva de gènere com una categoria transversal de la producció de coneixement.
3. Estratègia de ciència oberta. Per tal de permetre que personal investigador dipositi la producció científica i les dades de l’activitat de recerca en repositoris amb accés obert i de manera entenedora.
4. Estratègia d’innovació i transferència de coneixement. Per enfortir un ecosistema avançat en innovació alineat amb els reptes territorials, socials i empresarials i que promoguin una economia i una societat fonamentada en el coneixement.

Enfortint la ciència feta a Catalunya

La Llei de la ciència de Catalunya consolida el sistema de governança propi del sistema de coneixement català per enfortir la posició capdavantera de la ciència feta a Catalunya, garantint una ciència al servei de la societat per contribuir al benestar de les persones, la competitivitat de les empreses i l’eficàcia de les institucions públiques. La norma proveeix el sistema català d’R+D+I de les eines jurídiques i econòmiques necessàries per fer front als nous reptes globals, amb l’objectiu de convergir amb els estàndards d’inversió pública i privada en recerca dels països capdavanters de la Unió Europea.

La norma adopta una perspectiva de gènere transversal en la generació de coneixement que promou accions per fer efectiva la igualtat entre homes i dones en ciència. A més, en l’àmbit laboral dels professionals de la ciència, la norma impulsa i finança mesures d’estabilització i mobilitat. També pel que fa a la dimensió social, esdevé una eina imprescindible perquè Catalunya assoleixi els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), en tant que totes les avaluacions que promogui hauran d’incorporar necessàriament aquests indicadors per conèixer el seu grau d'acompliment.