query_builder 8 novembre 2023 16:25
event_note Nota de premsa
La Delegació del Govern davant la UE ha acollit aquest 8 de novembre un esdeveniment per tal de debatre sobre el paper de les regions europees en la política migratòria. L’acte ‘Polítiques de migració i refugi des d'una perspectiva regional: Repensant la governança multinivell a la Mediterrània”, ha comptat amb la participació d’Eunice Romero, directora general de Migracions, Refugi i Antiracisme del Govern de la Generalitat, així com diferents representants de regions, institucions i xarxes europees i de la Mediterrània.
La directora general ha destacat les mesures dutes a terme pel Govern en la matèria, capdavanteres a nivell internacional i que posen a Catalunya com a referent en l’àmbit de les polítiques públiques antiracistes per adreçar els reptes relacionats amb les migracions. “El Govern de Catalunya està compromès amb la construcció d’un país i una Europa lliures de racisme i vol ser motor de canvi per aconseguir-ho", ha assegurat.
Romero ha explicat el Compromís del Govern de la Generalitat de Catalunya per un País Lliure de Racisme, un pla de 70 mesures per la transformació social i institucional front el racisme que pateixen especialment les persones migrades. Així, s’ha referit a la necessitat de desenvolupar polítiques d’igualtat per poder garantir el dret de les persones migrants. “Solem parlar sobre les migracions en termes de gestió de fronteres; però també és important donar resposta als reptes que sorgeixen de la vida en comú de tots i totes les ciutadanes”, ha assegurat la directora general de Migracions, Refugi i Antiracisme.
En aquest sentit, les setanta mesures que incorpora el document tenen un objectiu molt clar: millorar la vida de totes les persones en igualtat de drets i oportunitats en el seu dia a dia, sense cap mena de discriminació. Garantir l’accés equitatiu a drets com la salut, l’habitatge o el treball, transformar les administracions per assegurar una actuació exemplar o treballar en la memòria i reparació del racisme sistèmic són els eixos que estructuren el pla d’acció.
Les regions, actors clau en polítiques de migració i refugi
David Moya, professor de Dret de les Migracions a la Universitat de Barcelona, ha sigut l’encarregat d’obrir el primer bloc del debat. Per la seva banda, ha explicat com a la política migratòria hi ha una gran varietat d’àmbits en què els ens locals i regionals poden treballar. “Podríem pensar en un procés de reubicació sense les regions? Aquestes són les que estan en una millor posició per saber el que és millor pels migrants”, ha assegurat Moya, destacant la necessitat de coordinació per tenir en compte les ens més propers als ciutadans en la gestió de les migracions.
En aquest bloc ha participat Sofia Reis, tècnica de la Direcció General de Home Affairs de la Comissió Europea, qui ha presentat el Programa de Treball en el marc de la línia d'Asil, Migració i Fons d'Integració 2023-2025 i de les novetats en relació amb els actors regionals i locals. També el Comitè Europeu de les Regions ha estat present, de la mà de Antje Grotheer, que ha incidit en la necessitat que les institucions locals i regionals tinguin els mitjans adequats per acollir migrants assegurant els Drets Humans. Així mateix, Grotheer ha destacat la importància que Catalunya sigui “membre de la xarxa Ciutats i Regions per la Integració dels Migrants del Comitè de les Regions, i un dels actors més actius quan parlem d’inclusió”, ha afirmat.
Des de la Regió de l’Oriental, al Marroc, el seu vicepresident Salah El Aaboudi, ha posat en valor la col·laboració amb la Generalitat de Catalunya pel projecte Shababuna a la seva regió que, explica, “té com a objectiu els joves en escoles i instituts. Hem impartit formació a professors i orientadors, centrats en els riscos de la migració irregular”.
Exemples de bones pràctiques dels actors europeus
Per part del Govern de la Generalitat, Màriam Lufti, tècnica de la Direcció General d’Afers de la UE, ha entrat també a explicar el projecte Shababuna, liderat pel Departament d’Acció Exterior i Unió Europea i aplicat en països com el Marroc, en un segon bloc moderat per Paola Álvarez, tècnica de la Organització Internacional de Migracions de les Nacions Unides.
Concretament, Lufti ha detallat que “l’objectiu és proporcionar informació i eines per ajudar els i les joves a prendre decisions informades sobre el seu futur. També se centra en la sensibilització sobre els riscos de la migració irregular i la promoció de vies legals de migració i oportunitats professionals a la regió. El projecte inclou estudis, campanyes de sensibilització, el desenvolupament d'una aplicació mòbil i activitats de creació de capacitats per a les autoritats pertinents”. Així, l’objectiu és millorar la cooperació entre les autoritats europees i marroquines i contribuir a la gestió eficient dels fluxos migratoris, al mateix temps que posa l'accent en la solidaritat i la cooperació.
D’altra banda, Marzio Barbieri ha presentat el “Pla Triennal per la Integració dels Ciutadans Estrangers” de la regió d’Emilia-Romagna. Un projecte que busca integrar les persones migrants fent front als aspectes socials, cobrint cinc grans àrees i disset temes específics i centrant-se en la igualtat de gènere i l’apoderament.
Dins d’aquest segon bloc també ha participat la Conferència de Regions Marítimes Perifèriques. Concretament Claire Street, tècnica de projectes, s’ha referit al treball que la xarxa, de la qual el Govern de Catalunya forma part, està desenvolupant en relació a polítiques de migració. “Estem centrant-nos en la dimensió interna: l’arribada, la integració i la inclusió social de les persones migrants. Però també en la dimensió externa, en com les regions estan abordant les desigualtats que porten les persones a migrar”, ha assegurat Street.
Ignasi Centelles, delegat del Govern davant la UE, ha sigut l’encarregat d’obrir l’esdeveniment, i ha destacat el fet que Catalunya sempre ha sigut una terra de benvinguda, centrant-se en la inclusió quant a les polítiques migratòries. “Treballem per assegurar un tracte igualitari, dignitat i seguretat per a les persones migrants, i assegurar el dret d’asil per tots els refugiats ha Catalunya”, ha explicat.
4
