Un total de 22 càrrecs electes d’ajuntaments i consells comarcals de les Terres de l’Ebre van participar dissabte passat al matí a la jornada “Som Joventut”, organitzada per l’Agència Catalana de la Joventut al Centre Empresarial Terra Alta.

Durant la inauguració de la jornada, la directora general de l’Agència Catalana de la Joventut, Laia Girós i Barrés, va exposar les línies mestres del nou Pla Nacional de Joventut 2030 que —com a novetat— planteja “l’emancipació entesa en un sentit ampli: no només l’accés a un habitatge garantit, que és un aspecte cabdal, sinó també la salut emocional, la justícia ambiental, el treball i l’educació de qualitat o l’accés universal a la cultura”.

En aquest sentit, Girós va recordar als responsables polítics que les coordinacions territorials de joventut han de ser el seu aliat i referent per poder desplegar les accions dels ens locals en matèria de joventut.

La inauguració de la trobada també va comptar amb la presència de l’alcalde de Gandesa, Carles Luz Muñoz i de la consellera de joventut de la Terra Alta, Eva Amposta Serres.

Aquesta primera trobada dels nous responsables polítics municipals i comarcals en matèria de joventut després de la constitució dels ens locals va servir per compartir les principals problemàtiques i reptes en el desplegament de les polítiques que afecten la vida dels joves ebrencs.

Amb aquest objectiu, la jornada va comptar amb un intercanvi d’experiències amb la participació de les regidores de joventut de Móra la Nova, Roquetes i Alcanar; Maria Font, Cinta Garcia i Meritxell Ulldemolins, respectivament.

Així mateix, la trobada va incloure el taller “El rol de la regidoria de joventut en l’impuls de les polítiques juvenils al municipi”, en el qual es va destacar la importància que l’àrea de joventut lideri les polítiques d’aquest àmbit dins l’ajuntament. Simultàniament, els inscrits en el taller “Les polítiques d’emancipació des dels municipis” van poder participar en un simulacre d’elaboració de programes dirigits als joves que obtinguin un resultat exitós.

En paral·lel, la jornada va programar el taller “Diversitat juvenil i polítiques per combatre les desigualtats” en el qual es va incidir en la necessitat de tenir ben en compte la diversitat i desigualtats existents en el col·lectiu juvenil (per raó de classe, origen o gènere) a l’hora d’impulsar les polítiques públiques.

Finalment, es va exposar als responsables polítics els diferents recursos que des del Govern s’ofereix als ens locals, com són els econòmics (contractes programes), les eines de formació (cursos i documents), de diagnosi (com ara l’Enquesta de Municipis i Comarques o l’Enquesta de Joventut), de guia i orientació (com són les pautes per elaborar Plans Locals de Joventut) o de planificació de polítiques (a través del personal tècnic de la pròpia coordinació territorial de Joventut a les Terres de l’Ebre).

Per últim, la coordinadora territorial de Joventut a les Terres de l’Ebre, Laia Gómez i Aran, va cloure la trobada “Som Joventut” tot remarcant la necessitat de donar continuïtat i estabilitat a aquesta primera trobada mitjançant la creació d’una xarxa de joventut al territori estable i duradora en el temps que serveixi per detectar i diagnosticar les necessitats dels ens locals en matèria de joventut i per poder-hi donar resposta des del Govern.

Més de 41.000 joves i 35 plans de joventut a l’Ebre

Les Terres de l’Ebre compten amb 41.648 persones d’entre 12 i 34 anys, segons les darreres dades de l’Idescat (2020). I el nombre de Plans Locals de Joventut que hi ha en vigència pel període 2022-2025 en aquesta demarcació és de 31, als quals se sumen 4 Plans Comarcals de Joventut.

Aquestes dades situen les Terres de l’Ebre com la demarcació amb un percentatge més alt d’ens locals amb plans de joventut, ja que només el 5% dels municipis ebrencs no en tenen.

Els plans de joventut són l’eina bàsica per planificar i desplegar les polítiques de joventut als ens locals. Una de les seves virtuts, segons els estudis, és que augmenten la capacitat d’incidència en d’altres àrees de la institució. I un dels factors que afavoreix l’existència d’un pla és que l’ens local disposi d’una estructura tècnica (àrea de joventut) i política (regidoria de joventut).