•Els ajuts, que es convocaran d’aquí a unes setmanes, formen part d’un projecte integrador destinat a rebaixar l’impacte ambiental de la il·luminació a les zones d’especial protecció envers la contaminació lumínica, amb més de 100 municipis implicats i micropobles
•El projecte té una inversió prevista fins al 2028 de més de 9 milions d’euros, finançada a través del Fons Climàtic, que es nodreix amb el 50% dels ingressos obtinguts amb l’impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles i el 20% de la recaptació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient
El Consell Executiu ha aprovat autoritzar el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a realitzar despeses amb càrrec a pressupostos d’exercicis futurs, per un import total d’1,8 milions d’euros per atendre la convocatòria 2024 de subvencions per a actuacions de millora ambiental del medi nocturn i de contribució a la mitigació del canvi climàtic en la il·luminació exterior existent de titularitat pública que es realitzin els anys 2023, 2024 i 2025.
Els ajuts, que es convocaran a finals d’aquest any, formen part d’un projecte integrador destinat a reduir l’impacte ambiental de l’enllumenat en zones d’especial protecció envers la contaminació lumínica. Un projecte que preveu una inversió de més de 9 milions d’euros fins a l’any 2028, provinents del Fons Climàtic, un fons que es nodreix amb el 50% dels ingressos obtinguts amb l’impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica i el 20% de la recaptació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient.
La finalitat del projecte és protegir i valorar el medi natural nocturn de les zones més privilegiades de Catalunya, i disminuir alhora les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) derivades del consum d’energia per a la il·luminació, en un mínim del 60% en les instal·lacions d’enllumenat exterior implicades (gairebé 1.400 tones de CO2-eq/any) i també en altres municipis de menys de 1.000 habitants, que normalment són a prop de zones d’alt valor natural. Les accions se centren a donar suport en la planificació de l’enllumenat públic; oferir ajuda econòmica en la modernització d’instal·lacions; implantar un innovador sistema d’avaluació de la qualitat del cel nocturn de tot Catalunya basat en la modelització informàtica, la visió per satèl·lit i el monitoratge en estacions fixes de mesura; i realitzar accions de difusió, sensibilització i formació per a la reducció de la contaminació lumínica.
En una primera fase, es preveu incidir en actuacions en zones d’especial protecció envers la contaminació lumínica i zones d’influència, començant pels municipis que formen part del Parc Nacional d’ Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, del Parc Natural de l’Alt Pirineu i de l’espai natural de la Serra del Montsec. En una segona fase, les accions estaran focalitzades en el Parc Natural de la Serra de Montsant i el Parc Natural dels Ports. En total, es preveu que hi hagi més d’un centenar de municipis catalans implicats en projectes de protecció envers la contaminació lumínica.
Cal tenir en compte que l’enllumenat públic suposa entre el 40% i el 50% de la factura elèctrica dels ajuntaments, que pot suposar fins al 6% del pressupost anual. Invertir a adequar-lo suposa un estalvi econòmic, minimitza l’impacte ambiental lumínic i d’emissió de GEH, alhora que facilita el descans de les persones i homogeneïtza i ressalta el paisatge nocturn de certes zones.
La contaminació lumínica afecta de manera important els ecosistemes. En un moment d’alarma per la davallada de la biodiversitat, és prioritari millorar la qualitat ambiental dels àmbits naturals. Una lluminària mal dissenyada produeix contaminació lumínica per l’impacte que té la llum sobrera sobre el seu entorn. La utilització de les noves tecnologies pot aconseguir reduir sensiblement el consum energètic i la repercussió ambiental de la il·luminació exterior. Per això, cal fer servir llum el més càlida possible i minimitzar l’emissió de llum blavosa, que és la que més impacta sobre el medi ambient i els éssers vius.