- El Premi de Videocreació promou el treball d'artistes que destaquen pels seus plantejaments innovadors en el procés de creació en les Arts Visuals. És una coproducció dels Centres Territorials del Sistema Públic d'Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya, Santa Mònica, el Departament de Cultura i el Festival LOOP Barcelona
- “Anòxia. Un preludi constant”, que enguany obrirà el Festival LOOP al Centre d’Art Tecla Sala, és una òpera en tres moviments que proposa diferents acostaments a les problemàtiques actuals del mar Mediterrani
El projecte “Anòxia. Un preludi constant” de l’artista Fito Conesa, guanyador de la 9a edició del Premi de Videocreació, s’inaugurarà aquest dimarts 14 d’octubre, a les 19 h, al Centre d’Art Tecla Sala a L'Hospitalet de Llobregat, com a obertura del Festival LOOP.
La peça de videocreació es presentarà amb una perfomance de l’artista juntament amb la cantant Claudia Schneider que porta per títol “Naumàquia coral”. Conesa i Schneider interpretaran alguns fragments de la banda sonora del projecte. Una acció sonora que recorrerà les múltiples veus i matisos d’aquesta òpera prima. “Anòxia. Un preludi constant” es podrà veure fins el 10 de desembre i seguidament l’obra itinerarà pels Centres Territorials del Sistema Públic d'Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya.
“Anòxia. Un preludi constant” ha estat premiada a la 9a Edició del Premi de Videocreació i és una coproducció d’un projecte de videocreació entre els Centres Territorials del Sistema Públic d'Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya, Santa Mònica, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i LOOP Barcelona.
Els Centres Territorials del Sistema Públic d'Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya són: ACVic Centre d’Arts Contemporànies, Vic; Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona; Fabra i Coats: Centre d'Art Contemporani de Barcelona; M|A|C Mataró Art Contemporani; Mèdol - Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona; Centre d'Art la Panera, Lleida;Lo Pati - Centre d'Art Terres de l'Ebre, Amposta i Centre d'Art Tecla Sala, L'Hospitalet de Llobregat.
Aquests centres d’arts visuals tenen com a objectiu facilitar l’accés de les arts visuals a la ciutadania i fomentar l’educació i la dinamització de les pràctiques artístiques contemporànies.
“Anòxia. Un preludi constant”
L'anòxia és la manca -o gairebé manca- d'oxigen respirable en les cèl·lules, els teixits d'un organisme o en un sistema aquàtic. Aquesta peça proposa diferents acostaments a les problemàtiques actuals del mar Mediterrani.
Entendre la prohibició com a part de la norma converteix el conflicte en quotidià. Fa dècades que els metges recomanen no banyar-se en al Mar Menor en algunes situacions. Des de fa anys a la badia de Portmán (Múrcia) s'hi està expandint una capa de pedra negra, que en una mena de consens-dictadura hem decidit batejar com a "negra pedra volcànica" per intentar així submergir el record de la mineria en una alineació ambiental transitòria.
Els creuers travessen el Mediterrani des de Barcelona unint punts en un entramat de capritxoses constel·lacions, com qui uneix números en un passatemps de manera reiterada una vegada i una altra fins que el paper s'esquerda. El negacionisme del capitalisme tardà és en realitat la conseqüència natural de la nostra por a no saber gestionar el col·lapse, el canvi, les males notícies. No som capaços d'entendre l'acció i el moviment més enllà de la culpa que ens bloqueja.
Aquesta peça és una òpera en tres moviments: per una banda, ens aproxima a la degeneració ecosistèmica i a l'ecocidi imminent; per un altre, ens dibuixa la xarxa de carreteres de pagament que els grans creuers tracen sobre les posidònies; finalment, també és un cant que interpel·la l'espectador i l’acosta a una situació present de conseqüències ja sabudes però mal gestionades. En resum: “Anòxia. Un preludi constant” és una òpera que, de manera gradual, va relatant algunes de les problemàtiques més evidents a les quals s'ha sotmès el mar Mediterrani; un cant visual que expandeix la nostra qüestionable convivència i narra en glissandos tèrmics les foscors que s’esdevindran però que no s’embassa en la fatalitat com a única melodia possible. És un treball audiovisual construït en diverses fases, amb veus diverses, sensibilitats múltiples i complicitats reals; una naumàquia en tres actes. L'obra està gravada en format cinemascope.
Fito Conesa (Cartagena 1980)
És artista i programador. Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Ha treballat impartint i elaborant tallers per al departament educatiu de la Fundació “la Caixa”. Va formar part de l’equip tutorial de la Sala d’Art Jove (2012). Els seus treballs han estat exposats en diferents museus i festivals com Oslo Screen Festival 2010, Barcelona Loop Fair 2009-2012, Festival Internacional de Poesia de Barcelona, Centre Cultural Espanyol de la República Dominicana, Matadero Madrid, CaixaForum (Lleida, Tarragona, Barcelona).
Ha participat en diverses publicacions com Zeitgeist: Variations & Repetitions (Save as… publications, 2010), Unique Window Display (Loft Publications, 2009) i Suite for Ordinary Machinery (Save as… publications, 2008). Amb aquesta última va passar a formar part dels fons de la biblioteca dela Tate Modern (Londres), el Museu d’Art Contemporani Reina Sofia i el MACBA.
Des de 2014 fins a la tardor de 2017 va dirigir i coordinar l'Habitació 1418, el projecte del CCCB i el MACBA per a joves de 14 a 18 anys.
Premi de Videocreació
El Premi de Videocreació té com a propòsit promoure el treball d'artistes que destaquen pels seus plantejaments innovadors en el procés de creació en les Arts Visuals. Amb aquest premi es vol impulsar la coproducció d’un projecte en l'àmbit de les arts contemporànies que incorpori el vídeo com a element únic o parcial en el conjunt de la proposta. L’objectiu és formular accions estratègiques que puguin desenvolupar-se en xarxa, incrementant la visibilitat en el territori i la presència internacional.
