- L’exposició “El Mar la Frontera més ampla” visibilitza l’empremta que deixen les vulneracions dels drets humans durant els processos migratoris a la vida de les persones
- L’exposició flotant es podrà visitar a tres ports més de Catalunya on s'homenatjaran persones i entitats defensores dels drets humans de cada territori
- L’esdeveniment s'emmarca dins els actes de commemoració del 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans
La consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, ha inaugurat avui al port de Palamós l’exposició “El Mar la frontera més ampla” a bord del vaixell Open Arms. Es tracta d’una exposició flotant que farà parades a diferents ports de Catalunya les properes setmanes i que vol visibilitzar l’empremta que deixen en la vida de les persones les vulneracions dels drets humans durant els processos migratoris. Així doncs, l’exposició es podrà veure als ports de Barcelona, Tarragona i la Ràpita el 22 de novembre, el 6 de desembre i el 12 de desembre, respectivament. A cada port se celebrarà un acte de reconeixement a la tasca del teixit social en defensa dels drets humans representat per persones i entitats de cada territori que treballen per mantenir viva la vigència de la Declaració Universal dels Drets Humans.
L'exposició és un dels plats forts dels actes de commemoració del 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH) que organitza el Govern sota el lideratge de la Direcció General per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans del Departament d’Igualtat i Feminismes. L’objectiu és vincular la DUDH i els Drets Humans als problemes que té plantejats el món i també la societat catalana i europea del segle XXI, reivindicar-ne la vigència i conscienciar sobre la necessitat de garantir-los.
A la inauguració la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, ha recordat que “75 anys després, encara es continuen produint vulneracions de DDHH que posen en risc la vida de moltes persones i la viabilitat del Planeta”.
Verge ha mostrat el compromís ferm del Govern amb la defensa dels Drets Humans "En un context on els drets humans es veuen especialment amenaçats per part de grups antidrets i d’extrema dreta. Grups que qüestionen fins i tot la nostra pròpia existència com a dones, com a persones migrades i per la nostra orientació sexual. Catalunya i el Govern de la Generalitat continuaran sent refugi i punta de llança per a la garantia dels drets humans. Perquè volem un país on totes les persones puguin viure les seves vides lliures de violències i discriminacions, un país on les defensores de drets humans no siguin perseguides, sinó protegides i acompanyades”, ha dit.
Homenatge al teixit social en defensa dels drets humans de Girona
En l’acte celebrat avui a Palamós, presentat pel periodista Xavi Rossinyol, s’ha reconegut la tasca d’Erika Zárate, fundadora de la cooperativa sense ànim de lucre Resilience Earth, que treballa en la gestió del canvi en organitzacions i municipis rurals, Carles Serra i Coll, tècnic d’assessorament i formació a la Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i Marc Carbonell, coordinador de formació i desenvolupament del departament d’Operacions de Sos Mediterranée, una ONG fundada el 2015 per salvar vides al Mediterrani. Tres exemples de treball des del territori per a la defensa dels Drets Humans i que avui han representat simbòlicament totes les persones i entitats defensores de les comarques gironines. A l’acte hi ha assistit la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, l’alcalde de Palamós, Lluís Puig Martorell, la secretària d’Igualtats, Mireia Mata Solsona, el director general per a la promoció dels Drets Humans, Adam Majó, el secretari general del Departament d’Acció Exterior i Unió Europea, Bernat Costas, la vicepresidenta tercera de la Diputació de Girona i presidenta delegada de Dipsalut, Maria Puig i Ferrer, la presidenta del consell comarcal del Baix Empordà, Glòria Marull Coll, la directora general de Ports de la Generalitat, Annabel Moreno i Nogué i el fundador i director d’Open Arms, Òscar Camps.
Els actes d’homenatge que se celebraran als quatre ports on farà parada l’exposició donen continuïtat a la tasca desenvolupada pel departament d’Igualtat i Feminismes a través del Pla d’actuació per al suport a les entitats i les persones defensores dels drets humans a Catalunya. L’objectiu del Pla és garantir que les entitats i persones defensores dels drets humans, incloses les defensores dels drets sexuals i reproductius, puguin desenvolupar la seva tasca a Catalunya amb llibertat i seguretat.
Després de la inauguració s’ha fet una visita guiada a l’exposició que explica els motius de la migració forçada, les dificultats per accedir a vies segures per migrar i les traves administratives per començar una nova vida a Catalunya, especialment per a les persones provinents del continent africà. L'exhibició multimèdia, dissenyada per l’estudi de visualització de dades Domestic Data Streamers, s’inicia amb una reflexió sobre l'origen a través d’una escultura simbòlica feta per una xarxa de pesca que conté etiquetes de roba amb dades que exemplifiquen la relació entre els motius per migrar i la responsabilitat del nord global. El recorregut de l’exposició continua amb un espai dedicat al trajecte on el públic trobarà una peça sonora que vehicula els diferents reclams de les defensores durant el trajecte migratori, en format d’alerta per walkie-talkie. En aquesta instal·lació s’hi poden sentir les veus i els testimonis d’Iridia, el col·lectiu Top Manta, la coordinadora Obrim Fronteres o del mateix Open Arms. La part final de l’exposició se centra en l’arribada i el públic visitant s’hi trobarà un expositor de postals turístiques crítiques que rere la imatge idíl·lica del Mediterrani mostren les dificultats que es troben les persones quan finalitzen el seu trajecte.
L’exposició es podrà visitar fins al 18 de novembre al port de Palamós, gestionat per Ports de la Generalitat, que col·labora amb la prestació dels serveis portuaris. El públic general la podrà visitar el 16 i 17 de novembre de 16 a 18 h i el 18 de novembre de 10 a 14 h i de 16 a 18 h i no caldrà inscriure’s prèviament. El 16 i el 17 al matí la visitaran les escoles del territori.
Properes parades de l’exposició “El Mar la frontera més ampla” i actes de reconeixement a les persones i entitats defensores dels Drets Humans:
El 22 de novembre a les 12 h al Port de Barcelona (Moll de Bosch i Alsina (popularment conegut com a Moll de la fusta) amb l’homenatge a la creadora de la Fundació Enllaç, Paulina Blanco, a Felipe Martínez Torres, activista d'End Fossil, un moviment juvenil contra els combustibles fòssils per la justícia social i climàtica, el fundador del Sindicat Popular de Venedors Ambulants-Top Manta, Aziz Faye i Jesús Martínez, Montserrat Giral Pascual i Lluís Prat Viñas de la comunitat educativa de l’escola Rosselló-Pòrcel de Santa Coloma de Gramenet, la primera escola pública que va utilitzar el català com a llengua vehicular
El 6 de desembre a les 12 h al Port de Tarragona (Escales Reials, Moll de la Costa) s’homenatjarà a Neus Roig Pruñonosa, la presidenta de l’Observatori de les Desaparicions Forçades de Menors, Eduard López Mercadé, representant de Reus Refugi, una associació que treballa en el suport i acompanyament a les persones refugiades que arriben a Reus, Antoni Vives Sendra, el president de la Fundació Bonanit, que es dedica a l’atenció integral a les persones en situació de desemparament i sense llar i la Berta Mascaró Triedo, representant del Col·lectiu H2O, col·lectiu Lesbià, Gai, Bisexual i Trans* (LGBTI) del Camp de Tarragona.
El 12 de desembre a les 12 h al Port de la Ràpita (Moll comercial) es realitzarà un homenatge a la fundació ONG Provocant la Pau, una organització que ha treballat en projectes de cooperació al desenvolupament i emergències humanitàries, l’Associació d'Amigues i Amics de Tortosa per a la UNESCO, i la Plataforma en Defensa de l'Ebre.
Actes per tot el territori per commemorar el 75è aniversari de la DUDH
Des del departament d’Igualtat i Feminismes s’han organitzat actes de reflexió arreu de Catalunya sobre la vigència i el valor dels drets humans al segle XXI i la seva connexió amb els problemes i mancances que tenim com a societat catalana i europea del segle XXI.
Paral·lelament, s’ha signat un conveni amb l'Institut de Drets Humans per programar un cicle de conferències, seminaris, jornades i taules rodones a l’àmbit local i comarcal per parlar dels reptes per a la garantia i promoció dels drets humans a Catalunya amb temàtiques concretes com la societat digital i la intel·ligència artificial, la crisi climàtica, la igualtat i l’equitat i l’odi, extremismes i polarització. Seran una vintena d’activitats coordinades per l’Institut de Drets Humans de Catalunya que comptaran amb la participació de ponents experts i expertes i estan adreçades tant a la ciutadania en general com al teixit associatiu local, a escolars o estudiants o altres col·lectius i sectors.