Boada diu que “la Memòria Democràtica que impulsa aquest Govern no fa distinció entre víctimes” perquè “totes les víctimes mereixen la nostra consideració”
Una placa recordarà els noms de les persones afusellades i sepultades a la fossa comuna així com el nom de les persones de les quals hi ha constància que van morir a la presó provincial de Girona
El secretari general d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Boada, ha dit avui que “la Memòria Democràtica que impulsa aquest Govern no fa distinció entre víctimes” perquè “si bé la violència feixista va ser més dura i més llarga, les víctimes són igualment dignes i honorables i totes mereixen la nostra consideració”. Boada ha fet aquestes declaracions en l’acte de dignificació la fossa comuna del cementiri vell de la ciutat i la presentació de la senyalització de l’antiga presó provincial franquista al seminari diocesà.
Boada també ha dit que “el suport a la política de memòria és pràcticament unànime, perquè hem atès a totes les víctimes sense distinció i perquè hem condemnat als únics i veritables culpables: el cop d’estat franquista i la dictadura feixista”. I ha afegit que “la nostra voluntat és no deixar cap fossa sense dignificar i per això el Memorial Democràtic acaba de presentar un mapa de les 237 fosses que hi ha a Catalunya”.
Per la seva banda, l’alcaldessa de Girona, Anna Pagans, ha dit que “amb aquest acte reforcem la memòria democràtica amb el suport de la Generalitat, una tasca que ja vam començar els primers ajuntaments democràtics”.
També hi ha participat el director del Museu d’Història de Girona, Pere Freixas, i familiars de víctimes de la Guerra Civil. Entre els familiars, ha intervingut la presidenta de l’Associació de la Recuperació de la Memòria Històrica a Llagostera i neta de víctima, Maria Eugènia Riera, que ha dit “espero i desitjo que aquestes polítiques de memòria tinguin continuitat en el temps”. Al seu torn, l’historiador i net de víctima, Jaume Prat, ha reclamat que “ja és hora després de més de 70 anys que puguem recordar i parlar amb llibertat”. També ha intervingut el Antoni Carbonell (fill de víctima).
A més, han assistit la regidora de Cultura i Educació, Lluïsa Faxedas; la directora de Memòria Democràtica de la Generalitat, M. Jesús Bono, i el director dels Serveis Territorials a Girona d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Marc Vidal.
Aquestes dues accions, que han estat possibles gràcies a la col·laboració entre el Memorial Democràtic i l’Ajuntament de Girona, van començar amb senyalització del refugi antiaeri del Jardí de la Infància, que des del mes de maig s’ha convertit en una extensió del Museu d’Història de la Ciutat i forma part de la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya.
Dignificació de la fossa del cementiri vell
Amb l’acabament de la Guerra Civil, el règim franquista va iniciar una política repressiva amb la organització dels batallons disciplinaris, presons, camps de concentració i execucions sumàries com a línies repressives més dures durant els primers anys de la Dictadura.
Un total de 510 persones van ser executades entre 1939 i 1945 a la tàpia sud del cementiri gironí i enterrades, llevat d’escasses excepcions, a la fossa ja existent del cementiri vell de Girona. Per la seva banda, un bon nombre d’interns de la presó provincial també van ser enterrats a la fossa després d’haver mort al seminari diocesà.
La quasi totalitat d’aquestes execucions es va produir els dos primers anys de la dictadura franquista. L’any 1939 van ser afusellades 370 persones i més de cent a partir de l’any següent fins 1945. La gran majoria de les víctimes de la repressió institucional pertanyien sobretot als nuclis rurals de la comarca i de la província.
A partir d’avui, una placa recordarà el nom de les persones afusellades i sepultades a la fossa comuna (nom i cognoms, data de l’execució i lloc del darrer veïnatge) i amb una llegenda es contextualitzen els fets històrics.
La presó provincial franquista al Seminari diocesà de Girona
Avui també quedarà senyalitzada l’antiga presó provincial, ubicada al Seminari diocesà fins l’any 1942, amb un monòlit. La senyalització recordarà els noms de les persones de les quals hi ha registre documental de la seva defunció durant el seu captiveri així com la història de la presó.
Durant la guerra, el Seminari ja havia funcionat com a preventori judicial -presó republicana- on es van viure episodis de repressió arbitrària. Entre 1939 i 1942, la presó va aplegar prop de 3.000 persones. La majoria, jutjades pel sistema de sumaríssims d’urgència segons la Justícia Militar amb penes de 6 a 30 anys de reclusió o bé, a l’execució capital. Es calcula que l’any 1940 hi havia 2.145 homes i 1.416 dones empresonats. A partir de 1942 fins a 1967, la presó d’homes va ser instal·lada al convent de les monges Clarisses de Salt i les dones, confinades a una sala especial del seminari, van ser traslladades al convent de les Adoratrius de Girona.
Al Seminari, hi havia problemes d’higiene, dèficits alimentaris i sanitaris importants, càstigs psicològics i físics, sobretot en els interrogatoris, restriccions en les visites o problemes de massificació que feien que en cel·les habilitades per una persona s’hi col·loquessin fins a 18 presos. En aquest context penitenciari, entre 1939 i 1942, s’han documentat 45 defuncions a l’interior de la presó a causa de malalties, pallisses en els interrogatoris i per arma de foc. Gairebé la meitat d’aquestes persones van ser enterrades a la fossa comuna del cementiri de Girona.
