El primer any de compliment amb aquest protocol internacional sobre canvi climàtic, el 2008, les emissions a Catalunya van ser de 54 milions de tones de CO2, i es van reduir un 5% respecte a l’any anterior, dins el marge establert
Les primeres estimacions de les emissions totals de Catalunya durant l’any 2009 són que podrien reduir-se entre el 5 i el 7% respecte l’any anterior
Les causes de la disminució de les emissions han estat tant la caiguda dels nivells d’activitat socioeconòmica com altres factors relacionats amb la millora de la intensitat energètica i l’índex d’intensitat d’emissions
El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, ha presentat aquest matí el document Catalunya i els objectius de reducció d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle. Primer informe de progrés, elaborat per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic. El document té com a objectiu avaluar el progrés actual de Catalunya pel que fa a l’assoliment de l’objectiu establert en el Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012 en el marc del protocol de Kyoto. El punt de partida és la voluntat de transparència i anàlisi rigorosa, i detalla la descripció de la situació de Catalunya en matèria d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, incloent-hi una anàlisi comparativa amb la situació a Espanya i a la Unió Europea.
Les últimes dades oficials de les emissions totals de Catalunya en el primer any de compliment del període Kyoto (2008), indiquen que van ser de 54,27 milions de tones de CO2. Les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) l’any 2008 es van reduir un 5% respecte a l’any anterior, és a dir, que es van deixar d’emetre uns 3 milions de tones de CO2. Des del 1990, les emissions totals de GEH van seguir una evolució creixent fins al 2005, any que va marcar un pic històric d’emissions i a partir del qual es va iniciar un canvi de tendència.
L’any 2008, tots els sectors, excepte el del tractament i eliminació de residus, van presentar una caiguda en emissions d’entre el 3% i el 19% en relació amb l’any anterior. El comportament en el cas dels residus te la seva raó de ser en el fet que les emissions d’avui, bàsicament de metà, són el resultat dels residus abocats uns 20 anys enrere. Aquest efecte de dilació que tenen els abocadors fa que les actuacions en matèria de recollida selectiva dutes a terme en els últims anys no tindran la seva traducció en menys emissions fins d’aquí un temps.
Les emissions de GEH de Catalunya el 2008 es van situar un 35% per damunt de les emissions de l’Any Base del Pla marc de mitigació del canvi climàtic (PMMCC), mentre que a l’Estat espanyol es van situar un 40% per damunt de l’any base del Protocol de Kyoto. Les emissions de Catalunya van representar, aquell mateix any, un 13% de les emissions d’Espanya i un 1% respecte a les emissions de la UE-27.
L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic ha fet l’estimació de les emissions de GEH de l’any 2009. Segons aquesta estimació, les emissions del 2009 podrien caure entre un 5% i un 7% respecte el 2008. D’aquesta manera, l’any 2009 s’haurien emès a l’atmosfera entre uns 50,5 i 51,5 milions de tones de CO2, unes emissions que serien entre un 25% i un 28% superiors a les emissions de l’Any Base PMMCC.
S’estima que les causes de la disminució de les emissions del 2009 han estat tant la caiguda dels nivells d’activitat socioeconòmica com altres factors relacionats amb la millora de la intensitat energètica i l’índex d’intensitat d’emissions (és a dir, les emissions de CO2 per unitat d’energia consumida).
La reducció d’emissions més significativa l’experimentaria el sector afectat pel règim de comerç de drets d’emissions, o emissions Directiva, amb un 12% de reducció efectiva l’any 2009, si es compara amb l’any 2008 (dades verificades). L’avanç per a les emissions difuses en prediu una reducció inferior, d’entre l’1% i el 4% en relació amb l’any precedent. Dins d’aquest grup, les emissions associades al transport experimentarien una reducció d’entre el 2% i el 3%, mentre que la resta de sectors difusos assolirien en conjunt una reducció lleugerament superior. La reducció estimada per al conjunt de l’Estat espanyol, segons dades del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, és del 8,2%, i situaria les emissions estatals a un nivell un 28,5% superior a les de l’any base del Protocol de Kyoto.
Finalment, el conseller Baltasar ha subratllat en la seva intervenció que encara que el context mundial no convida a un gran optimisme, a causa de la crisi econòmica i els escassos avenços polítics en matèria climàtica dels països més emissors, Catalunya ha de seguir complint amb la seva part de responsabilitat. A Catalunya hi ha indicadors que conviden a un cert optimisme moderat de cara al futur: La millora en la intensitat energètica, la reducció de les emissions per càpita en els últims anys, malgrat l’increment en la població que ha experimentat Catalunya, la reducció de les emissions de gasos efecte hivernacle per PIB, i les emissions difuses estan en un camí descendent.
