- El videoassaig serà una deconstrucció de l'ideal de l'amor des d'allò teatral
L’artista Núria Güell és la guanyadora de la 10a edició del Premi de Videocreació, coproducció d’un projecte de videocreacióentreCentres Territorials del Sistema Públic d' Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya, Santa Mònica, el Departament de Cultura i LOOP Barcelona.
Els Centres Territorials del Sistema Públic d'Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya són: ACVic Centre d’Arts Contemporànies, Vic; Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona; Fabra i Coats: Centre d'Art Contemporani de Barcelona; M|A|C Mataró Art Contemporani; Mèdol - Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona; Centre d'Art la Panera, Lleida;Lo Pati - Centre d'Art Terres de l'Ebre, Amposta i Centre d'Art Tecla Sala, L'Hospitalet de Llobregat.
“Morir d’amor”
El projecte porta per títol: “Morir d’amor” i s’inaugurarà l’any vinent en el marc del Festival LOOP 2024.
Fedra, Èdip, Medea, Antígona, Narcís, Adam i Eva, els amants de Terol, Calisto i Melibea, Romeu i Julieta, Carmen, Tristan i Isolda, Juan Tenorio i doña Inés, gairebé tots els boleros, les bachatas i fins i tot el “perreo”.
La llista de representacions culturals al voltant de l'amor és inacabable: des de la mitologia grega i les seves tragèdies com les posteriors travessades pel catolicisme, passant per l'amor cortès, el Segle d'Or, el romanticisme del XVIII i part del XIX fins a les expressions culturals més populars o alternatives dels nostres dies: també Bad Bunny, Rauw o Bad Gyal es pregunten pels estralls relacionats amb l'amor a la nostra època.
D'altra banda, hi ha els kamikazes que oficien en nom de l'amor a Déu, a tots els nacionalistes que continuen llançant-se a la seva mútua destrucció per amor a alguna pàtria, a les adolescents que entenen els trets celotípics –i la violència implícita– com a signes de una passió cap a elles, la mare que mata els seus fills perquè no pateixin, donar la vida o treure-la per amor a una idea de revolució social, o l'amant que decideix matar l'estimat abans de perdre el seu amor.
Quina responsabilitat té la cultura a totes aquestes paradoxes? I les produccions culturals? Quins mites xiuxiuegen inconscientment als nostres discursos? Quina relació hi ha entre els ideals de l’època i les identificacions singulars de cada subjecte? Quins ideals ocults darrera de la màscara de les conviccions i les creences compartides al voltant de l'ideal de l'amor, es presencien per transformar la coacció en persuasió? Les fonts de l'amor es poden renovar?
El projecte “Morir d’amor” plantejarà totes aquestes qüestions en un videoassaig el nucli del qual, a partir d’una acció escènica que farà l’artista Núria Güell al Teatre Nacional de Catalunya l'abril del 2024.
Amb la producció d'aquesta acció com a eix, el vídeoassaig es proposarà investigar la relació entre les produccions culturals occidentals al voltant de la passió amorosa i algunes de les conseqüències que aquestes representacions i discursos tenen sobre allò real dels cossos, tant en allò singular com en allò institucional.
Núria Güell (Vidreres, 1981)
Llicenciada en Belles Arts a la Universitat de Barcelona (UB), va continuar els estudis a la Càtedra d’Art de Conducta de l’Havana, Cuba. Ha realitzat exposicions en centres d’art internacionalsihaparticipatennombrosesbiennals.Tambéestat guardonada en diverses ocasions amb premis com el GAC-DKV, el Premi Ciutat de Palma, Premi Antoni Gelabert d'Arts Visuals entre d’altres i col·labora regularment amb centres socials i educatius.
En els seus treballs artístics, Güell s’interessa per mostrar els conflictes i contradiccions de caràcter polític i social pels quals se sent interpel·lada, amb l’objectiu d’intentar que emergeixi alguna cosa del que no es deixa veure; és a dir, donar a percebre alguna cosa del real.D’acord amb l’artista, la seva pràctica no és l’expressió d’una contemplació ni un desplegament virtuós d’una tècnica, sinó una pràctica de confrontació i subversió, de qüestionar evidències i convencions morals.
Güell afirma que no concep la pràctica artística com una pràctica cultural sinó tot el contrari: una pràctica social i políticament necessària en què allò cultural i allò establert es posen en joc.
Premi de Videocreació
Els Centres Territorials del Sistema Públic d'Equipaments d'Arts Visuals de Catalunya, Santa Mònica, el Departament de Cultura i LOOP Barcelona impulsen aquest premi amb la comesa de promoure la feina d'artistes que destaquen pels seus plantejaments innovadors en el procés de creació, incorporant el vídeo com a element principal en el conjunt de la proposta. L’objectiu és formular accions estratègiques que puguin desenvolupar-se en xarxa, reforçant la visibilitat en el territori i la presència internacional de les arts visuals.
En les edicions precedents han estat premiats els artistes: Jordi Colomer pel projecte “X-Ville” en la 1a Edició; Carles Congost per l’obra “Wonders” en la 2a Edició; Joan Morey en la 3a Edicióper “«COS SOCIAL [Lliçó d'anatomia]»”; María Ruidoen la 4a Edició pel projecte “Estado de Malestar (malestar_exhuberancia_anomalía)”, Isaki Lacuesta per l’obra “Jo soc allò prohibit” en la 5a Edició, Mabel Palacín pel projecte “Lladres” en la 6a Edició i les artistes Lúa Coderch i Mireia Sallarès guanyadores ex aequo de la 7a Edició pels projectes: “Palau de vent” i “Història potencial de Francesc Tosquelles, Catalunya i la por” respectivament, Alex Reynolds en la 8a edició per l’obra “Billie y Nilo” i en la darrera Fito Conesa per “Anòxia. Un preludi constant” en la 9a edició del premi.
