• La mostra, Nova Avantguarda. Fotografia catalana dels anys 50 i 60,  s’inaugura al Museu Abelló de Mollet del Vallès i es podrà veure a altres sis ciutats catalanes i a Madrid

• Emmarcada en el programa Cultura en Gira, presenta 105 fotografies en blanc i negre dels nou autors següents: Català-Roca, Maspons, Casademont, Catany, Colom, Masats, Miserachs, Pomés i Terré

El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, i el director de la Fundació Foto Colectania i comissari de l’exposició, Pepe Font de Mora, han presentat avui l’exposició itinerant Nova Avantguarda. Fotografia catalana dels anys 50 i 60. A l’acte també han assistit Anna Falguera, directora general de Cooperació Cultural; Daniel Novo, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Mollet del Vallès i vicepresident de la Fundació Joan Abelló, i Pepa Ventura, directora del Museu Joan Abelló, on s’inaugurarà la mostra divendres vinent, 12 de novembre. L’exposició es podrà veure a altres sis ciutats catalanes i a Madrid.

 

Organitzada pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, a través de la Direcció General de Cooperació Cultural, l’exposició traça un recorregut per la fotografia catalana dels anys 50 i 60 a través de les obres de nou dels autors més representatius d’aquest període. La mostra inclou fotografies de Francesc Català-Roca, precursor del nou moviment que tindria lloc a la fotografia catalana; l’eix central del moviment es troba representat per autors com Josep Maria Casademont, Ricard Terré, Xavier Miserachs i Ramon Masats; a més, són presents obres d’extraordinari valor com les d’Oriol Maspons, Toni Catany, Joan Colom i Leopoldo Pomés.

L’exposició presenta un total de 105 fotografies en blanc i negre d’aquests nou autors. Segons el comissari de la mostra, Pepe Font, “en un moment en què les agrupacions i els concursos fotogràfics eren el reducte d’un tipus de pràctica que estava en declivi, una nova generació de fotògrafs va reivindicar una manera diferent d’acostar-se a la fotografia com a nou mitjà d’expressió”. El terme Nova Avantguarda el va encunyar Josep Maria Casademont per designar el sorgiment d’aquesta generació de fotògrafs que s’ha confirmat com un dels grans moviments de la fotografia europea contemporània.

 

Les fotografies que formen part de la mostra procedeixen de la Col·lecció de la Fundació Foto Colectania, que ha produït l’exposició per incloure-la dins del programa Cultura en Gira, promogut pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. L’exposició es complementa amb una proposta educativa adreçada tant a públic adult com familiar, i anirà acompanyada d’audioguies a disposició de cada espai expositiu que aculli el projecte, amb textos elaborats per la Fundació Foto Colectania. Aquest material és apte per a persones amb discapacitat visual, i també estarà disponible per al públic en general.

 

 

Aquesta és la desena exposició organitzada en el marc del programa Cultura en Gira. Després de la seva estada al Museu Abelló, on es podrà veure fins al 16 de gener de 2011, l’exposició anirà a Cerdanyola del Vallès, Madrid, Granollers, Cambrils, Reus, Figueres i Terrassa, on tancarà les seves portes l’1 d’abril de 2012. El recorregut de l’exposició serà:

 

Del 12 de novembre de 2010 al 16 de gener de 2011	Museu Abelló (C. Berenguer III, 122) Mollet del Vallès
Del 21 de gener al 13 de març de 2011	Centre Cultural Blanquerna (Alcalà, 44) Madrid
Del 17 de març al 15 de maig de 2011	MAC (Sant Martí, 88) Cerdanyola del Vallès
Del 26 de maig al 10 de juliol de 2011	Museu de Granollers (Anselm Clavé, 40) Granollers
Del 14 de juliol al 28 d’agost de 2011	Sala Àgora (Pl. de l’Ajuntament, 4) Cambrils
Del 15 de setembre al 6 de novembre de 2011	Centre de la Imatge Mas Iglesias (Jaume Vidal i Alcover, 6) Reus
De l’11 de novembre de 2011 al 15 de gener de 2012	Museu Empordà (Rambla, 2) Figueres
Del 4 de febrer a l’1 d’abril de 2012	Sala Muncunill (Pl. Didó, 3) Terrassa

 

El programa Cultura en Gira, del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació,té com a objectiu fer més accessibles el teatre, la música, la dansa, el circ i les arts visuals a la ciutadania. En aquest darrer àmbit, Cultura en Gira vol reforçar l’activitat cultural dels municipis, fer més accessible l’art contemporani posant un èmfasi especial en la difusió del patrimoni contemporani públic de museus i fundacions i augmentar l’interès ciutadà per aquest art. Hi col·laboren els ajuntaments que programen les exposicions en els centres d’art i sales d’exposicions municipals per assolir aquestes fites.

 

La Fundació Foto Colectania, creada a Barcelona l'any 2002, és una entitat privada sense ànim de lucre, que té com a finalitat difondre la fotografia i el seu col·leccionisme. Compta amb un fons de més de dos mil obres de fotògrafs espanyols i portuguesos, des de 1950 a l'actualitat. La fundació s'encarrega de la seva conservació, divulgació i estudi. La Fundació Foto Colectania organitza a la seva seu  exposicions temporals, amb l'objectiu de presentar algunes importants col·leccions públiques i privades, així com de cridar l’atenció sobre autors i obres i establir relacions d'afinitat entre fotògrafs. També organitza activitats de divulgació per donar a conèixer diferents aspectes de la fotografia.

 

Més informació: http://cultura.gencat.cat/difusioartistica

 

Josep Maria Casademont (1928-1994)

Va ser un dels impulsors més tangibles d’aquest moviment en l’escena fotogràfica barcelonina dels anys 60 i 70, a més d’un fotògraf d’immensa qualitat. Va difondre la fotografia des de la Sala Aixelà. La seva tasca de promotor la va practicar també des de l’edició de llibres i revistes especialitzades.

 

Francesc Català-Roca (1922-1998)

Se’l considera com un dels impulsors d’una nova manera d’entendre la fotografia i va jugar un paper essencial per la seva orientació vers la fotografia professional i el món de l’edició. Les imatges de l’exposició, que inclouen alguns retrats de personatges emblemàtics com Jean Cocteau o l’escriptor Ernest Hemingway a la plaça de la Monumental, són una mostra del treball d’aquest autor.

 

El nou documentalisme, del qual va ser precursor, es va presentar a la societat en una exposició que va tenir lloc a Barcelona l’any 1959. Els autors van ser Ricard Terré, Xavier Miserachs i Ramon Masats, que s’havien conegut a l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya i que van revolucionar el panorama fotogràfic barceloní de finals dels anys cinquanta i començaments dels seixanta.

 

Ricard Terré (1921-2009)

La selecció d’imatges de l’autor inclou una part de la seva mítica sèrie de fotografies de la Setmana Santa, juntament amb altres fotografies que rendeixen homenatge als temes més recursius de la seva obra com ara el món religiós. Totes les seves imatges tenen però la qualitat de la seva visió personal, en ocasions, no exempta d’ironia.

 

Ramon Masats (Caldes de Montbui, Barcelona, 1931)

Va començar a treballar com a fotògraf reporter en diversos diaris. Aviat es reconeix la seva tasca com a cronista i la seva especial intuïció per capturar la realitat més immediata sense manipular-la. Masats compagina la seva pràctica fotogràfica amb el cinema i la realització de documentals.

 

A l’exposició apareixen algunes de les fotografies més emblemàtiques de la seva primera època (període especialment destacat en la seva trajectòria), juntament amb altres imatges com ara la seva fotografia icònica del seminarista fent de porter o algunes preses a les Rambles de Barcelona.

 

Xavier Miserachs (1937-1998)

Compartia amb Terré i Masats la seva passió vers un medi que considerava també com una manera de viure. Comptava només amb 20 anys quan va exposar per primera vegada i, amb el temps, la seva obra va ser capaç de reflectir l’opressiva atmosfera entre la postguerra i l’enlairament econòmic de la dècada dels seixanta. Una època i unes imatges que van quedar gravades en el seu llibre Barcelona. Blanc i Negre (1964), una selecció de les quals es presenta en aquesta exposició. A més del seu treball d’autor, Miserachs va desenvolupar durant molts anys una intensa tasca per a la divulgació de la fotografia.

 

Oriol Maspons (Barcelona, 1928)

Va iniciar la seva carrera com a fotògraf l’any 1957. Va viatjar a París i va estar en contacte amb Doisneau, Brassaï, Cartier-Bresson i Bourdin, i va ampliar els seus horitzons. Quan va tornar a Barcelona, ho va fer carregat de noves idees, distants ja de l’academicisme i el costumisme. Va formar part de la Gauche Divine, grup d’avantguarda barceloní, i del Bocaccio, club de moda de l’època, ocupant, amb tot, un paper excepcional en la història de la fotografia. La seva col·laboració amb el fotògraf Julio Ubiña va ser pionera del treball en equip en el camp de la fotografia a més d’una de les més fructíferes que ha donat la fotografia catalana.

 

Joan Colom (Barcelona, 1921)

El seu contacte amb la fotografia no es produeix fins a una edat tardana, als 36 anys, quan s’integra en l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya. S’uneix al grup El Mussol, format per fotògrafs com Jordi Munt i Ignasi Marroyo, amb els que comparteix un mateix esperit efervescent i renovador, enfocat cap a la fotografia directa i sense esteticisme. Colom recorre els carrers del Raval de manera constant. Amb la capacitat de passar desapercebut i amb un sentit sorprenent del ritme i del moviment, capta les escenes més insòlites i quotidianes del barri, sense interferir amb la realitat.

 

Toni Catany (Mallorca, 1942)

Fotògraf autodidacta. Viu i treballa a Barcelona des de 1960. Des de molt aviat comença a experimentar amb tècniques no convencionals. Després d’anys d’aprenentatge, amb una càmera fotogràfica antiga, inicia una sèrie de fotografies en blanc i negre utilitzant la tècnica del calotip (negatius sobre paper i còpies positivades per contacte). En aquesta exposició destaquen les obres de la primera època realitzades a Mallorca i a Barcelona que es caracteritzen per un estil més documental, però que ja manifesten alguns dels elements que serien fonamentals en la seva trajectòria posterior.

 

Leopoldo Pomés (Barcelona, 1931)

El 1955 va fer la seva primera exposició a les Galeries Layetanas de Barcelona. Es va donar a conèixer a nivell nacional per la seva participació a la revista AFAL al costat d'altres fotògrafs d'avantguarda. El 1961 va fundar amb Karin Leiz el Studio Pomés amb el qual es va donar a conèixer com a fotògraf de publicitat i poc després va entrar com a director creatiu a l'agència de publicitat Temps. Entre les fotografies presents a l’exposició destaquen alguns dels seus mítics retrats com el de Joan Brossa així com altres imatges que fan de Pomés un autor amb la virtut d’haver creat un estil inimitable.