Les conselleres de Justícia de Catalunya, Navarra i el País Basc han signat aquest dimarts la Declaració de Donostia Per una cultura restaurativa. Amb la signatura d’aquesta declaració els tres territoris es comprometen a potenciar la justícia restaurativa. De fet, ja acumulen experiència i tradició en aquest àmbit i són pioners en la implantació de polítiques recolzades pels estàndards internacionals en la matèria. La signatura ha tingut lloc en el marc de la jornada ‘Justícia restaurativa intergeneracional: Ampliant el diàleg de la Trobada de Trobades’, organitzada per l’Institut Basc de Criminologia a la Universitat del País Basc a Sant Sebastià.

La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González, ha insistit que l’objectiu a mig termini és que “la justícia restaurativa sigui la resposta normal i habitual al delicte”. Ubasart ha recordat que l’acte coincideix amb la commemoració dels 25 anys dels serveis de justícia restaurativa de Catalunya: “uns serveis que volem reforçar i rellançar en la línia del que fixa la declaració de Donostia”.

A banda de la consellera Ubasart i la consellera d’Interior, Funció Pública i Justícia i portaveu del govern de Navarra, Amparo López; i la consellera d’Igualtat, Justícia i Polítiques Socials del País Basc, Nerea Melgosa, l'acte ha comptat amb la presència d'Ivo Aertsen, professor emèrit de la Universitat de Lovaina, Bèlgica, que més tard ha estat nomenat Membre d'Honor de l’IVAC. Aertsen ha ofert la lliçó inaugural del Curs 2023/24, titulada “Una altra trobada sense fronteres entre la Universitat i les polítiques públiques sobre l'aplicació i el desenvolupament de la justícia restaurativa, en particular a victimitzacions greus, víctimes i sistemes de justícia penal: expectatives i realitat”.

Un nou enfocament

En el text, els tres departaments fan palès el seu compromís de transitar d'una justícia excessivament retributiva i punitiva cap a un model de gestió dels conflictes més restauratiu, humanista i democràtic. Això suposa un “nou enfocament en la justícia penal, però també en altres àmbits, on es poden produir danys o conflictes”, declaren.

Les tres administracions de justícia recalquen que la justícia restaurativa és “més propera a la vida de les persones, i les capacita per a participar activament en el tractament d’allò injust”. També asseguren que “l'efecte reparador en la víctima té un alt valor personal, però, a més, té un impacte positiu en el conjunt de la societat”. Un efecte que “no es dona en el procediment penal ordinari, en el qual les parts enfrontades tenen poc marge per a obrir un procés de reparació i, en canvi, predomina el conflicte i els seus efectes negatius”.

D'acord amb aquest esperit, les tres administracions han declarat que la justícia restaurativa contribuirà d'una forma decisiva al desenvolupament de “societats més cohesionades, justes i pacífiques, com a objectiu últim de tota política pública democràtica”. Així, Catalunya, Navarra i El País Basc es comprometen a potenciar “serveis estables, amb formació i qualitat, amb finançament suficient, supervisió i avaluació contínua de resultats” que serviran per “prevenir la judicialització dels conflictes i per generar un canvi cultural i sistèmic en l'àmbit judicial i, per extensió, en el conjunt de la societat”.

Catalunya commemora 25 anys de justícia restaurativa

Coincidint amb els 25 anys de l’activació del servei de justícia restaurativa a Catalunya, el Departament ha organitzat un acte amb experts i testimonis aquest dijous a les 18 h al Palau de la Generalitat. L’acte comptarà amb el diàleg entre Manlio Milani, víctima i president de l’Associació de Víctimes i Familiars de la massacre de Piazza Loggia (Brescia, 1974) i Anna Cattaneo, mediadora penal i coordinadora del Centre de Justícia Reparadora de Bèrgam.