Els departaments de Salut i de Drets Socials fan un pas decisiu en l’atenció integrada social i sanitària a les residències de la gent gran (RGG) del país amb la posada en marxa d’un pla d’actuació específic. A partir d’ara, els equips d’atenció primària (EAP) atendran directament les persones residents, ja que aquests equipaments són el seu domicili i, per tant, s’hi ha de garantir la mateixa atenció de qualitat que amb la resta de població. El desplegament del nou model es realitzarà en el termini d’un any i començarà pels equips que ja tenen un grau de coordinació elevat amb les residències i que representen el 72% del total.

Actualment, a Catalunya hi ha 1.042 centres residencials per a la gent gran —951 residències i 91 llars-residència — amb un total de 61.498 places. Del total de 376 EAP, 317 (84,3%) tenen almenys una RGG assignada a la seva àrea d’influència.

Les persones residents solen presentar necessitats significatives d’atenció sanitària: tenen una mitjana de 9,2 malalties cròniques (amb una prevalença del 57% de demència); una mortalitat anual del 20% (el 50% té necessitats d’atenció pal·liativa); gairebé el 90% es classifica en les categories de màxima complexitat clínica o d’alt risc i el 97% té un elevat grau de dependència.

Nou model col·laboratiu

La resposta a les necessitats sanitàries de les persones que viuen a les residències implica la resposta integrada d’Atenció Primària i Comunitària (APiC) amb el personal de la mateixa residència, així com amb la resta d’actors del sistema públic de salut. L’EAP, com a garant de la proximitat i qualitat, de l’accessibilitat i de la vertebració del sistema de salut, és el responsable de preveure les necessitats sanitàries de les persones que hi viuen i de respondre-hi al mateix centre residencial, conjuntament amb els professionals de la residència.

En aquest treball col·laboratiu, és fonamental l’actuació conjunta entre els professionals de l’EAP i els professionals propis de les residències (personal d'infermeria, responsables higienicosanitaris, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, psicòlegs, treballadors socials, educadors socials i gericultors), que són la base de l’atenció en el dia a dia de les persones que hi viuen. Aquest nou model preveu que tots ells continuïn desplegant les funcions de cures i les vinculades al funcionament del centre i que treballin de manera col·laborativa i integrada amb els EAP i el conjunt del sistema de salut.

El desplegament es farà per fases durant l’any que ve. El 72,2% d’EAP ho faran de manera imminent en els pròxims mesos i la resta durant el segon semestre de 2024. Caldrà garantir que es desplegui de forma completa la cartera de serveis de l’APIC en persones que viuen en residències, per tal d’oferir-los una atenció de qualitat, equitativa i segura. El personal mèdic de l’APIC assumirà progressivament les funcions del personal mèdic residencials i aquest deixarà de regular-se per les hores/ràtios contractades pel Departament de Drets Socials. El rol del personal d'infermeria d’atenció primària dels EAP implicarà tant l’atenció directa com la coordinació amb l’equip d’infermeria de les residències, però serà complementari al del propi dels centres de gent gran.

Més recursos

El desplegament del model requereix l’adequació de recursos. Així, es reforçaran els EAP que tenen un volum més gran de places residencials a càrrec seu, amb un cost addicional d’uns 15 milions d’euros (equivalent a 117 metges i metgesses i 130 infermers i infermeres més). A més, el sistema de salut no vol ni pot perdre professionals i, per tant, als metges i les metgesses que actualment estan treballant a les residències de gent gran se’ls oferirà la possibilitat d’incorporar-se als EAP.

El treball en equip, la resposta sistèmica, els sistemes d’informació i l’avaluació són alguns dels elements clau per reeixir en l'aplicació del Pla de desplegament de l’atenció integrada social i sanitària a les persones que viuen a residències de gent gran. Caldrà desplegar la cartera de serveis compartida entre EAP i RGG, que recull les activitats de promoció de la salut, educació per a la salut i prevenció de la malaltia, així com les activitats assistencials, diagnòstiques, terapèutiques i de rehabilitació. També és necessari articular i estructurar l’atenció presencial i telemàtica, donar resposta sistèmica territorial per part dels diferents agents del sistema sanitari i promoure la qualitat assistencial, l’avaluació i la millora contínua.

El desplegament de l’atenció integrada social i sanitària a les persones que viuen a les residències ofereix beneficis sobretot per a les persones que hi viuen, però també per als professionals que les atenen i per al sistema en general. Per això, tant el Departament de Drets Socials com el Departament de Salut assumeixen els compromisos necessaris per fer-ho possible, cadascun pel seu compte, però al mateix temps amb compromisos compartits com són: desenvolupar eines facilitadores integrades per garantir el contínuum assistencial 7x24; establir un pla de formació conjunt entre els professionals de l’EAP i el personal propi de les residències; analitzar les dotacions de personal dels equips d’atenció sanitària i social per tal d’identificar potencials mancances i establir els reforços necessaris, i avançar en l’establiment de protocols d’inspeccions coordinades.

Hi ha un abans i un després de la pandèmia de COVID-19 en el rol determinant dels EAP en l’atenció de les persones que viuen a les residències. Al llarg d’aquests darrers anys, s’han realitzat múltiples accions i s’han assolit millores, i s’ha constatat que en molts casos equips i residències ja treballen de forma conjunta. Així doncs, en els darrers dotze mesos el 92% de residents ha estat visitat presencialment pel seu infermer o infermera de l’EAP, i el 65% pel seu metge o metgessa. S’ha elaborat un cens específic de residències i de residents, que abans de la pandèmia no existia, i s’ha fet formació conjunta a 15.532 professionals de les residències i els equips de primària, entre altres millores.