1. Es tracta d’un reglament exhaustiu, que va més enllà de les barreres arquitectòniques, i té en compte també l’accessibilitat comunicativa i cognitiva dels productes i serveis o d’activitats culturals, esportives i de lleure
2. El nou Codi d’Accessibilitat té l’objectiu d’afrontar el repte demogràfic de l’envelliment i d’incidir en la qualitat de vida de les persones amb discapacitat o amb dificultats d’interacció amb l’entorn, per garantir l’exercici dels seus drets i evitar les desigualtats que generen les barreres existents
3. El reglament també preveu la creació d’un distintiu de qualitat com a reconeixement dels establiments, serveis o municipis que incorporin mesures d’accessibilitat més enllà de les obligatòries

El Govern ha aprovat aquest matí el nou Codi d’Accessibilitat de Catalunya, que detalla les mesures en matèria d’accessibilitat aplicables a l’edificació, el transport, l’urbanisme, els productes i els serveis, tant públics com privats i en espais ja existents o els de nova creació. Es tracta d’un reglament acurat i ambiciós, que planteja un salt qualitatiu i quantitatiu molt rellevant respecte a la normativa actual, i suposa un avenç necessari per fer de Catalunya un país plenament accessible per a tothom.

El reglament, fruit del desplegament de la Llei d’accessibilitat, adapta el marc normatiu català a les directrius de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de Nacions Unides i situarà el país com un referent internacional en aquest àmbit. El nou Codi substitueix la regulació vigent des de l’any 1995 i adequa, incorpora i harmonitza les directrius incloses en la normativa bàsica estatal i europea. A més, ateses les competències que corresponen a Catalunya, desenvolupa també mesures més àmplies i aprofundeix en aspectes poc regulats fins ara, com són l’accessibilitat comunicativa i cognitiva o l’adequació progressiva de l’entorn existent, entre d’altres.

L’objectiu del Govern amb aquest reglament és promoure una societat accessible, fonamental perquè qualsevol persona pugui dur a terme les activitats de la vida diària de la manera més autònoma possible. En aquest sentit, el text remarca que l’accessibilitat incideix directament en la qualitat de vida dels ciutadans amb discapacitat o amb dificultats per interactuar amb l’entorn, permet l’exercici dels seus drets i evita les desigualtats que generen les barreres existents, tant físiques com sensorials o cognitives.

Les projeccions de futur preveuen que l'any 2031 pràcticament un de cada quatre catalans tingui 65 anys o més, que s'hagi doblat el nombre de persones amb quatre o més problemes crònics de salut i també que incrementi el nombre de persones amb discapacitat o dependència. Les projeccions estimen que l'any 2060 la població de 85 anys o més s'haurà triplicat. Amb l’aprovació d’aquest reglament, el Govern situa l’accessibilitat com un repte inajornable i desenvolupa una normativa potent que dotarà el país de les eines necessàries per donar la millor resposta a la tendència demogràfica de l’envelliment, així com per garantir els drets de les persones amb discapacitat o amb dificultats d’interacció amb l’entorn.

Atès l’abast i l’impacte de la normativa, el text ha estat treballat pel Departament de Drets Socials cercant la complicitat i el consens d’una gran diversitat d’agents socials. En aquest sentit, bona part de les mesures que regula el Codi són resultat d’un debat profund amb els actors implicats, principalment entitats de la discapacitat i també amb diversos sectors empresarials i professionals, en especial les mesures que fan referència a la transformació de l’entorn existent. El text tracta, en definitiva, d’activar una acció de transformació continuada i progressiva arreu del país, proporcional i viable, que conjugui les necessitats i les dificultats de totes les parts implicades.

El codi, estructurat en 199 articles, emmarca tres grans línies d’actuació:

1. Millora de les condicions d’accessibilitat de tot allò que es dissenyi de nou

Tot i que àmbits com ara els espais urbans, l’edificació o els mitjans de transport ja disposen d’una regulació bastant completa, el nou codi incorpora alguns aspectes insuficientment recollits en la normativa vigent i en complementa d’altres.

Així, per exemple, regula espais naturals, amb dedicació especial a les platges perquè tinguin prou punts accessibles i distribuïts adequadament per tot el territori per garantir el dret de tothom al bany. Ordena també l’ús dels carrers de plataforma única que tenen vorera i calçada al mateix nivell i concreta la utilització de pavimentació tàctil, perquè les persones cegues identifiquin els espais i s’orientin. Estableix també determinades condicions d’accessibilitat per al conjunt d’habitacions dels establiments hotelers, incorpora l’accessibilitat a les piscines o desenvolupa la instal·lació de videoporters, entre d’altres.

Es tracta en definitiva d’aconseguir implementar una veritable cultura de l’accessibilitat perquè tot allò que es dissenyi de nou es faci pensant en tothom.

1. Impuls de la transformació de l’entorn existent

Aquest és un dels reptes més ambiciosos que caldrà afrontar els pròxims anys, en tant que afecta tota la seqüència de l’accessibilitat: l’edifici on es resideix, les vies públiques, l’accés al teixit comercial i a la restauració, l’ús dels mitjans de transport, la participació als serveis culturals i d’oci i, per descomptat, l’accés als entorns digitals.

El codi assenyala que no només cal disposar dels espais i dels elements adequats, sinó que incorpora la importància de la gestió de l’accessibilitat. Aquest és un aspecte clau, per exemple, en l’àmbit de les comunitats de propietaris. En aquest sentit, la nova regulació estableix terminis i directrius detallades per dur a terme un seguit d’ajustos raonables, fàcils d’executar i necessaris per eliminar barreres significatives. Normatives d’àmbit estatal ja contemplaven l’obligació d’efectuar aquests ajustos abans de 2017, però la falta de concreció de què suposa a la pràctica un ajust raonable, fa que ara com ara persisteixin barreres importants. El codi català resol aquesta mancança i concreta un seguit d’ajustos que s’han d’efectuar i terminis (d’entre 1 i 3 anys principalment) per tal que aquestes actuacions no es continuïn demorant permanentment i perllonguin sense motiu situacions de manca d’accessibilitat.

Pel que fa al teixit empresarial i de serveis, el reglament determina que les actuacions d’una certa complexitat i cost més elevat es podran dur a terme quan l’establiment sigui objecte d’una intervenció important, com ara una reforma integral. D’altra banda, en el cas de l’eliminació d’un seguit de barreres senzilles de resoldre, el codi estableix un termini d’entre 1 i 3 anys per a les actuacions més bàsiques, que pot variar segons les dimensions i característiques dels locals.

En el cas de l’adequació d’espais, equipaments i serveis per part dels ens locals, el Codi estableix un termini d’entre 8 i 15 anys des de l’entrada en vigor per dur a terme aquestes actuacions, segons la mida del municipi.

1. Incorporació de l’accessibilitat comunicativa i cognitiva

La tercera línia d’actuació té per objecte incorporar l’accessibilitat comunicativa i cognitiva en tota la seva extensió i implementar mesures i recursos adients perquè les persones amb discapacitats sensorials i cognitives tinguin les mateixes oportunitats que la resta de la ciutadania.

És per això que el nou Codi desplega un ampli ventall de condicions i recursos perquè les persones amb discapacitats visuals, auditives o cognitives no trobin limitacions en el dia a dia de forma continuada. En l’àmbit dels serveis culturals, per exemple, no només s’intervé en les característiques dels equipaments, sinó que s’incideix especialment en la importància de fer que els continguts siguin accessibles, tant pel que fa als museus i visites guiades, com en les arts escèniques i els cinemes, que necessiten programar una oferta accessible suficient.

Un distintiu per valorar la qualitat en l’accessibilitat

Com a novetat, el nou reglament preveu la creació d’un distintiu de qualitat en accessibilitat com a reconeixement dels establiments, espais i municipis. Aquest certificat s’atorgarà quan les característiques dels edificis, productes o serveis que ofereixen superin determinades condicions d’accessibilitat física, sensorial i cognitiva, més enllà de les que el Codi estableix com a obligatòries.

Amb aquesta iniciativa, el Govern vol promoure les bones pràctiques en aquest àmbit i posar en valor l’esforç d’aquelles localitats i establiments compromesos amb l’accessibilitat, que aposten per generar espais físics i telemàtics per a tothom.

El Decret aprovat pel Govern inclou també la modificació del Consell per a la Promoció de l’Accessibilitat. Adscrit al Departament de Drets Socials, l’integren les administracions públiques (tant de la Generalitat de Catalunya com del món local); representants de les entitats més representatives de persones amb discapacitat i de gent gran; col·legis professionals (d’arquitectura, enginyeria, treball social, etc.), i persones expertes en matèria de l’accessibilitat. El Codi estableix que el Consell ampliï el nombre de vocalies fins a la cinquantena per incloure la diversitat de sectors implicats en una qüestió tan transversal com és l’accessibilitat.

Línies de finançament per assumir el repte de l’accessibilitat universal

Fer de Catalunya un referent en accessibilitat requerirà d’actuacions arreu del territori, especialment en entorns ja existents que calgui modificar per adaptar-los a la normativa. Per minimitzar l’impacte econòmic que suposin aquestes intervencions, el Govern estudia reforçar línies existents i crear-ne de noves. En aquest sentit, el Departament de Drets Socials està estudiant amb l’Institut Català de Finances l’activació de línies de crèdit específiques i avantatjoses per facilitar que la ciutadania i les empreses duguin a terme aquestes intervencions.

Enguany, Drets Socials ha donat també impuls a la promoció de l’accessibilitat i la supressió de barreres amb actuacions pròpies, suport als ens locals i entitats, i amb la gestió dels fons Next Generation. Així ho demostren les dades de 2022 i 2023, que apunten a un creixement del finançament, de les actuacions i dels usuaris atesos en aquest àmbit.

En concret, el finançament als ens locals en aquesta matèria (1.217.103 euros) ha crescut un 47,7% respecte l’any passat i les subvencions COSPE per a entitats i projectes socials en accessibilitat s’han incrementat també un 70%, fins als 529.737 euros.

També el nombre d’actuacions de l’Àrea de Promoció de l’Accessibilitat i de Supressió de Barreres del Departament va passar de 9.327 el 2021 a 9.866 el 2022, és a dir, va augmentar un 5,78%. Quant a la tasca que s’impulsa des del centre per a l’autonomia personal Sírius, l’any passat es van atendre més de 5.000 consultes presencials.

Respecte als bancs de productes de suport, on s’informa i s’assessora sobre productes de suport o ajudes tècniques i adequació de l'entorn de la persona per al desenvolupament de les activitats de la vida diària, l’any passat es van atendre 6.641 persones a qui es va facilitar 7.927 productes de suport.

D’altra banda, Drets Socials, mitjançant els Next Generation EU, impulsa una programa específic destinat a millores d’accessibilitat. Amb una dotació de 14 milions d’euros distribuïts entre els ens locals i projectes propis de la Generalitat de Catalunya, els fons europeus faran possible 184 projectes de millora de l’accessibilitat arreu del país.