●El 32,4% de les persones han patit com a mínim un fet delictiu, amb una importància cada cop més gran de les estafes
●Un 12,7% de les agressions o amenaces van tenir un caràcter sexual, i en un 78,8% dels casos, l’autor és un home o varis
●La valoració del cos de Mossos d’Esquadra se situa en un 7’5, una de les millors notes històriques
El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena i Garcia, acompanyat de la cap del Gabinet de Seguretat i Polítiques Transversals, Alba Alfageme i Casanova, han presentat avui l’edició 2022 de l’Enquesta de Seguretat Pública de Catalunya (ESPC). Amb una mostra de 7.995 persones, és l’estudi més gran realitzat al nostre país sobre seguretat pública.
L’ESPC s’estructura en 7 àmbits temàtics: fets relacionats amb el vehicle, els domicilis, les segones residències, els negocis urbans, el patrimoni (atracaments, estrebades, robatoris, etc), amb les persones (agressions físiques, amenaces...) o amb els enganys, fraus i estafes. En aquest sentit, l'índex de victimització, tenint en compte tots els àmbits analitzats, se situa en un 32,4%. Alhora, s’observa la importància cada cop més gran que tenen els enganys i les estafes. De fet, l’índex de victimització sense comptabilitzar-les cau fins al 25,8%.
Davant les conclusions de l'Enquesta de Victimització, el conseller d’Interior ha afirmat que “s’està posant l’accent, mitjans i recursos en la lluita contra la ciberdelinqüència”. “La Regió Policial i la Comissaria General TIC són exemples d’aquesta aposta dels Mossos d’Esquadra”, ha manifestat.
Per la seva banda, Alba Alfageme ha valorat que “un entorn de vulnerabilitat i desigualtat condiciona el nivell de seguretat de les persones i la seva percepció d’inseguretat. És important tenir-ho en compte perquè el sentiment d’inseguretat el que genera és la necessitat de canvi d’hàbits”, ha explicat.
Alfageme ha posat en relleu que “en el fet de denunciar o no, hi intervenen altres factors que tenen característiques sociodemogràfiques molt més complexes”.“Una cosa són els fets delictius que arriben a la policia i l'altre la realitat victimològica de la ciutadania”, ha afegit
La victimització a Catalunya deixa, en general, poca empremta en les persones que ho pateixen
Només una quarta part de les persones victimitzades ho recorda de forma espontània (8,4%) abans que se li pregunti directament. En la majoria de casos, per tant, no hi ha consciència d’haver estat víctima d’un delicte. Es deu, en bona part, a l’alta influència dels enganys, fraus i estafes. Un 33’9% dels fets registrats s’han produït en aquest àmbit delictiu, i en aquest sentit, els fets més comuns són càrrecs indeguts a la targeta (32’2%) i enganys en la compra d’un producte o servei (31’4%).
En aquest sentit, el grau d’afectació psicològica vinculat a la victimització és baix (un 5’5 de mitjana sobre 10), una xifra lleugerament menor que en l’edició del 2020 (5’6).
Les persones amb dificultats econòmiques pateixen una victimització més alta
L’estudi apunta que el subgrup de persones que declara arribar molt malament a final de mes presenta un percentatge de victimització significativament més elevat que la mitjana (43,2% en una mitjana de 32,4%). També se situa per sobre de la mitjana - amb un 38’3% - el subgrup de persones que afirma arribar malament a final de mes des d’un punt de vista econòmic.
Aquesta realitat es manifesta en el global, però també ho fa quan analitzem la victimització àmbit per àmbit (vehicle, domicili, persones, enganys, fraus i estafes...)
Un 12’7% de les agressions o amenaces són de caràcter sexual
En l’àmbit dels fets contra les persones, l’estudi conclou que el 12’7% de les agressions o amenaces van ser de caràcter sexual, i en un 94% les víctimes han sigut dones. En aquest aspecte, en un 78’8% dels casos, les agressions, amenaces o intimidacions van ser dutes per un home o més d’un home, i en un 45% dels casos per una persona coneguda.
D’entre les persones conegudes, en un 38’5% dels casos són persones de l’entorn proper de residència, un 27’4% relacionades amb la feina o els estudis i un 25’7% parelles, exparelles o familiars.
Mossos d’Esquadra obté una nota d’un 7,5, una de les millors xifres històriques
En la present edició de l’ESPC, els Mossos d’Esquadra obtenen una valoració mitjana d’un 7,5, una de les millors xifres històriques i 0’2 punts més alta que en la darrera edició l’any 2020. Les policies locals obtenen una valoració de 7, segona nota més alta de tota la sèrie temporal.
Pel que fa a la percepció de seguretat, la puntuació mitjana en la valoració del nivell de seguretat al municipi se situa en un 6,6, una puntuació lleugerament inferior al 2020 (6’8).
1
Fitxers adjunts
