{"name":"2023/11/29/17/34/ab480c97-f1ad-4d7f-adfd-5a352c72de64.jpg","author":"Departament d'Economia i Hisenda","type":"0","location":"0","weight":2843934}

La Generalitat ha mobilitzat 2.666,7 milions d’euros de fons Next Generation EU, procedents del mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR). Això equival al 84,3% dels recursos que havien arribat a les arques catalanes fins al 31 d’octubre (3.163,3 milions d’euros). Uns diners que el Govern ha posat a disposició de la ciutadania en forma de convocatòries de subvencions, licitacions o transferències directes a altres entitats del sector públic.

Des que la Comissió Europea va aprovar el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) elaborat pel govern espanyol, l’Estat ha assignat a la Generalitat un total de 3.484,3 milions de fons Next Generation EU a través de les conferències sectorials.

{"name":"2023/11/29/13/23/cfa73e42-b628-4572-b378-91382d7edef9.jpg","author":"Departament d'Economia i Hisenda","type":"0","location":"0","weight":55802}

Aquest 2023 la Generalitat ha accelerat la mobilització dels recursos. En concret, la mitjana mensual d’import mobilitzat entre gener i octubre ha estat de 143 milions d’euros al mes, mentre que la mitjana dels darrers 5 mesos del 2022 havia estat de 68 milions d’euros.

La consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas Guix, acompanyada del secretari d’Afers Econòmics i Fons Europeus, Miquel Puig, i del director general de Fons Europeus i Ajuts d’Estat, Aleix Cubells, ha comparegut avui davant la Comissió d’Economia i Hisenda del Parlament, per donar a conèixer l’execució de fons Next Generation EU a Catalunya. Segons han explicat, el Govern de la Generalitat està gestionant de manera diligent els fons Next Generation EU malgrat les dificultats i les ineficiències del sistema dissenyat per l’Estat.

“Les dades ens indiquen que Catalunya està tramitant aquests recursos molt millor que la resta de territoris de l’Estat”, ha remarcat la consellera. En aquest sentit, ha tornat a reclamar que les comunitats autònomes puguin decidir sobre una part dels fons NGEU que arriben, per poder-los destinar a les necessitats de cada territori i aprofitar-los al màxim. Una prova del fet que, quan l’administració catalana té capacitat de decidir sobre els recursos que gestiona, ho fa amb la màxima eficiència, és la gestió dels fons provinents del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder), on no ha perdut mai cap euro de subvenció ni ha rebut cap suspensió de pagaments per irregularitats en la gestió.

La consellera ha volgut subratllar, una vegada més, l’exercici de transparència que està fent el Govern, inèdit a tot l’Estat, de posar a disposició de la ciutadania tota la informació necessària per poder seguir l’evolució d’aquests fons. La compareixença d’avui al Parlament n’és un exemple, a banda de la pàgina web fonseuropeus.gencat.cat, on es van actualitzant les dades de manera permanent.

Gairebé 46.000 beneficiaris catalans de fons Next Generation

Els fons Next Generation EU arriben a Catalunya per quatre vies diferents:

1.Les convocatòries que publica directament l’Estat en règim de concurrència, a les quals es pot presentar qualsevol entitat que compleixi els requisits establerts a les bases corresponents. En aquest cas, els projectes catalans han captat 1.900,8 milions d’euros fins al 31 d’octubre, el 20,7% del total resolt per l’Estat.

1. Una segona via és l’assignació que l’Estat fa a la Generalitat, a través de les conferències sectorials: aquesta assoleix els 3.484,3 milions d’euros, un 15,4% del total.
2. El tercer mecanisme són les adjudicacions de l’Estat amb lloc d’execució a Catalunya, que pugen 714,4 milions d’euros.
3. Finalment, hi ha les concessions directes de l’Estat a entitats catalanes, que sumen 236,3 milions d’euros.

Així, entre l’assignació a la Generalitat, les convocatòries i licitacions que l’Estat ha resolt al territori català i les concessions directes a entitats catalanes, l’impacte dels fons Next Generation a Catalunya ascendeix a 6.335,8 milions d’euros. D’aquests, 4.294,2 milions ja s’han adjudicat a 45.943 beneficiaris catalans, dels quals 33.000 són particulars que han rebut ajuts procedents de convocatòries publicades per la Generalitat. Els recursos s’han distribuït de manera uniforme per tot el territori: en concret els fons han arribat al 96,8% de municipis de Catalunya.

{"name":"2023/11/29/13/27/03ed5271-32e0-4afe-9a15-40cd1fec3c2b.jpg","author":"Departament d'Economia i Hisenda","type":"0","location":"0","weight":73163}

L’addenda del PRTR

El passat 2 d’octubre, la Comissió Europea va aprovar l’addenda d’ampliació del PRTR. Es tracta d’un paquet de 93.500 milions d’euros addicionals que complementen els 69.500 milions d’euros que va rebre Espanya en la primera fase dels Next Generation EU. Concretament, seran 7.700 milions per a transferències addicionals que s’utilitzaran com a reforç dels PERTE; 2.600 milions en transferències REPowerEU, que pretenen impulsar la diversificació de fonts d’energia, el desplegament de renovables i l’estalvi energètic; i 83.200 milions en préstecs, una part dels quals (16.686 milions) es destinaran als PERTE i l'altra (66.473 milions) es canalitzaran a través de fons existents i de nova creació.

Aquests últims serviran, entre d’altres, per finançar la línia ICO-Verda (22.000 milions), la línia ICO-Empreses i Emprenedors (8.000 milions) i el Fons de Resiliència Autonòmica (FRA), amb 20.000 milions d’euros addicionals. El Govern està a l’espera de saber com es durà a terme la distribució d’aquest fons i els criteris concrets que es tindran en compte a l’hora de decidir-ne el repartiment.

Projectes estratègics

L’addenda presenta oportunitats de millora en la gestió dels recursos, com són la possibilitat de poder invertir alguns fons més enllà del 2026, disposant de més flexibilitat i temps pels grans projectes d’inversió; relaxar algunes fites i objectius que no estan seguint el ritme d’execució previst; o reforçar els projectes emblemàtics.

El reforç dels PERTE previst a l’addenda pot contribuir a enfortir els projectes emblemàtics que tenen una relació directa amb els projectes que rebin recursos addicionals, com ara els 12.000 M del PERTE XIP, relacionat amb el projecte emblemàtic del Xip Europeu; els 4.200 M del PERTE ERHA, vinculat a l’Hydrogen Valley of Catalonia (H2ValleyCAT); els 3.000 M del PERTE de digitalització del cicle de l’aigua, que tenen a veure amb la proposta de racionalització de l’ús de l’aigua a Catalunya; o els 2.700 M addicionals del PERTE de descarbonització industrial, on podria encaixar la proposta catalana del “Carbon Recovery”.

Nota: per a més informació, accedeix al vídeo de la compareixença.