- El carboni que absorbeixen boscos, sòls i ecosistemes aquàtics és susceptible d’entrar en els mercats de carboni, uns sistemes de comerç on es compren i es venen crèdits de carboni
- Els crèdits són una unitat d’intercanvi pensada per facilitar inversions en solucions basades en la natura a Catalunya en el marc d’iniciatives de compensació voluntària o de responsabilitat social corporativa
- El sistema català permetrà compensar emissions de gasos amb efecte d’hivernacle de manera local per aportar beneficis a les àrees rurals del país i impulsar els sectors forestal, agrícola i pesquer
El Govern aprovarà en les pròximes setmanes la creació del Sistema de Crèdits Climàtics de Catalunya per contribuir a la mitigació i l’adaptació dels boscos, els sòls agraris i els ecosistemes marins i litorals al canvi climàtic a partir de la gestió forestal multifuncional, l’agricultura del carboni i la restauració d’ecosistemes. Així ho ha explicat el conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort i Subiranas, a la Conferència del Clima de les Nacions Unides (COP28) de Dubai (Emirats Àrabs). Es tracta d’una solució per garantir una alta qualitat del sistema per capturar i emmagatzemar el carboni i establir un sistema de certificació de les absorcions per evitar el rentat verd (greenwashing) mitjançant l’aplicació correcta d’uns criteris marc de qualitat de manera fiable.
El Pacte verd europeu fixa un objectiu climàtic per continuar reduint les emissions netes de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) en un mínim del 55% fins a l’any 2030 (conegut com a Objectiu 55 o Fit for 55). En el marc d’aquest full de ruta, el foment de la capacitat dels embornals de carboni perquè afavoreixin el “segrest” de GEH de l’atmosfera s’apunta com una alternativa eficaç per assegurar la consecució de la neutralitat climàtica, millorar la protecció de la biodiversitat i garantir els serveis ecosistèmics davant l’escalfament global.
El mercat voluntari de carboni és un instrument ja previst a l’Acord de París de 2015. Tot i que ja hi ha mercats internacionals, el sistema català permetrà compensar emissions de GEH de manera local per aportar beneficis a les àrees rurals del país i impulsar els sectors forestal, agrícola i pesquer.
Gestió forestal integradora
Els primers crèdits que començaran a funcionar seran en l’àmbit forestal.Aquests crèdits seran una unitat d’intercanvi pensada per facilitar inversions en solucions basades en la natura (NBS) a Catalunya, inicialment en el marc d’iniciatives de compensació voluntària per part d’empreses, organitzacions i entitats de caire local, o de responsabilitat social corporativa (RSC).
El sistema funciona quan una entitat, pública o privada, compra una quantitat de crèdits climàtics amb els quals sufraga una part o la totalitat d’un projecte forestal de mitigació i adaptació al canvi climàtic. Per a les empreses, la marca Crèdits Climàtics de Catalunya representarà una manera segura (traçabilitat) i rigorosa (certificació) de vehicular les seves aportacions, alhora que els oferirà visibilitat i transparència.
Per a qui gestiona el bosc, representarà una opció de diversificació d’ingressos derivats de posar en valor els beneficis que aquest bosc aporta a la societat tant en la capacitat d’embornal com en el proveïment d’aigua i la millora de la biodiversitat. Els crèdits climàtics oferiran la possibilitat de compensar voluntàriament la petjada de carboni i la petjada hídrica de les empreses invertint en gestió forestal multifuncional i sostenible a Catalunya.
Potenciar els paisatges resilients
Els crèdits climàtics es basen en una concepció integradora de la gestió forestal. Això vol dir que, perquè una actuació generi crèdits climàtics, ha d’impactar positivament tant en la mitigació del canvi climàtic com en l’adaptació a aquest canvi, i ho ha de fer de manera coherent amb el context local on s’aplica. Per això, cal una planificació prèvia a escala de paisatge participada pels principals actors del territori. Els indicadors i les metodologies utilitzats en el càlcul dels crèdits climàtics han de tenir una base científica sòlida.
Així, caldrà haver redactat prèviament un projecte amb l’agrupació de la propietat i dels boscos, siguin públics o privats, on s’estableixin les mesures més adequades a cada territori per aconseguir un paisatge resilient, havent calculat l’impacte en els tres serveis ecosistèmics (carboni, aigua i biodiversitat). A partir d’aquí, es generaran els crèdits objecte de finançament per part d’entitats públiques i privades a fi de compensar les seves emissions de carboni i, en general, l’impacte negatiu que hagin pogut causar al territori.
La metodologia d’aquests crèdits en l’àmbit forestal s’ha bastit i comprovat durant quatre anys en el marc del projecte LIFE europeu Climark, liderat pel Centre de la Propietat Forestal i participat per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, el Centre Tecnològic Forestal (CTF) i la Universitat de Lleida (UdL) a Catalunya, i pel Consiglio Nazionalle delle Richerche al Vèneto (Itàlia). Un projecte que ha estat reconegut a escala europea, consultat en la iniciativa Carbon farming, prevista a l’Estratègia forestal europea del Parlament Europeu, i identificat per la iniciativa Innovation Radar de la Comissió Europea com un projecte innovador i de gran potencial en el mercat (EU Innovation Radar Platform).
Varietat de cultius adaptats al canvi climàtic
El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural està recopilant el coneixement existent a Catalunya sobre captura de carboni en sòl agrari que ha de servir com a base per establir les metodologies i el desplegament del Sistema de Crèdits Climàtics del sòl agrícola de Catalunya.
Destaquen el Grup de Treball de Carboni al Sòl, que aglutina investigadors dels principals centres de recerca del país actius en l’àmbit del segrest de carboni orgànic al sòl; els projectes AgriCarboniCat i AgriRegenCat, liderats per l’IRTA i finançats pel Fons Climàtic, que busquen la mitigació de les emissions de GEH, l’augment del segrest de carboni en l’agricultura a Catalunya i l’aportació de mètodes de quantificació i seguiment de segrest i emissions per a diferents tipus de cultius i pràctiques agrícoles; o la participació en la xarxa ERIAFF, que compta amb un grup de treball en la Missió de la Salut del Sòl i els Aliments de la UE.
Restauració d’hàbitats litorals i marins
L’avaluació precisa del carboni en hàbitats litorals i marins i a les zones humides és vital per mitigar el canvi climàtic, mitjançant la identificació i protecció d’ecosistemes aquàtics que contenen reserves de carboni grans per unitat de superfície, i per facilitar la inclusió d’aquests ecosistemes en programes de compensació de carboni. El paper del carboni blau a Catalunya passa per analitzar la situació actual i el potencial de mitigació i adaptació al canvi climàtic dels ecosistemes litorals (aiguamolls, llacunes, alguers de macròfits i altres hàbitats marins), i per prendre en consideració també el seu potencial positiu de recuperació de la biodiversitat.
El Fons Climàtic finançarà un Pla d’acció del carboni blau a Catalunya que començarà l’any vinent i que tindrà una durada estimada de 3 anys. El Pla definirà les bases científiques, la metodologia de càlcul de les absorcions i l’avaluació del potencial d’absorció i provisió d’altres serveis ecosistèmics.
1
Imatges
