Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural

El conseller Mascort, a la COP28, en la presentació de la MCAP.

Catalunya a la COP28

Catalunya i Califòrnia creen un partenariat mundial per a l'adaptació i mitigació del canvi climàtic i per revertir la pèrdua de biodiversitat a les regions amb clima mediterrani

query_builder   2 desembre 2023 14:00

event_note Nota de premsa

Catalunya a la COP28

Catalunya i Califòrnia creen un partenariat mundial per a l'adaptació i mitigació del canvi climàtic i per revertir la pèrdua de biodiversitat a les regions amb clima mediterrani

  1. 14 regions dels 5 continents s’adhereixen al Partenariat Mediterrani d’Acció Climàtica (MCAP)
  2. Segons l’ONU, les regions de clima mediterrani són un punt calent de la crisi climàtica, amb sequeres cada cop més recurrents a causa de l’escalfament global
El conseller Mascort, a la COP28, en la presentació de la MCAP.
El conseller Mascort, a la COP28, en la presentació de la MCAP.
{"name":"2023/12/06/13/45/7a6bb2f6-b13d-4754-803a-986b747096d6.jpg","author":"DACC","type":"0","location":"0","weight":"105234"}

El conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort Subiranas, ha signat aquest dissabte a la Cimera del Clima de les Nacions Unides (COP28) de Dubai (Emirats Àrabs) una declaració de compromís per a la creació del Partenariat Mediterrani d’Acció Climàtica (MCAP) amb representants de catorze regions de l’Àfrica, Austràlia, Europa i Amèrica del Nord i del Sud. La declaració reconeix la necessitat comuna de col·laborar, compartir coneixements i donar-se suport mútuament per actuar davant el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat.

Aquest partenariat ha vist la llum gràcies al lideratge dels governs de Catalunya i de Califòrnia, que han treballat intensament durant l’últim any –des de la Conferència de les Nacions Unides sobre la Diversitat Biològica (COP15) de Montreal (Canadà) de desembre de 2022- perquè nasqués l’MCAP, i impulsar així un enfocament integrat per a l’adaptació i mitigació del canvi climàtic i per revertir la pèrdua de biodiversitat de les regions de tot el món amb clima mediterrani. A més dels dos governs impulsors, també han signat la declaració la Baixa Califòrnia Sud (Mèxic), Biobío (Xile), l’Emília-Romanya (Itàlia), el Marroc Oriental (Marroc), Nova Gal·les del Sud (Austràlia), Occitània (França), Rabat-Salé-Kenitra (Marroc), Grècia Central (Grècia), Santiago (Xile), Tànger-Tetuan-Al Hoceima (Marroc), Victòria (Austràlia) i el Cap Occidental (Sud-àfrica).

Aliança de la bioregió

Les bioregions mediterrànies es troben en els cinc continents i cobreixen quatre milions de quilòmetres quadrats (2% de la superfície total) a la conca de la Mediterrània, Califòrnia, Xile, Sud-àfrica i Austràlia. L’informe de la Plataforma Intergovernamental en Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes (IPBES) de 2022 indica que aquestes regions són punts calents de biodiversitat, però també presenten el segon nivell més baix de protecció del sòl entre els biomes terrestres. També presenten la taxa més alta de pèrdua de biodiversitat i són molt sensibles a l’efecte combinat dels motors que provoquen el canvi global i d’altres forces motrius específiques (el canvi climàtic, la transformació de l’ús del sòl, els incendis...) que augmenten la freqüència i la intensitat dels motors.

Moment de la presentació.
Moment de la presentació.
{"name":"2023/12/02/13/24/215eaeb2-0c07-451e-a5cc-48ed28e093d8.jpg","author":"DACC","type":"0","location":"0","weight":"107363"}

El Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) afirma que les regions mediterrànies s’escalfen un 20% més ràpidament que la mitjana mundial i són una zona sensible als riscos climàtics amb una alta vulnerabilitat. La sequera, les onades de calor extrema i l’augment del nivell del mar són efectes ja evidents que s’incrementaran en els pròxims anys si no s’hi actua. L’informe de l’IPCC de 2022 sobre impactes, adaptació i vulnerabilitat subratlla la necessitat d’una governança efectiva a diversos nivells, l’alineació de polítiques i incentius i l’enfortiment de la capacitat d’adaptació dels governs locals i regionals i de la comunitat, amb suport institucional i financer.

Objectius en comú

Per mantenir-se per sota del límit d’augment de temperatura d'1,5 °C i protegir i gestionar eficaçment les àrees naturals i els oceans i restaurar com a mínim el 30% dels ecosistemes degradats l’any 2030, els governs han de donar una resposta coordinada a tots els nivells. Catalunya i Califòrnia han treballat amb el convenciment que cal deixar de banda la perspectiva dels límits administratius i apostar per una perspectiva bioregional. En aquest sentit, els governs signants de la declaració coincideixen en el fet que cal actuar amb urgència, entre altres motius, perquè han de fer front als impactes cada cop més freqüents i virulents, i subscriuen que els estats i les regions són aliats necessaris per a la consecució de l’Acord de París de l’any 2015 i del Marc global de biodiversitat de Kunming-Montreal de 2022. Tots s’han compromès a unir esforços i col·laborar estretament per construir comunitats més resilients, tenint en compte que s’enfronten a reptes i dificultats similars, i per proposar solucions basades en un coneixement comú. MCAP comptarà amb el suport d’un secretariat liderat per Resilient Cities Catalyst, una organització internacional sense ànim de lucre amb oficines a Nova York (EUA) i Atenes (Grècia).

El canvi climàtic és un dels principals vectors de pèrdua de biodiversitat i, al seu torn, la pèrdua de biodiversitat accelera els processos de canvi climàtic. Per tractar-los de manera eficaç, cal abordar-los des d’una perspectiva integral, sinèrgica i integrada. Una millor comprensió dels impactes del canvi climàtic sobre l’estructura, el funcionament i les vulnerabilitats dels ecosistemes és clau per augmentar la resiliència de la matriu territorial. Les solucions basades en la natura (NBS) i els enfocaments basats en els ecosistemes milloren la capacitat d’adaptació. A més, una gestió eficaç de les àrees naturals redueix les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), alhora que actua com a amortidor contra els desastres naturals.

Uns impactes més que evidents

Les evidències de l’impacte que té el canvi climàtic sobre els organismes i els ecosistemes, en particular a la Mediterrània, són nombroses. Unes evidències que van des de canvis genètics fins a canvis en el metabolisme dels organismes, la demografia de les poblacions vegetals i animals, la composició de les comunitats i l’estructura i el funcionament dels ecosistemes. Aquestes alteracions poden esdevenir més fortes i més significatives si la combinació del canvi climàtic, les pertorbacions associades (sequeres, onades de calor, incendis forestals, inundacions...) i els canvis en altres components del canvi global (canvis en els usos del sòl, contaminació i sobreexplotació de recursos) continuen al ritme actual o s’intensifiquen. En aquest escenari, els serveis ambientals, productius i socials que ens proporcionen aquests ecosistemes es poden veure seriosament compromesos.

4  

Imatges

Foto 1

Foto 1 90427

Foto 4

Foto 4 105234

Foto 2

Foto 2 107363

Foto 3

Foto 3 118122

sequera
Xarxes socials de Govern
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia