El Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, reunit a Nairobi, ha decidit que la Dieta Mediterrània sigui declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO. Èxit absolut per a la candidatura d’Espanya, Grècia, Itàlia i el Marroc, que ha estat coordinada a nivell tècnic per la Fundació Dieta Mediterrània, amb seu a Barcelona.

 

Per tant, La Dieta Mediterrània entra a la lliga de les estrelles. Si ara teníem els millors cuiners del món al capdavant de la gastronomia internacional, a partir d’avui, la nostra cultura culinària, la nostra manera de fer salut a través de l’alimentació rep un reconeixement mundial.

 

Per reforçar aquesta declaració, el Govern de la Generalitat, que és patró de la Fundació Dieta Mediterrània, en el seu conjunt, vetllarà per potenciar i promoure un patró alimentari que esdevé una font de salut indubtable. Caldrà fer tots els esforços necessaris per preservar la Dieta Mediterrània, composta de cereals i derivats, llegum, fruita seca, fruita dolça, verdures i hortalisses. L’oli d’oliva hi té una rellevància fonamental, així com el consum moderat d’ous, carn, peix i els productes lactis.

 

Des del seu inici, l’any 2008, els Departaments d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural i el de Salut han donat suport a aquesta iniciativa. Posteriorment, es van fer tots els tràmits necessaris a nivell dels ministeris corresponents i es va presentar conjuntament la candidatura amb els altres països implicats.

 

El 2 de juliol de 2009 el Parlament de Catalunya va  aprovar per unanimitat una declaració institucional de suport a la candidatura de la Dieta Mediterrània per ser inscrita a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO, a proposta de la consellera de Salut, Marina Geli, del conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, i el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manel Tresserras.

Catalunya és un país mediterrani. La Mediterrània ha estat, al llarg de mil·lennis, un dels focus de civilització més importants del planeta. L'intercanvi intens i ininterromput, en un medi singular, ha donat lloc a un corpus cultural ric en la diversitat d’expressions culturals i alhora en l'aparició de valors comuns i compartits.

 

Entre aquests valors es troba la dieta mediterrània, de la qual són característiques essencials el consum abundant de cereals i els seus derivats (pasta, pa i arròs), llegums, fruita, fruits secs, verdures i hortalisses, amb menors quantitats de peix, aus, ous i derivats làctics, i encara menors porcions de carn, que es condimenten habitualment amb oli d’oliva i s’acompanyen amb un consum moderat de vi. L’alimentació constitueix una de les expressions més denses i riques de la cultura a la qual les societats, des de sempre, hi han abocat continguts simbòlics molt importants.

 

El mateix terme, provinent del llatí diaeta, i del terme grec díaita, que significa “manera de viure”, expressa, a la Mediterrània, el caràcter holístic, transversal i multidimensional d’aquest gran patrimoni cultural anomenat dieta mediterrània i compartit per tots els pobles d’aquesta conca i que va des de les terres de cultiu o ramaderes i el mar fins a la taula i la seva comensalitat, amb els seus coneixements, tècniques, elaboracions, celebracions i festivitats, així com amb els espais culturals i altres elements materials associats.

 

La dieta mediterrània és un model dinàmic que, a partir de les primeres observacions d’Ancel Keys en la dècada dels 50 del segle XX, ha estat reconegut per la comunitat científica internacional com un dels patrons alimentaris més saludables del món. 

 

Les relacions existents entre l’augment de l’esperança de vida i els comportaments alimentaris i, concretament, amb l’alimentació mediterrània, s’han establert de manera precisa a partir d’un gran número d’evidències  que demostren reducció de la mortalitat per càncer i malaltia cardiovascular. La baixa incidència de malaltia coronaria als països mediterranis s’ha relacionat, almenys parcialment, als patrons alimentaris.

 

Dades recents de grans estudis de cohort europeus  (com els de Trichopoulou i Knoops) suggereixen que un alt grau d’adherència a una dieta mediterrània s’associa a una reducció de mortalitat. Estudis d’intervenció com el PREDIMED mostren la reducció de la pressió arterial, el perfil lipídic, la funció endotelial, així com una reducció en la resposta inflamatòria (Estruch). També s’ha observat una reducció de l’incidència de diabetis mellitus tipus 2 en les persones que seguien una dieta mediterrània (DEPLAN Martinez).

 

Són nombrosos els estudis epidemiològics que han observat beneficis en front de determinats tipus de càncer. En relació a l’actual epidèmia d’obesitat són diverses les observacions que relacionen inversament l’índex de massa corporal amb el seguiment d’un patró mediterrani d’alimentació. Els factors protectors identificats són sobre tot una alta ingesta de fibra, una alta ingesta d’olis vegetals (principalment monoinsaturants: oli d’oliva verge), una baixa ingesta d’àcids grassos trans, i una moderada ingesta d’alcohol. 

El departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural desenvolupa una important tasca de promoció dels productes agroalimentaris catalans, a través de Prodeca i de l’INCAVI. Els productes amb distintius de qualitat, com DOP i IGP, reben un fort impuls des del departament, ja sigui a través de promoció cap el consumidor, foment en fires o altres actuacions de divulgació. Gràcies a aquest reconeixement internacional, es donarà un fort impuls al sector agroalimentari català.

A Catalunya, la indústria agroalimentària és el 1er sector econòmic amb unes vendes netes de 18.000M€/any. Té una gran implantació territorial, amb més de 4.000 establiments dedicats a la transformació repartits per tot el territori, i genera 75.000 llocs de treball directes i 60.000 més d’indirectes. Des de la transformació fins a la distribució, la xifra d’ocupats ascendeix a 110.000.

 

El volum de vendes, per al període 2008-2009, ha estat dels més positius de la seva història. Ha mantingut una bona taxa de cobertura i ha continuat mostrant una bona capacitat exportadora, especialment el sector de la carn, que mou un 30% de les exportacions, el de la fruita amb un 15%, i el del cava un 10%.

 

El porcí és el principal sector productiu de Catalunya. Representa un terç de la producció final agrària. Genera una indústria de la carn capaç de facturar 5.500 M€/any i d’exportar el 30% de la seva producció. L’aviram és el segon sector ramader, representa, junt amb els ous, el 12% de la PFA, i és un sector fortament estructurat a través de la Federació Avícola Catalana (FAC) on la integració representa més del 95%.

 

Els cereals i altres herbacis són el cultiu més important de Catalunya en extensió. És un sector essencialment de secà, per això des de fa temps un dels objectius és incrementar la superfície en regadiu. És important de cara a poder abastir a la ramaderia intensiva, ja que Catalunya és clarament deficitària en cereals.

 

En relació a l’oli d’oliva, es produeixen una mitjana anual de 36.000 tones. Des del es promocionen les virtuts de l’oli d’oliva com a peça essencial de la dieta mediterrània.

 

La fruita fresca és un sector estratègic, amb gran capacitat per exportar i que representa el 13% de la PFA. Ha fet grans esforços per a modernitzar-se i fer-se més competitiu. Es treballa en els plans de reconversió varietal, amb la implantació de xarxes antipedra i en diferents programes de promoció del consum de fruita així com el foment dels distintius de qualitat, com la DOP Pera de Lleida i potenciant la IGP Poma de Girona. S’ha creat l’observatori de la fruita fresca i s’han habilitat préstecs per afrontar la campanya d’enguany.

 

Pel que fa a la vinya i vi, és un sector amb un ampli abast territorial, present al 47% dels municipis catalans. Catalunya ha estat la primera comunitat autònoma en implantar la tarja vitivinícola. Menció apart mereix el sector del cava, que continua any rere any incrementant la seva producció i exportacions (actualment unes 218M d’ampolles), amb vendes similars a les del xampany francès.

 

Les hortalisses són un sector capaç de generar valor afegit i amb moltes possibilitats a les xarxes de proximitat. Des del Departament d’Agricultura s’afavoreix la seva promoció i comercialització en aquestes xarxes a través de marques amb distintiu de qualitat, com DOP Mongeta del Ganxet, IGP Calçot de Valls, entre d’altres.

 

Per últim, la flota de pesca té actualment un miler d’embarcacions. El volum de peix venut a les llotges al 2009 ha estat de 31.000T, amb un valor de 118M€, als que hem d’afegir els gairebé 17M€ generats per l’aqüicultura.

El Govern de la Generalitat, a través dels diferents departaments, ha dut a terme diverses accions de promoció de la dieta mediterrània, algunes d’elles incloses dins del Pla per a la promoció de la salut mitjançant l’activitat física i l’alimentació saludable. Aquest pla, també conegut per l'acrònim PAAS, va ser elaborat l’any 2006 pel Departament de Salut en resposta a l'increment observat en la prevalença d'obesitat, d'acord amb l'estratègia mundial de l'OMS i de la NAOS. Proposa accions de promoció de la salut mitjançant l’activitat física i l’alimentació saludable, entre les quals destaca el projecte AMED de restaurants promotors d’alimentació mediterrània, adreçat a la restauració.

 

Dins del PAAS s'inclouen accions pròpies i d’altres a les que s'ha donat assessorament tècnic i/o suport institucional en quatre àmbits: educatiu, sanitari, comunitari i laboral. Algunes de les accions PAAS són portades a terme des d’ajuntaments i consells comarcals, institucions sanitàries o educatives, gremis, fundacions i empreses privades. Entre un seguit de més 50 activitats, es destaquen alguns projectes essencials: