El Govern de Catalunya referma el seu compromís amb l’Oficina de Coordinació d’Assumptes Humanitaris (OCHA, per les seves sigles en anglès) de les Nacions Unides amb una nova aportació de 700.000 euros per al 2024.

Ho ha anunciat des de l’assemblea general de Nova York el delegat del Govern als Estats Units i Canadà, Isidre Sala, durant el High-Level Pledging Event del CERF, una trobada en què donants d'arreu del món –tant administracions públiques com actors privats– mobilitzen recursos financers per assegurar que el fons pugui donar respostes a les emergències humanitàries de l’any vinent.

La contribució del Govern a OCHA es desglossarà enguany per primera vegada en dues partides: 200.000 euros aniran destinats exclusivament a Palestina i, la resta, –500.000 –, seran íntegrament per al Fons Central de Resposta a Emergències (CERF) que té com a objectiu cobrir crisis humanitàries que tinguin lloc l’any vinent.

Des del 2018, Catalunya ha fet aportacions anuals a OCHA a través de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de 250.000 euros, el 2018, i de 290.000 euros el 2019, el 2020, el 2021 i el 2022. Enguany l’aportació ha estat de 600.000 euros, una xifra que dobla la de l’any 2022. Comptant l’aportació de 700.000 per al 2024, la Generalitat ha contribuït a aquesta oficina de Nacions Unides amb un total de gairebé 3 milions d’euros, concretament, amb 2.700.000 euros.

En la seva intervenció, Sala ha subratllat la importància del fons CERF i dels valors de la política de cooperació al desenvolupament davant les múltiples crisis actuals, com la guerra entre Israel i Hamàs. “Aquest fons CERF és crucial per alleujar el patiment dels que més ho necessiten proporcionant assistència vital en situacions d'emergència. Hi ha vides humanes en joc i cal respectar el dret internacional humanitari”.

El Govern col·labora amb organismes i fòrums multilaterals amb l’objectiu de contribuir a la superació dels reptes globals. Compromès amb un sistema multilateral que inclogui els governs més pròxims a la ciutadania en el disseny i la implementació de les polítiques, l’executiu català té una llarga experiència a l’hora de cooperar amb agències de Nacions Unides.

La contribució catalana al CERF

El CERF és un fons cistella integrat en l’Oficina de Coordinació d’Assumptes Humanitaris de les Nacions Unides (OCHA, per la sigla en anglès) que coordina l’acció humanitària a escala global i que rep recursos dels estats membres de l’ONU, d’autoritats regionals i de donants privats per donar resposta a crisis humanitàries.

La contribució catalana al CERF és un clar exemple d’actuació en aliança entre múltiples actors que mobilitzen recursos financers amb la finalitat de donar suport a l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030, i en particular als països en desenvolupament.

La contribució del Govern al CERF és una manera d’articular la resposta a les emergències a través de fons que tenen múltiples donants. El CERF es basa en donacions voluntàries d’administracions públiques i actors privats que es distribueixen periòdicament per garantir una resposta ràpida, flexible i basada en les persones afectades en les emergències humanitàries. El fons prioritza les respostes que impliquin reduir la pèrdua de vides, reforçant la resposta requerida durant els moments crítics i enfortint els elements clau de la resposta humanitària en crisis infrafinançades.

El Govern ha augmentat de 4 a 6 milions la partida per emergències humanitàries el 2023

La Generalitat va augmentar en els pressupostos del 2023 la partida per fer front a emergències humanitàries, que va passar de 4 a 6 milions d’euros, i és la via amb què el Govern canalitza les ajudes i d’on surt l’aportació anual a OCHA.

A més, el Govern també va augmentar la partida destinada a la cooperació al desenvolupament, que va créixer un 30% respecte al 2022 i que actualment assoleix els 45 milions d’euros.

Entre les principals emergències que el Govern ha fet aportacions econòmiques el 2023 a agències de Nacions Unides i a ONG hi ha els terratrèmols de Turquia i Síria, per valor 2 milions d’euros; el terratrèmol del Marroc, amb un milió d’euros; i la crisi a la Franja de Gaza i Cisjordània a causa del conflicte entre Israel i Hamàs, d’1 milió d’euros, adreçat a l'agència de l’ONU per als refugiats de Palestina.