1. El conseller Mascort ho ha anunciat aquest matí al municipi del Vallès Oriental, destacant que la planta representarà una oportunitat de comercialització d’aquest producte per als ramaders locals, posant en valor el producte tèxtil català
DACC{"name":"2023/12/11/12/32/8dce9795-09d0-4497-bb06-14f5c013b639.jpg","author":"DACC","type":"0","location":"0","weight":104118}

El conseller d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort i Subiranas, ha explicat aquest matí durant una visita a Tagamanent (Vallès Oriental) que aquest municipi, dins de la Reserva de la Biosfera del Montseny, disposarà l’any vinent de la primera planta de rentat i tractament de llana ovina de Catalunya. Ho farà gràcies a una subvenció de 531.341,42 euros de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), que permetrà desenvolupar un sistema de rentat i processament de quantitats reduïdes de llana, accessible per a les explotacions ramaderes més petites de la zona. El sistema permetrà valoritzar la llana, des de la seva classificació i rentat fins al cardat i filat, generant un producte final amb alt valor afegit i una potencial demanda al mercat.

El conseller, que ha realitzat la visita acompanyat de la directora general d'Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes i Collell, i del director de l'ARC, Isaac Peraire i Soler, ha emfasitzat la importància d'aquest projecte per al benestar animal i per a l'economia local. “La creació d'aquesta planta de tractament de llana a Catalunya no només suposa un pas endavant en la sostenibilitat tèxtil, sinó que també obre les portes a un canvi significatiu en la valorització de la llana ovina i el paper en l'economia circular”, ha afirmat Mascort.

La iniciativa, ha detallat el conseller després d’una trobada amb l'alcalde, Ignasi Martínez Murciano, “respon a les necessitats detectades al territori”, ja que un nombre significatiu d'explotacions ramaderes demanaven aquesta instal·lació degut a l'absència de plantes d’aquest tipus a Catalunya i a l'escassetat d'instal·lacions similars a la resta de l‘Estat. De tota manera, la posada en marxa de la planta no només és fruit d’una demanda local, sinó que també podria impactar en la indústria tèxtil de tot el país, reduint la petjada de carboni associada a la importació de llana i fomentant estàndards ambientals més rigorosos en el processament d'aquest material.

L’esquilada anual és una necessitat per a la salut de les ovelles, però l'auge de la moda ràpida i la crisi del sector han deixat els ramaders amb volums significatius de llana que no tenen sortida comercial i que es converteixen en residus. Els costos logístics i de processament han dificultat la seva valorització en el mercat tèxtil, especialment per a les explotacions més petites. Així que la nova instal·lació els facilitarà posar al mercat un producte de proximitat, de qualitat, natural i renovable, i més sostenible ambientalment que les fibres sintètiques amb què es fabriquen actualment la majoria de teixits.

DACC{"name":"2023/12/11/12/33/d731038a-74f9-4814-ae1e-19cd5e5279d8.jpg","author":"DACC","type":"0","location":"0","weight":147609}


Un projecte estratègic de la ramaderia extensiva

Aquesta actuació s’emmarca en el Pla estratègic de la ramaderia extensiva de Catalunya que, entre altres objectius, aposta per fomentar l’ús de la llana i la pell en les diferents indústries amb l’objectiu de millorar el pes que té la ramaderia extensiva en tota la cadena de valor.

L’elaboració del Pla de ramaderia extensiva de Catalunya, que s’ha impulsat des de la direcció general d’Agricultura i Ramaderia, ha permès fer una radiografia exhaustiva de l’estat i la tendència de la ramaderia extensiva a Catalunya i exposa els reptes i les problemàtiques amb una proposta d’actuació de 69 mesures que han de permetre millorar la seva situació en un termini de deu anys.

La ramaderia extensiva té un paper molt significatiu com a activitat socioeconòmica vertebradora d’un territori al qual aporta serveis alimentaris, ecosistèmics i de protecció civil. A més, pot jugar un paper rellevant per recuperar un paisatge heterogeni, de mosaic forestal amb zones de bosc amb àrees cultivades i pasturades.

3  

Imatges

El conseller, David Masort; el director de l'Agència de Residus, Isaac Peraire; i la directora d'Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes, durant la visita avui a Tagamanent.

El conseller, David Masort; el director de l'Agència de Residus, Isaac Peraire; i la directora d'Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes, durant la visita avui a Tagamanent. 104118

El conseller Mascort durant la presentació de la planta a Tagamanent.

El conseller Mascort durant la presentació de la planta a Tagamanent. 147609

Mostres de llana.

Mostres de llana. 103349