La publicació, dedicada a reflexionar sobre l’estat dels drets humans a l’Europa del segle XXI, es va presentar ahir al Centre Cultural La Model amb la participació de la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre
La revista IDEES, la publicació que edita el Centre d’Estudis de Temes Contemporanis del Departament d’Acció Exterior i Unió Europea, va presentar ahir el seu últim número dedicat a reflexionar sobre els drets humans a l’Europa del segle XXI. La publicació s’ha impulsat conjuntament amb la Direcció General per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans del Departament d’Igualtat i Feminismes, coincidint amb la commemoració del 75è aniversari de la Declaració Universal de Drets Humans.
El monogràfic agrupa una quinzena de reflexions sobre les vulneracions de drets fonamentals que es produeixen a Europa, vinculades a la guerra a Ucraïna, les amenaces a l’estat de dret, els atacs a la llibertat d’expressió i manifestació, l’externalització del control de fronteres, la negació dels drets de ciutadania a les persones migrants o els perills que suposen les noves tecnologies, amb veus com Paul Mason, Simona Levi, Francesc Claret o Adriana Ribas, acompanyades d’una selecció d’imatges del reconegut fotoperiodista Alessio Mamo.
L’acte de presentació va tenir lloc aquest dimarts 12 de desembre a la sala d’actes del Centre Cultural La Model amb la participació de Christos Giakoumopoulos, director general de Drets Humans i Estat de Dret del Consell d’Europa –principal institució de defensa dels drets humans al continent europeu– i la periodista Cristina Mas. La consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, va cloure la conversa.
El director del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis (CETC), Pau Mas Codina, va inaugurar la sessió reivindicant el rol del CETC en l’àmbit de la prospectiva estratègica, i va destacar la qualitat de les reflexions incloses en la Revista IDEES. Per la seva banda, el director general per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans, Adam Majó Garriga, va posar en valor el treball conjunt per a l’impuls d’aquesta publicació i va destacar la importància de les institucions de defensa dels drets humans a Europa.
Christos Giakoumopoulos, director general de Drets Humans i Estat de Dret del Consell d’Europa, va reivindicar la importància i la vigència dels drets fonamentals en el context actual, 75 anys després de l’aprovació de la Declaració Universal de Drets Humans. Segons Giakoumopoulos, els drets humans “no s'han d'entendre des d'un punt de vista ideològic, sinó com un instrument necessari per a tothom, sense distinció geogràfica, social, econòmica o racial”. En aquest sentit, va assenyalar que una de les causes de la pèrdua de consens sobre els drets humans és el fet que “les institucions no han estat prou capaces d’explicar la relació entre l’estabilitat social, la prosperitat econòmica i el respecte als drets fonamentals”.
Durant la conversa amb la periodista Cristina Mas, el director general de Drets Humans i Estat de Dret del Consell d’Europa també va parlar sobre qüestions com la crisi climàtica i la seva relació amb drets i llibertats com el dret a l’habitatge, i va reflexionar sobre la llibertat de premsa, els canvis en l’ecosistema dels mitjans de comunicació, l’auge de les xarxes socials, l’ascens dels populismes i les múltiples amenaces a la democràcia i a l’estat de dret. Giakoumopoulos també va posar de manifest els retrocessos en l’àmbit dels drets de les dones i del col·lectiu LGTBIQ+. “La lluita pels drets de les dones no es limita a la igualtat; va molt més enllà, ja que té a veure amb l’essència de la democràcia i de la societat del futur”, va assegurar.
La consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, va ser l’encarregada de concloure la conversa. Durant la seva intervenció, va posar en valor el conjunt d’activitats que s’han fet per commemorar el 75è aniversari de la Declaració Universal de Drets Humans. “Cal que socialitzem tota aquesta reflexió, per construir plegades una esperança compartida”. La consellera va destacar que els articles que conformen el monogràfic de la Revista IDEES “aporten múltiples exemples de la situació de drets humans bàsics arreu d’Europa per passar de la retòrica a l’acció”.
En aquest sentit, Verge va afirmar que Catalunya vol ser un actor clau en la garantia dels drets humans a escala internacional. “Davant d’un context amb risc de retrocessos, on diàriament veiem governs que deroguen legislació en matèria de drets humans, necessitem governs i organismes internacionals valents, que apostin per la garantia dels drets fonamentals més enllà del discurs. El Govern de la Generalitat vol ser baluard per als drets humans”.
La consellera també va reivindicar la tasca de les persones i entitats defensores dels drets humans, i va assegurar que “és a partir del compromís i la voluntat de la societat civil que podrem avançar en la defensa dels drets humans”. En aquest sentit, va destacar que “les institucions han d’estar al capdavant de la defensa dels drets fonamentals” i va fer una crida a enfortir més que mai les aliances estratègiques entre tots els actors compromesos amb els drets humans. “Cal continuar reivindicant la Declaració Universal de Drets Humans pel seu esperit antifeixista que ens assegura a totes vides dignes de ser viscudes”.
2
Imatges
