Durant l’any 2023, el Departament de Justícia, Drets i Memòria ha realitzat un increment històric del 10’5% de la partida en justícia gratuïta, uns xifra que, en termes absoluts, es tradueix en 7 milions d’euros. Cap dels pressupostos de la Generalitat precedents havien assolit mai aquest increment. En total, doncs, la inversió que la conselleria ha destinat enguany al torn d’ofici ascendeix a 73 milions d’euros, essent l’única partida del Departament que augmenta amb tanta intensitat.

Tal com ha explicat la consellera en seu parlamentària, és a partir del 2013 quan s’ha registrat una tendència de recuperació de les xifres, quan es passa dels 58 milions d'euros als actuals 73 milions d'euros (15 milions d’euros més en els darrers 10 anys). És especialment destacable que “la meitat de l’augment d’aquesta dècada s’ha produït només en un any: el 2023. Un augment de 7 milions d'euros i un 10,5% des que hem arribat a la conselleria”, ha volgut ressaltar Ubasart.

L’any 2012, el Govern espanyol va imposar a les autonomies amb competències transferides una taxa judicial que tenia com a finalitat sostenir els serveis de justícia gratuïta. Es xifra en 10 milions d'euros anuals, que no han retornat a les arques de la Generalitat. Ubasart ha aprofitat la compareixença per tornar a reclamar a l’Estat que aquestes taxes, justificades per la finalitat de finançar els serveis de justícia gratuïta, “tinguin precisament aquesta funció”.

Amb tot, Catalunya se situa al capdavant de l’Estat, juntament amb el País Valencià, en inversió per càpita: 7,59 euros per ciutadà en justícia gratuïta.

Mà estesa i voluntat d’entesa

Els pressupostos per a l’any 2024 consolidaran l’augment històric del 10’5% en justícia gratuïta consignat l’any passat. A més, el Departament està disposat a estudiar noves fórmules que permetin millorar el servei, amb subjecció a la disponibilitat pressupostària. La consellera ha fet notar que el diàleg amb el Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC) és periòdic i fluid, però que de moment no han arribat a un acord sobre possibles millores. Per aquest motiu es prorrogarà el conveni de l’any anterior, “tot i que tornem a estendre la mà als col·legis d’advocats i advocades per seguir dialogant”, ha afegit la consellera. Entre les mesures proposades al CICAC per millorar la prestació del servei i les condicions dels professionals del torn d’ofici s’havien inclòs millores significatives, com ara el pagament de guàrdies d’estrangeria i de menors, un augment substantiu de les guàrdies de detinguts i VIDO a tot el territori, o la creació de dos nous mòduls de pagament. “Finançadors i prestadors del servei tenim l’obligació de treballar plegats per garantir una assistència de qualitat a la ciutadania”, ha reblat Ubasart.

Impuls de l’Observatori Català de Justícia

Preguntada pel futur del Pacte Nacional per la Justícia, la consellera Ubasart ha explicat que del Departament ha decidit “reorientar la voluntat de avançar estratègicament en els reptes del servei públic de justícia cap a l’espai de l’Observatori Català de la Justícia, una decisió dialogada i compartida pels principals actors de la justícia a Catalunya”. Ubasart ha explicat que l’Observatori és un òrgan encapçalat pel President de la Generalitat de Catalunya que té un caràcter ampli i plural, i que compta amb la judicatura, amb la fiscalia, amb l’execució penal o amb el món penitenciari. El Pacte Nacional no incloïa aquests actors. Ubasart ha destacat que la reactivació de l’Observatori, creat l’any 2009, “és un espai que ha donat bons resultats en temes estratègics com la carrera horitzontal del personal de l’administració de justícia, la justícia de proximitat, la promoció del català o l’impacte de les taxes judicials”. L’Observatori es va tornar a reunir la seva comissió executiva el passat 1 de desembre en una sessió on es van crear dues comissions específiques sobre especialització judicial i estratègia digital.